Delfina Aliaga (Barcelona, 1968) és la professora principal del nou MOOC (Massive Open Online Course) d'iniciació a la llengua de signes catalana, “Parla'm amb les mans, que t'escolto amb els ulls”. Aquest és el primer curs de LSC que es pot fer a través del mòbil i que consta d’un ventall de recursos multimèdia tan ampli per a l'aprenentatge d'aquesta llengua visuogestual, després d’un primer MOOC impulsat per la UPF el 2016. 

Per a Aliaga, iniciatives com aquesta faciliten l’aprenentatge de la llengua de signes catalana entre la ciutadania, cosa que considera essencial per garantir els drets i la inclusió social de la comunitat sorda, que conformen més de 7.000 persones a Catalunya. La Delfina és una d’elles i expressa que la LSC és “la seva llengua materna”. Va créixer en una família on la mare, el pare i els seus germans eren sords.

Després d’aprendre-la a casa, va continuar la seva formació en LSC en escoles especialitzades, iniciant el camí que la va fer arribar a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), universitat pionera en la docència i recerca en l’àmbit de la llengua de signes catalana des de fa més de dues dècades.

Actualment, Aliaga és professora de LSC a la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i investigadora a l'LSC-Lab (Laboratori de Llengua de Signes Catalana), on fa recerca en aquest àmbit.

Des del 2012, Aliaga és membre del Projecte de Corpus de l’LSC de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i, des del 2018, exerceix el càrrec de vocal de Política Lingüística de la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA). També ha estat docent al Casal de Sords de Barcelona.

Per què és important que cada vegada més persones coneguin o tinguin nocions de llengua de signes catalana?

A Catalunya, tenim el català i el castellà, però també la llengua de signes catalana, que utilitzem les persones sordes per comunicar-nos. Tot i que és una llengua pròpia del territori, és força desconeguda per a la població. Com a persona sorda, ningú pot saber que ho soc només veient-me pel carrer, a diferència d'altres discapacitats més visibles. Això genera moltes barreres comunicatives. Per exemple, si espero un tren i l’anunci d’una incidència es fa només per l’altaveu, jo no me n’assabento. És comparable al fet que et parlin en una llengua que no entens.

Aquesta situació es repeteix en altres àmbits. Un dia, acompanyant una amiga a denunciar un robatori a la policia, vaig preguntar a l’agent si sabia llengua de signes catalana i em va respondre que no, però que parlava anglès. És absurd que sàpigues anglès i no la llengua de signes del territori on treballes. Per això, cal difondre la llengua de signes catalana i garantir-ne un ús mínim per facilitar la comunicació.

A quins col·lectius va adreçat el MOOC d’iniciació a LSC?

A tothom, no només a persones sordes. Igual que algú pot aprendre català si viu a Catalunya, la llengua de signes catalana també hauria de ser accessible per a tota la societat. A més, pot ser pràctica en situacions quotidianes, com en un espai on s’ha de mantenir silenci, en un lloc amb molt soroll o, fins i tot, per parlar en secret amb algú sense que els altres entenguin què us esteu dient. Apuntar-se al MOOC permet aprendre’n les bases i fomentar-ne l’ús.

Quins avantatges té fer aquest curs de manera telemàtica en comparació amb el format presencial? I per què a través del mòbil?

Fer el curs a distància permet més flexibilitat. Pots començar quan vulguis i adaptar-lo al teu ritme. També serveix com a primer contacte amb la llengua abans d’apuntar-te a classes presencials. De vegades, quan vas a una classe presencial, t'adones que l’horari no et va bé o que el curs no és el que esperaves. En canvi, en format telemàtic, pots provar-ho sense compromís i estudiar des d’on vulguis: a casa, al transport públic, aprofitant trajectes curts amb sessions de 10 o 15 minuts al dia…

Amb el mòbil o la tauleta pots estudiar en qualsevol moment. Vivim connectats al mòbil i el portem sempre a sobre, així que té sentit fer-lo servir per aprendre.

“El format digital encaixa molt bé amb una llengua tan visual”

Quins reptes heu hagut d’afrontar a l’hora d’adaptar l’ensenyament d’una llengua visuogestual a un format totalment digital i accessible des del mòbil?

L’ensenyament digital ha estat possible gràcies als avenços tecnològics, que ens obliguen a adaptar-nos constantment. El format digital encaixa molt bé amb una llengua tan visual. Inicialment, utilitzàvem imatges per il·lustrar els signes, però vam veure que no eren suficients per captar el moviment. Per això, hem incorporat vídeos que mostren clarament com es fan els signes i on es localitzen a l’espai, cosa que fa l’aprenentatge molt més efectiu.

“La llengua de signes existeix des de fa milers d'anys i encara la societat no ens reconeix”

Com valora la presència d’intèrprets professionals als serveis públics, més enllà de les persones que comencen a estudiar la llengua de signes catalana?

A Catalunya, la llengua de signes catalana està reconeguda per llei des del 2010, tot i que encara hi ha molta gent que la desconeix i ens trobem amb moltes barreres. Com a persona sorda, em trobo amb dificultats quan haig d'anar al metge i no hi ha cap intèrpret disponible. Sovint he de sol·licitar-lo amb dues setmanes d'antelació, però què passa si necessito atenció immediata?

També em trobo amb casos on es diu que no hi ha pressupost per cobrir un intèrpret, com en reunions de veïns, i em pregunto on queden els meus drets. Tot això m’indigna, perquè la llengua de signes existeix des de fa milers d'anys i encara la societat no ens reconeix.

Tot i les millores, encara estem molt lluny de tenir una accessibilitat real. Pel que fa a la televisió, és cert que el Telenotícies té intèrpret, però només durant una hora al migdia i una altra a la nit. La resta del temps, què? Els subtítols automàtics no sempre funcionen bé; es poden aturar o congelar. Com a persona sorda, puc dir que l'accessibilitat actual és només del 20%. Així que, tot i que he vist millores, encara queda molta feina per fer.

“Com a persona sorda, em trobo amb dificultats quan, per exemple, haig d'anar al metge i no hi ha intèrpret disponible. Sovint hem de sol·licitar-lo amb dues setmanes d'antelació, però què passa si necessito atenció immediata?”

Pot compartir algun exemple d’alguna situació quotidiana en què sí que hagi pogut comunicar-se mitjançant la llengua de signes?

Sí, recordo un dia que vaig anar a una botiga de roba. Quan vaig explicar a la dependenta que soc sorda, ella em va dir que sabia una mica de llengua de signes, malgrat no ser intèrpret. Quan li vaig demanar unes sabates del número 40, em va informar que no en tenien, però que en tindrien la setmana següent. Em vaig sentir molt bé, perquè algú havia pogut comunicar-se amb mi sense dificultat, cosa que per a mi és inusual. Tota la vida he hagut d’adaptar-me a les circumstàncies i, de vegades, estar aïllada, així que quan algú sap una mica de llengua de signes, em sembla fantàstic.

Una altra situació, quan vaig anar a fer-me una prova mèdica, no hi havia intèrpret perquè em van dir que no estava cobert pel pressupost. Però el metge, que havia après llengua de signes fa 20 anys, va intentar comunicar-se amb mi. Tot i que va admetre que se n’havia oblidat una mica, em va dir que segur que ens entendríem i, efectivament, ho vam fer. Per a mi, aquest tipus d'experiències són molt positives.

Fa més de 20 anys, la UPF va ser pionera en oferir formació universitària per a intèrprets en llengua de signes catalana. Per què era necessària aquesta formació a principis del segle XXI i com ha evolucionat des d’aleshores?

La Universitat Pompeu Fabra és l’única d’Espanya que inclou la llengua de signes dins del grau de Traducció i Interpretació. A diferència d’altres països europeus, aquí cap altra facultat de traducció no ofereix aquesta formació. La UPF no només imparteix llengua de signes, sinó que la considera al mateix nivell que les altres llengües, cosa que contribueix a sensibilitzar l’alumnat.

Quan els estudiants arriben a la universitat, sovint coneixen idiomes com l’anglès, el francès o l’alemany, però molts no han tingut contacte amb la llengua de signes catalana ni són conscients que hi ha unes 7.000 persones sordes signants a Catalunya. Amb els anys, l’interès per aquesta formació ha crescut i cada cop hi ha més estudiants matriculats. A més del grau, a la UPF també oferim un curs per formar persones sordes com a docents de llengua de signes catalana i un altre sobre els signes internacional, destinat a intèrprets que volen ampliar la seva formació.

“La UPF no només imparteix llengua de signes, sinó que la considera al mateix nivell que les altres llengües, cosa que contribueix a sensibilitzar l’alumnat”

Com valora l’evolució de la recerca i el reconeixement institucional de la llengua de signes catalana en els darrers anys?

A la Universitat Pompeu Fabra, fem recerca a través del grup LSC Lab, dedicat a la investigació en llengua de signes catalana. A Espanya, tenim reconeixement en aquest àmbit i també col·laborem a escala europea. La nostra recerca se centra en la llengua de signes catalana, les persones que la utilitzen, els paràmetres i marcadors no manuals, així com la gramàtica. La comparem amb altres llengües i comptem amb subvencions, que són essencials per finançar els nostres projectes.

Al llarg de tot aquest període, la UPF ha col·laborat amb entitats com la FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya) i ACILS (Associació d'intèrprets de llengua de signes i guia-intèrprets de Catalunya). Per què ha estat important la col·laboració de la Universitat amb entitats com aquestes?

La FESOCA és fonamental perquè els futurs intèrprets, un cop graduats, podran atendre la comunitat sorda, establint contactes amb persones sordes i amb els serveis d'interpretació. D'altra banda, l'ACILS també és essencial, ja que ofereix informació sobre el món laboral i orienta els estudiants sobre on trobar ofertes de feina. Aquesta connexió amb el món real és molt beneficiosa per als nostres alumnes. A més, mantenim col·laboracions amb l'Institut d'Estudis Catalans en projectes de gramàtica de la llengua de signes catalana, així com amb d’altres institucions de manera puntual.

Per acabar, a llarg termini, creu que l’aprenentatge de la LSC podria integrar-se en el sistema educatiu formal?

Tant de bo! A les escoles, es dediquen moltes hores a diverses assignatures optatives i es podria aprofitar aquest espai per ensenyar més idiomes, inclosa la llengua de signes. L’anglès, per exemple, es pot aprendre tant a les aules com fora de les aules, però la llengua de signes no té aquesta mateixa accessibilitat.

Els infants tenen una gran capacitat d’aprenentatge i molta curiositat. Quan faig xerrades a escoles i instituts, els alumnes assimilen ràpidament els conceptes i mostren un gran interès. Per exemple, aprenen de seguida el sistema dactilològic, que serveix per lletrejar noms, però també és important que adquireixin coneixements de llengua de signes com un sistema de comunicació complet. Si ho aprenguessin des de petits, ho integrarien de manera natural en el seu dia a dia, cosa que ajudaria a normalitzar la llengua de signes a Catalunya.

Espai web del MOOC d’iniciació a la Llengua de Signes Catalana

Aquesta entrevista ha estat possible gràcies a la interpretació de Mireia Isal, membre del grup de recerca Centre d’Estudis LSC-UPF i graduada en Traducció i Interpretació per la UPF.