Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Barcelona (UB) han conclòs en un estudi que existeix un "biaix sistemàtic" al Tribunal Constitucional (TC) d’Espanya a favor del govern central, i que aquest òrgan opera com a actor polític, amb un comportament estratègic, i no com a àrbitre neutral. Han arribat a aquesta conclusió després d'analitzar gairebé 1.900 resolucions del TC relatives a la constitucionalitat de normes estatals i autonòmiques, emeses entre els anys 1981 i 2023.

Els resultats mostren que hi ha un 55% de probabilitats que el TC declari inconstitucional una norma quan és autonòmica, mentre que la probabilitat és només del 23% si és una norma estatal.  També assenyala que els casos iniciats davant el TC pel govern central tenen una probabilitat mitjana d'èxit del 68%, mentre que en el cas dels governs autonòmics és del 31%.

Els resultats mostren que hi ha un 55% de probabilitats que el TC declari inconstitucional una norma quan és autonòmica, mentre que la probabilitat és només del 23% si és una norma estatal

Els autors de l’estudi, fet per Joan Josep Vallbé i Daniel Cetrà (Departament de Ciència Política de la UB) i Marc Sanjaume-Calvet (Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF), i publicat recentment a la revista European Journal of Political Research, indiquen que aquests resultats confirmen la hipòtesi que el TC "presenta un biaix sistemàtic centralista que es manifesta en l'aplicació de més severitat en la legislació aprovada pels parlaments autonòmics".

En les gairebé 1.900 resolucions analitzades s'han tingut en compte variables com ara el tipus de norma impugnada (origen autonòmic o estatal), l'actor que presenta el recurs, el tipus de procediments, el resultat de la resolució, i el context polític -orientació ideològica del TC, color polític del govern central i autonòmic, i dependència parlamentària o no del govern central respecte a partits nacionalistes.

Anàlisi de l’activitat en funció de diversos escenaris

El treball mostra que la composició ideològica del TC incideix de manera significativa en les seves resolucions. Així, quan té una majoria conservadora, augmenta la probabilitat de declaració d'inconstitucionalitat de normes autonòmiques, especialment en el cas de governs autonòmics liderats per partits nacionalistes.

D’altra banda, els autors també han observat que quan hi ha una coincidència ideològica entre el TC i el govern central i, al mateix temps, una dependència d'aquest govern central respecte de partits nacionalistes, la probabilitat que el TC anul·li una norma autonòmica es redueix de manera significativa.

Reflexió sobre el rol dels tribunals constitucionals

La visió dels autors, que es basa en dades del paper del TC en la configuració de les relacions "entre centre i perifèria", vol contribuir al debat sobre el potencial, i els límits, dels tribunals com a garants del pluralisme polític i territorial.  “En quines condicions poden els TC servir com a àrbitres genuïns dels conflictes intergovernamentals? Quins dissenys institucionals enforteixen o soscaven la seva capacitat per protegir els pluralisme institucional? I com s’adapten els tribunals a les dinàmiques partidistes i a les polítiques de coalició?”, es pregunten.

Vallbé, Cetrà i Sanjaume afirmen que les seves troballes qüestionen la suposició que aquesta tipologia de tribunals en sistemes federals o descentralitzats operen com a àrbitres neutrals o com a salvaguardes institucionals per a les minories territorials. En canvi, suggereixen que poden reforçar les majories polítiques nacionals i el domin polític central quan les preferències judicials s’alineen amb les de les institucions centrals.

“Les decisions judicials no es produeixen en el buit; estan condicionades per mecanismes de nomenament, alineaments institucionals i incentius polítics més amplis”

Aquest patró que han observat subratlla la importància de considerar els tribunals no només com a òrgans legals, sinó com a actors polítics integrats en dinàmiques federals més àmplies. “Les decisions judicials no es produeixen en el buit; estan condicionades per mecanismes de nomenament, alineaments institucionals i incentius polítics més amplis”, reflexionen els autors.

Per a això, conclouen que l'enfortiment de la legitimitat dels tribunals constitucionals pot requerir reformes en els mecanismes de designació de magistrats, que garanteixin "més pluralitat territorial i ideològica", així com la creació d'espais polítics específics per a la resolució de conflictes intergovernamentals "que redueixin la judicialització sistemàtica de la política territorial".

Treball de referència: Vallbé, J.J., Cetrà, D., Sanjaume-Calvet, M. (desembre del 2025) “Judicial review and territorial conflicts: Evidence from Spain”. European Journal of Political Research, 1–32.
DOI: https://doi.org/10.1017/S1475676525100455