Un equip d’investigadors liderat pel professor de ciència política de la UPF, Toni Rodon, ha dissenyat l’Atles Electoral de la Segona República, una iniciativa pionera que recollirà els resultats en més dels 9.000 municipis de l’Estat de les tres eleccions legislatives celebrades durant aquest període (abril del 1931, novembre del 1933 i febrer del 1936). L’atles digital interactiu, en accés obert i amb fitxers descarregables, inclou en la seva versió beta (primera fase) que s’acaba de publicar la informació complerta de les eleccions de l’any 1936; durant el mes de juny està previst que es completin les dades de les eleccions del 1933, i després de l’estiu, les del 1931.

És el primer cop que es publiquen íntegrament i de manera accessible els resultats de les eleccions de 1936, les últimes abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. “Em vaig adonar que a Europa, si vols consultar els resultats electorals de les democràcies primigènies, en països com Alemanya, França, Itàlia o el Regne Unit, vas a una web, prems un botó i et pots baixar un fitxer d’Excel amb la informació que busques”, explica Toni Rodon, “això aquí a Espanya no existia”. Rodon apunta que, tot i que hi ha publicacions amb els resultats electorals d’aquest període en algunes regions de l’Estat (a Catalunya, per exemple, la historiadora Mercedes Vilanova va publicar un llibre, disponible en paper, l’”Atles electoral de la Segona República a Catalunya”), va constatar que, en la gran majoria de províncies i comunitats autònomes, aquesta informació no està disponible per al gran públic. 

El projecte, de més de sis anys de recerca exhaustiva, inclou un mapa interactiu on es poden consultar els resultats electorals municipi a municipi. Així, es cartografia la geografia electoral de la Segona República, amb el màxim nivell de detall possible, amb l’objectiu de revelar els patrons territorials de suport polític i les profundes divisions que van donar forma a la Segona República. L’eina permet comparar els canvis polítics entre regions, coalicions i períodes. També està prevista la publicació d’altres materials complementaris, com un llibre, que s’endinsarà en l’anàlisi de les dinàmiques electorals d’aquest període.

Un atles que omple un buit existent a Espanya

“Com que l’Estat Espanyol té una relació conflictiva amb el passat, i que bàsicament es basa a ignorar-lo, això no ha predisposat les institucions a fer aquest exercici per iniciativa pròpia. Curiosament, els únics que ho han fet són el País Basc i Catalunya, i en algunes èpoques, el govern andalús. La resta, tot és feina molt fragmentada”, assegura Rodon. I afegeix: “En alguns casos, algun historiador local motivat ho ha recollit, o directament en molts llocs hem anat nosaltres mateixos als arxius. Algunes vegades, tenim constància que érem els primers que havíem demanat aquella documentació, sovint mal conservada i bruta”. Tot i això, Rodon ha volgut posar en valor que l’Atles “també beu de la feina feta durant anys per investigadors socials que han recollit moltes dades i nosaltres ara hem pogut fer servir i, quan calia, harmonitzar”. 

Una feina ingent amb la col·laboració d’historiadors i arxivers

Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, màster en Recerca en Ciència Política per la UPF i actualment vinculat a la Universitat de Barcelona, on és professor lector, i l’assistent de recerca de la UPF Diego Martín-Álvarez, ha comptat amb la col·laboració de molts historiadors i arxivers d’arreu d’Espanya (algunes de les dades incloses en el projecte provenen de fonts secundàries). La base de dades del projecte, disponible a CORA del CSUC, inclou el llibre de codis, les fonts i totes les decisions metodològiques, amb resultats que poden arribar a escala de secció censal i candidat.

A partir d’una feina ingent de documentació i visita als arxius (per demanar les actes de votació, les fulles electorals i tota la documentació primigènia) van procedir a la digitalització de la informació (sovint escrita a mà) a partir d’un model d’intel·ligència artificial LLM local. Van crear un arxiu gegant de tota la informació i la van plasmar en un mapa interactiu. Ho han pogut fer realitat gràcies al finançament obtingut per l’Agència Estatal de Recerca del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

VEARLYDEM: Votar en Democràcies incipients: el Cas de la Segona República Espanyola. Referència PID2023-152743NB-100