Synflora, un projecte de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en vies de convertir-se en una spin-off biotecnològica, ha estat seleccionat per rebre l’ajut europeu EIC Transition, concedit pel Consell Europeu d’Innovació (EIC). Aquest ajut permetrà al projecte accelerar el desenvolupament d’una solució innovadora per al tractament de diverses afeccions cutànies, com ara l’acne, a través de la modificació genètica dels bacteris que habiten de forma natural a la pell dels éssers humans perquè siguin capaços d’alliberar molècules beneficioses i així combatre de forma més efectiva diferents problemes dermatològics. 

L’EIC Transition és una iniciativa europea que busca madurar tecnologies innovadores i desenvolupar models de negoci viables per a la seva comercialització. Synflora ha estat seleccionat entre 390 propostes de 21 països, essent un dels 40 projectes beneficiaris d’aquesta convocatòria. L’ajut, dotat amb fins a 2,5 milions d’euros, el destinaran a validar l’eficàcia de la solució en entorns rellevants, escalar la producció i abordar aspectes reguladors necessaris per als primers assajos en humans.

Enginyeria genètica per tractar alteracions cutànies sense efectes secundaris

Knödlseder: “Aquesta tecnologia aprofita els mecanismes naturals de la pell per preservar la seva salut, com un microbioma equilibrat i equipa el bacteri seleccionat amb capacitats millorades, que li permeten produir compostos terapèutics in situ i aprofitar la seva capacitat inherent per migrar a les capes més profundes del teixit cutani”. 

Synflora combina l’enginyeria genètica amb el microbioma de la pell humana per desenvolupar una solució disruptiva en el camp de la dermatologia. El projecte està impulsat per les investigadores Nastassia Knödlseder i María José Fábrega, del grup de recerca en Biologia Sintètica Translacional (SYNBIO), liderat per Marc Güell, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida. En el seu inici, Knödlseder i Güell van decidir treballar amb un bacteri no model, per al qual encara no s’han desenvolupat eines genètiques i suposa un repte d’enginyeria. El seu objectiu és fer-lo genèticament accessible i aprofitar el seu potencial per a teràpies cutànies. Tal com explica Knödlseder: “Aquesta tecnologia aprofita els mecanismes naturals de la pell per preservar la seva salut, com un microbioma equilibrat, i equipa el bacteri seleccionat amb capacitats millorades, que li permeten produir compostos terapèutics in situ i aprofitar la seva capacitat inherent per migrar a les capes més profundes del teixit cutani”. Aquest enfocament pioner no només impulsa la innovació, sinó que també minimitza els efectes secundaris associats als tractaments dermatològics convencionals.

El principal tret diferencial de Synflora rau en la seva soca bacteriana única, que assegura de manera natural tant la seva persistència a la pell com la producció del producte directament sobre aquesta. A més, el projecte està desenvolupant sistemes genètics innovadors que permeten que el bacteri actuï tant com a tractament com a sensor. “Això ens permet identificar i tractar alteracions a la pell abans que es produeixin danys visibles, abordant el problema de manera immediata”, afirma Knödlseder.

Inicialment, Synflora se centrarà en el tractament de l’acne, una de les afeccions cutànies més comunes, que afecta més del 80% dels adolescents i comporta una gran càrrega psicològica, tant per l’impacte visual com pel dolor associat. Es calcula que un 30% dels afectats necessita tractament mèdic, però els tractaments actuals presenten limitacions en termes d’eficàcia i seguretat, i molts d’ells inclouen efectes secundaris no desitjats. La gran demanda de solucions eficaces i segures fa que el mercat objectiu del projecte tingui un gran potencial. L’enfocament innovador de Synflora, basat en el microbioma de la pell, ofereix una alternativa sense efectes secundaris i amb una gran efectivitat, gràcies a la localització precisa de l’acció del bacteri.

Un finançament clau per assolir fites en el desenvolupament científic i empresarial

Fabrega: L’EIC Transition ens permetrà accelerar aspectes com els estudis preclínics, les qüestions reguladores i de fabricació, i també ens obre la porta a tancar acords econòmics a llarg termini”.

En aquest context d’avenç científic i amb un pla de desenvolupament cada vegada més ambiciós, Maria José Fabrega, CSO de Synflora, destaca la importància d’aquest suport econòmic europeu: “Aquesta ajuda arriba en un moment clau, ja que ens trobem realitzant estudis en models animals, que tenen un alt cost econòmic, però són essencials per seguir avançant. L’EIC Transition ens permetrà accelerar aspectes com els estudis preclínics, les qüestions reguladores i de fabricació, i també ens obre la porta a tancar acords econòmics a llarg termini”.

L’equip de Synflora destinarà l’ajut principalment a cobrir tres aspectes fonamentals per al projecte. En primer lloc, s’utilitzarà per continuar amb la validació científica amb estudis in vivo, iniciaran amb models en ratolins i posteriorment estudiaran els resultats en porcins, un pas fonamental per garantir la seguretat i efectivitat de la seva solució abans dels assaigs en humans. En segon lloc, per definir el procés de producció, a escala reduïda i en una planta pilot. D’aquesta manera, es podran provar i optimitzar els processos de fabricació abans de la producció a gran escala, assolint unes garanties de qualitat i rendiment necessàries per afrontar els reptes futurs. I per últim, per resoldre els aspectes reguladors necessaris per a la realització dels primers assaigs en humans.

Paral·lelament, aquest ajut proporcionarà a Synflora accés als serveis d’acceleració empresarial de l’EIC. Aquests serveis inclouen sessions de mentoring personalitzat, coaching especialitzat i la participació en esdeveniments de networking de gran valor, on Synflora podrà connectar amb potencials inversors i socis estratègics. Aquest suport serà fonamental per consolidar el desenvolupament empresarial del projecte i definir àrees de creixement, establir aliances estratègiques i explorar noves oportunitats econòmiques a llarg termini. Aquest conjunt d’accions serà fonamental per consolidar el projecte i garantir la seva viabilitat en el futur.

Sobre Synflora

El projecte Synflora va arrencar el 2017 de la mà de Nastassia Knödlseder i Marc Güell, investigador principal del grup de recerca en Biologia Sintètica Translacional (SYNBIO) i centre TECNIO del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS). María José Fàbrega s'hi va incorporar un any després per donar suport a la recerca. L’equip està previst que s’ampliï en els pròxims mesos amb diverses incorporacions. Inicialment, busquen contractar un científic sènior en estudis in vivo i dos estudiants de doctorat. 

El projecte estudia el microbioma cutani per desenvolupar nous tractaments per a afeccions de la pell. Integrant les capacitats naturals del microbioma amb tecnologies innovadores, Synflora busca contribuir al benestar humà i liderar el mercat de solucions biotecnològiques per a la salut cutània.