Com afecta el canvi climàtic la vida quotidiana de les persones a Catalunya?
Com afecta el canvi climàtic la vida quotidiana de les persones a Catalunya?
Una recerca de la Universitat Pompeu Fabra analitza com el canvi climàtic afecta la vida quotidiana de les persones a Catalunya en diferents espais, com la llar, la feina, la natura, o en el propi cos. L’estudi qualitatiu i de caràcter preliminar, liderat per Mar Coll Planell i Maria Rodó Zárate, investigadores del Grup de Recerca en Gènere i Desigualtats (GRETA) del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, contribueix a la comprensió del canvi climàtic com a complement i contraposició als enfocaments tecnocràtics convencionals.
El canvi climàtic a Catalunya ja no és un escenari llunyà, sinó una realitat quotidiana, que afecta la vida de la població de maneres molt diverses. “Escoltar les experiències viscudes pot conduir a polítiques climàtiques més fonamentades que no només tinguin en compte els enfocaments ‘de dalt a baix’ en la recerca i en la política climàtica impulsades per experts, sinó també les experiències de les persones en el seu dia a dia, que incloguin els impactes intangibles, especialment els efectes emocionals que està tenint aquesta crisi sobre la població catalana”, afirmen les autores.
El canvi climàtic a Catalunya ja no és un escenari llunyà, sinó una realitat quotidiana, que afecta la vida de la població de maneres molt diverses
Un enfocament qualitatiu basat en l’eina Climate Relief Maps
En el seu estudi, a partir d’un enfocament qualitatiu, les investigadores han utilitzat l'eina Climate Relief Maps (CRM), que han complementat amb debats en grups focals. Climate Relief Maps és una eina en línia que recopila informació sobre com senten les persones el canvi climàtic en la vida quotidiana en diferents espais, com la llar, el lloc de treball, els espais naturals o els seus propis cossos. Basat en el mètode establert "Relief Maps", i en el marc del projecte de recerca INTERMAPS, adapta aquest enfocament al canvi climàtic de manera que l'experiència viscuda compti, i no només la informació tècnica.
La recollida de dades va incloure les experiències de 86 persones, mitjançant tallers, en el decurs dels quals van contestar el Climate Relieve Maps (CRM) de manera individual, i posteriorment, van tenir lloc els grups de discussió. Els participants han estat persones de diferent gènere, amb edats compreses entre els 11 i els 79 anys, la majoria residents en zones rurals i no metropolitanes (comarques d’Osona, Baix Camp, Baix Ebre, Pallars Sobirà i Alt Empordà), però també hi ha representació de la ciutat de Barcelona, inclosa per servir de contrapunt a l'anàlisi. Pel que fa a l'ocupació, una gran part dels participants són estudiants, però també hi ha persones empleades a l'administració pública, l'educació o l'agricultura. El treball de camp es va dur a terme entre el novembre del 2023 i el juliol del 2024, coincidint amb un estat d'emergència a Catalunya a causa d'una sequera severa, un context climàtic que pot haver influït en les respostes.
“La salut mental també es veu afectada, ja que la preocupació és generalitzada i, per a molts, s'està convertint en “ecoansietat” i ràbia, sobretot després de la sequera prolongada patida a Catalunya en els darrers anys”
Efectes sobre el benestar de les persones, la seva relació amb l’entorn natural i en la vida social
L’estudi ha palesat que els impactes del canvi climàtic afecten el benestar físic i mental de les persones. Les èpoques de calor més llargues i intenses estan alterant rutines bàsiques com dormir, treballar i quedar amb els amics. La gent descriu marejos, mals de cap i esgotament els dies més calorosos, i les persones grans, especialment les dones que passen per la menopausa, i les persones amb afeccions mèdiques prèvies, informen de símptomes particularment intensos. A més de l'edat i la salut, la situació econòmica també afecta la manera com les persones poden afrontar la calor, ja que accions adaptatives simples com l'aire condicionat o els ventiladors requereixen recursos financers. “La salut mental també es veu afectada, ja que la preocupació és generalitzada i, per a molts, s'està convertint en 'ecoansietat 'i ràbia, sobretot després de la sequera prolongada patida a Catalunya en els darrers anys”, apunten les autores.
“La salut mental també es veu afectada, ja que la preocupació és generalitzada i, per a molts, s'està convertint en “ecoansietat” i ràbia"
D’altra banda, la recerca mostra com el canvi climàtic està afectant la relació de les persones amb l'entorn natural. Des del Delta de l'Ebre fins als Pirineus, la gent nota un canvi visible en el paisatge: rius i embassaments buits, parcs secs, hiverns amb poca o gens de neu. Tanmateix, “aquests són més que canvis ambientals, ja que afecten el sentit d'identitat i de pertinença de les persones. La gent gran, que porta dècades de records, sovint parla de “solastàlgia”, l'angoixa causada pel canvi d'un entorn familiar”, afirmen Mar Coll Planell i Maria Rodó Zárate.
Quant a l’impacte sobre la vida social i l'oci, els participants expliquen que aquest àmbit s’està reorganitzant a causa de la calor i la sequera. A l'estiu, l’activitat es trasllada a hores més tardanes o a qualsevol espai amb aire condicionat disponible, tot i que potser no siguin accessibles a persones de nivells econòmics més baixos. Les piscines públiques i els rius es converteixen en "refugis climàtics" vitals en molts municipis. Als Pirineus, l'esquí s'ha tornat incert, depenent cada cop més de les onades de fred i la neu artificial, cosa que soscava un pilar social i econòmic clau.
L’estudi mostra que, tot i que sovint ens centrem en els impactes del canvi climàtic en els espais públics, aquesta crisi també està remodelant la vida a la llar
Bretxa entre els esforços quotidians i l’acció general i efectes a la llar
Un fenomen que han constatat les autores és que es percep una bretxa d'equitat entre els esforços quotidians de les persones i l'acció general: “Mentre que la gent expressa individualment que intenta estalviar aigua, canviar hàbits o reduir els residus, sent que les polítiques sovint demanen més a les llars corrents que als individus més privilegiats i als actors a nivell macro”, asseguren. Les restriccions durant la sequera tenien sentit per a molts, però es consideraven injustes quan els sectors de l'oci o els usuaris més rics en semblaven exempts. Els residents rurals també expressen la seva frustració pel fet que els parcs eòlics, les plantes dessalinitzadores o els nous subministraments d'aigua transformen els seus paisatges, mentre que els beneficis flueixen principalment cap a la metròpoli. “Aquest desequilibri percebut genera fatiga i ira”, constaten. Tot i això, hi ha "espais d'esperança quotidians": a les llars (petites rutines que sumen), a les escoles i llocs de treball (aprendre i parlar de solucions), i en grups comunitaris i activistes, que converteixen la preocupació en acció.
Finalment, l’estudi mostra que, tot i que sovint ens centrem en els impactes del canvi climàtic en els espais públics, aquesta crisi també està remodelant la vida a la llar. Els participants descriuen augments en les tasques de cura i domèstiques durant la sequera, com ara la recollida i la reutilització de l'aigua, que recauen de manera desigual sobre les dones. Els horts i altres petits esforços d'autosuficiència són difícils de mantenir enmig de la sequera. Moltes persones també informen de molèsties tèrmiques a casa a causa dels estius més calorosos, cosa que dificulta molt descansar, treballar o estudiar. “Aquests impactes domèstics mostren que la recerca i les polítiques climàtiques també han de tenir en compte l'esfera privada, no només l'àmbit públic”, conclouen les investigadores.
Treball de referència: Coll-Planell,, M., Rodó-Zárate, M. (octubre 2025). “Climate Relief Maps. A methodological framework for exploring everyday experiences of climate change through an intersectional lens”, Ambio