En el marc del Dia Internacional Contra el Canvi Climàtic (24 d’octubre), les conclusions d’un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) fan un crit d’alerta al moviment ecologista global. El seu discurs, fins ara centrat en missatges de denúncia i mobilització, hauria de ser més propositiu, perquè no s’imposin les receptes de les grans corporacions com està passant fins ara.  

L’autora de l’estudi, la investigadora del Departament de Comunicació de la UPF Sílvia Díaz Pérez, explica: “les grans empreses petrolieres estan aprofitant el buit de propostes del discurs ambiental per difondre alternatives que encaixen amb els seus interessos empresarials i que alhora presenten com a sostenibles, com l’aposta per l’hidrogen, el gas o l’emmagatzematge subterrani de diòxid de carboni”.

Una de les principals claus del seu èxit és la cooptació d’alguns elements del nou moviment global pel clima, que imiten i alhora transformen en favor dels seus interessos. Dit d’una altra manera, a partir d’una estratègia de greenwashing, estan aconseguint que la major part de l’opinió pública aprovi les seves propostes com a alternativa viable per millorar el benestar de planeta.

Analitzats més de 44.500 missatges a X de dos moviments pel clima i sis corporacions petrolieres

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’estudi, que s’ha publicat recentment a la revista Environmental Sociology. La recerca parteix de l’anàlisi de 44.672 missatge compartits a la xarxa social X entre els anys 2018 i 2023 per part de dos moviments ecologistes globals i sis companyies petrolieres. Els dos primers són Fridays for Future (FFF), la plataforma impulsada per l’activista Greta Thunberg el 2019; i Extinction Rebellion, que es va crear l’any anterior i va suposar l’inici del Nou Moviment Climàtic, amb gran influència social especialment entre les generacions més joves. La resta de perfils analitzats a X corresponen a les companyies British Petroleum (BP), Chevron, Eni, ExxonMobil, Shell i TotalEnergies.

Amb quina freqüència, cada perfil comparteix missatges de diagnosi, motivació o definició d’alternatives de futur?

L’anàlisi de missatges a X se centra en examinar els denominats frames d’acció col·lectiva. El terme anglès frame (marc) s’utilitza en l’àmbit de la comunicació per fer referència a instruments del discurs que serveixen per simplificar realitats socials complexes i transmetre-les amb missatges comprensibles per a la ciutadania en general, alineats amb una perspectiva concreta. L’objectiu no és només informar la ciutadania, sinó també persuadir-la de determinats posicionaments i mobilitzar-la per defensar-los, en aquest cas els del nou moviment climàtic i les companyies petrolieres.

En examinar cadascun dels perfils de X esmentats, s’analitza fins a quin punt estan compensats els marcs discursius per diagnosticar la problemàtica del canvi climàtic; motivar i mobilitzar la ciutadania en favor dels seus interessos; i plantejar solucions de futur (prognosis).

Durant sis anys persisteix el buit de missatges propositius del moviment climàtic

Els resultats de l’estudi revelen que els missatges a X dels moviments ambientals dedicats a plantejar propostes de futur (prognosi) sempre han estat minoritaris durant tot el període analitzat, amb una freqüència molt inferior als de diagnosi i motivacionals, tal com mostra el gràfic següent.  

En paral·lel, augmenten els missatges propositius de les petrolieres

Per contra, les grans corporacions petrolieres han dedicat cada vegada més esforços a estendre les seves alternatives de futur a X. Els seus marcs discursius de prognosi s’incrementen substancialment des de la irrupció del Nou Moviment Climàtic l’any 2018, com mostra el gràfic inferior.

Transició energètica i emissions netes zero, exemples de la cooptació del discurs ambiental per part de les grans corporacions

Les grans corporacions difonen aquestes propostes concretes en el marc d’una estratègia de comunicació global, que adopta alguns elements del discurs ambiental, però reconvertint-ne el seu significat, perquè s’ajusti als seus interessos. La incorporació d’aquests elements al seu discurs també els permet practicar el greenwashing, és a dir, netejar la seva imatge, mentre actuen sovint en contradicció amb les seves declaracions de compromisos ambientals.

Un dels conceptes adoptat per les petrolieres és de transició energètica, cada vegada més present en els seus missatges a X (el 7,53% hi feien referència el 2023, front a l’1,74% de 2018). Un altre exemple és el concepte d’emissions netes zero, que es produeix quan els gasos d’efecte hivernacle fruit de l’activitat humana estan en una situació d’equilibri amb aquells que s’eliminen de l’atmosfera. Aquest marc discursiu era pràcticament inexistent abans de 2019, però les grans corporacions el van popularitzar a partir de 2020, quan va arribar a estar present en el 6% dels seus missatges a X.

Per revertir aquesta situació, l’estudi considera fonamental que el nou moviment climàtic replantegi la seva estratègia i que, més enllà de missatges de denúncia per canalitzar el malestar social, reforci els seus missatges dedicats a plantejar escenaris de futur viables per millorar la salut del planeta.

Article de referència:

Díaz-Pérez, S. (2025). Filling the prognosis gap: frame compensation dynamics between the new climate movement and Big Oil companies on X. Environmental Sociology, 1–18. https://doi.org/10.1080/23251042.2025.2562927