La Clínica Jurídica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha obtingut un nou èxit judicial en aconseguir que l'Audiència Nacional hagi adoptat la mesura cautelar sol·licitada per un equip de treball de l'entitat solidària de la Facultat de Dret de la UPF. La resolució ordena a l'ambaixador d'Espanya a Islamabad (Pakistan) que proporcioni la documentació necessària per al trasllat a territori espanyol d'un exfiscal afganès i la seva família –integrada per la seva dona i quatre fills menors– perquè puguin formalitzar la seva sol·licitud de protecció internacional conforme a l'article 38 de la Llei 12/2009.

La Secció 5a de la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional considera acreditat que la família es troba en una situació d'extrema vulnerabilitat, amb risc real de persecució tant al seu país d'origen, Afganistan, com al Pakistan, on resideixen actualment en situació irregular en el context del conflicte armat obert entre els dos països.

Maurici Pérez: "L'escrit d'oposició de l'Advocacia de l'Estat sosté que no hi ha urgència i que el conflicte bèl·lic entre el Pakistan i l'Afganistan fa ‘improvable’ una deportació quan, paradoxalment, la guerra ha convertit els ciutadans afganesos en nacionals d'una potència enemiga"

Tot i això, l'Advocacia de l'Estat, en representació del Ministeri d'Afers Estrangers, ha presentat recurs de reposició contra la interlocutòria i s'ha oposat a la mesura cautelar “amb arguments difícilment sostenibles”, assenyala Maurici Pérez, professor del Departament de Dret i director de la Clínica Jurídica de la UPF, que ha treballat en el cas juntament amb Anna Farrés, estudiant del Màster Universitari en Advocacia i Procura de la UPF-BSM, i l’advocada voluntària Marta Llonch.

"L'escrit d'oposició de l'Advocacia de l'Estat sosté que no hi ha urgència i que el conflicte bèl·lic entre el Pakistan i l'Afganistan fa ‘improvable’ una deportació quan, paradoxalment, la guerra ha convertit els ciutadans afganesos en nacionals d'una potència enemiga, amb el consegüent agreujament de la seva desprotecció i vulnerabilitat en territori paquistanès”, afirma Maurici Pérez.

Proves acreditades per l’Audiència Nacional que demostren la situació de perill

El recurs de l'Advocacia de l'Estat afirma que les proves aportades són insuficients quan, segons afirma Maurici Pérez, els recurrents van acreditar documentalment l'exercici de funcions de fiscal en una província molt conflictiva de l'Afganistan, mitjançant cartes oficials de la Fiscalia General de l'Estat afganès alertant d'atacs contra fiscals i jutges. També van aportar informes d'intel·ligència que identificaven el fiscal com a objectiu directe dels talibans, documentació hospitalària d'un intent d'assassinat que va patir i del que va sobreviure amb ferides greus, així com un informe de la mateixa Comissaria General d'Informació espanyola que confirma la persecució sistemàtica del col·lectiu de fiscals afganesos i la versemblança del relat, proves que l'Audiència Nacional ha considerat plenament acreditades.

Maurici Pérez assenyala que el recurs "arriba a l'extrem d'exigir que una família amb quatre menors, que malviu en situació irregular en una zona de conflicte armat, presti caució econòmica en forma de fiança per garantir el cost del seu propi trasllat". Per al director de la Clínica Jurídica de la UPF, aquestes al·legacions, a més de resultar incompatibles amb la més elemental sensibilitat humanitària, “contradiuen la posició del mateix Estat espanyol, que el desembre del 2022 va autoritzar el trasllat de 25 jutges i fiscals afganeses per considerar-les mereixedores de protecció, i les crides d'ACNUR, que ha activat dispositius d'emergència a la regió i ha instat tots els països a mantenir les fronteres obertes i respectar el principi de no devolució”.

La Clínica Jurídica de la UPF, una iniciativa solidària d'aprenentatge i servei impulsada per la Facultat de Dret de la UPF sense ànim de lucre, ja ha aconseguit anteriorment resolucions similars a favor d'altres nacionals afganesos, la vida i la integritat física dels quals corrien perill. D'aquesta manera, mostra el seu compromís amb la defensa activa dels drets fonamentals i el seu paper com a espai de formació jurídica avançada, amb impacte real i transformador.