Focus UPF
El valor creatiu de la traducció literària, tema central de la lliçó inaugural de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF
El valor creatiu de la traducció literària, tema central de la lliçó inaugural de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF
Maria Bosom, alumni d’aquesta Facultat de la UPF, és traductora i actriu, dues professions que, segons el seu parer, impliquen una tasca interpretativa. Per a Bosom, igual que un actor interpreta un text per donar-li vida, els traductors i traductores interpreten una obra literària per recrear-la en una altra llengua.

L’auditori del campus del Poblenou ha acollit aquest dimarts 15 d’octubre la Lliçó inaugural del curs acadèmic 2024-2025 de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. Enguany, ha anat a càrrec de Maria Bosom, alumni d’aquesta Facultat de la UPF, traductora d’alemany i anglès i actriu, que ha pronunciat la lliçó titulada “Estols de paraules alçant el vol: la traducció com a creació literària". Bosom ha destacat la tasca creativa que implica la traducció, en tant que suposa interpretar l’obra original i fer-la accessible als parlants d’una altra llengua i cultura.
La degana de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, Carme Bach, acompanyada pel secretari general de la Universitat, Enric Vallduví, han estat els encarregats d’obrir l’acte de la lliçó inaugural. La degana ha presentat la ponent, Maria Bosom (Barcelona, 1985), que es va llicenciar en Traducció i Interpretació a la UPF, on també va cursar el postgrau en Traducció Literària, a més de graduar-se en Art Dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona.
Maria Bosom: “Igual que un actor interpreta el text a través de la veu o el seu cos (...) el traductor també interpreta el text original per adaptar-lo a una altra llengua i cultura”

La idea central de la seva lliçó inaugural ha estat que la condició d’intèrpret “defineix l’essència de l’ofici de la traducció”. En aquest sentit, Bosom ha establert el paral·lelisme següent : “Igual que un actor interpreta el text a través de la veu o el seu cos o un músic interpreta una partitura per convertir-la en sons amb un instrument, el traductor també interpreta el text original per adaptar-lo a una altra llengua i cultura”. En opinió de Bosom, de la mateixa manera que ningú no nega la condició de creadors d’actors i músics, també s’ha de reconèixer com a tals els traductors i traductores literàries. Per a Bosom, això és fonamental per defensar els drets dels professionals d’aquest camp, perquè es mencioni degudament la seva autoria de les traduccions o es remuneri de forma justa la seva feina.
En considerar que el traductor literari és un creador, considera que la seva tasca no pot ser invisible. En tot cas, el que ha de ser invisible, segons Bosom, és el que s’amaga darrere del seu exercici creatiu, com les decisions preses a l’hora de traduir, els obstacles amb què s’ha trobat, els mecanismes que fan funcionar l’estructura l’obra, etc.

“La integritat dels traductors es basa a crear una obra d’art (la versió traduïda) que produeixi en els seus receptors el mateix efecte que l’obra original produeix en els seus”
La ponent també ha volgut remarcar la responsabilitat que implica aquesta professió a l’hora de mantenir la versemblança o integritat de l’obra original, que resulta del “pacte tàcit entre creador i receptor”, pel qual el lector “està disposat a creure que allò que llegeix és real mentre viu aquella experiència” – ha aclarit Bosom. “La integritat dels traductors es basa a crear una obra d’art (la versió traduïda) que produeixi en els seus receptors el mateix efecte que l’obra original produeix en els seus”- ha conclòs.
Coincidint amb la lliçó inaugural, també s’ha celebrat el lliurament dels Premis Talent als estudiants amb les millors notes d’accés a cadascun dels graus de la Facultat de Traducció i Ciències del llenguatge de la UPF.
La trajectòria de Maria Bosom
En traducció teatral, Maria Bosom s’ha especialitzat en la dramatúrgia alemanya contemporània i ha traduït obres que s’han estrenat a diverses sales de Barcelona, com Animal negre tristesa, d’Anja Hilling; Amor. Un exercici argumentatiu, de Sivan ben Yishai; Miracle, d’Enis Maci o Llengua materna Mameloschn i Aprendre a nedar, de Sasha Marianna Salzmann. També ha fundat la seva pròpia companyia teatral, Unter den Linden, especialitzada en les obres més destacades de la dramatúrgia alemanya contemporània. En prosa, ha traduït de l’alemany autores com Sasha Marianna Salzmann (Fora de si), Judith Schalansky (Inventari de coses perdudes) o Daniela Krien (Amor en cas d’emergència, La vall del Mulde i L’incendi). De l’anglès, ha traduït novel·les de Sheila Heti (Maternitat i Color pur) o Isabella Hammad (Entra l’Esperit). També ha participat en nombroses trobades internacionals de traductors literaris de l’alemany arreu del món.