Resum

La tesi Els sufixos verbalitzadors del català. Relacions semàntiques i diccionari és un treball interdisciplinari en què intervenen aspectes de morfologia i semàntica lèxiques i lexicografia, que té un objectiu doble: d'una banda, analitzar els verbs sufixats de manera que quedin recollits els punts de divergència i de contacte entre els diversos verbs, i de l'altra, proposar una representació lexicogràfica per als sufixos verbalitzadors en forma de prototip de diccionari. Amb aquest objectiu, es parteix de la premissa que és important que els afixos en general, i els sufixos verbalitzadors en particular, passin a formar part de la macroestructura del diccionari, per tal de millorar les definicions lexicogràfiques de les entrades que els contenen.

Així, s'analitzen com a objecte d'estudi les sèries derivatives verbals coradicals, és a dir: verbs que comparteixen la mateixa base, però que es construeixen per mitjà de processos diferents, ja que el fet de confrontar els diversos elements que forman una sèrie derivativa havia de permetre precisar quines són les característiques de cada procés i/o cada sufix, i, en concret, quines són les diferències semàntiques i sintàctiques que hi ha entre cada element. El treball aconsegueix establir tres tipus de factors que expliquen que no es donin sèries sinonímiques completes en els verbs construïts per sufixació: pragmàtics, temàtics i distribucionals.

La proposta de representació lexicogràfica dels sufixos analitzats es presenta dins d'un projecte futur de Diccionari d'afixos. Aquesta representació intenta millorar la dels diccionaris existents, sistematitzant les informacions de cada afix i incloent-hi les relacions semàntiques que s’estableixen entre les paraules construïdes del mateix tipus i les regles que les construeixen.

 

Abstract

The doctoral thesis Els sufixos verbalitzadors del català. Relacions semàntiques i diccionari (en. Verbalizing suffixes in Catalan-Semantical relations and dictionaries) is an interdisciplinary work where different aspects of both lexical morphology and semantics as well as lexicography play a role. The dissertation pursues a two-fold goal: one the one side, to analyze suffixed verbs by paying special attention to their common and differential features, and on the other, to put forward a lexicographic representation for verbalizing suffixes as a dictionary prototype. To this end, our starting point is the realization that affixes at large, and verbalizing suffixes in particular, should play a significant part within the macrostructure of the dictionary in order to improve the definitions of the entries containing them and more adequate, valid and sufficient definitions for suffixes themselves.

Thus, derivative strings of coradical verbs are analyzed, i.e. derivative series with verbs sharing the same stem, but built through different processes, given that confronting the different items in a derivative series allows us to draw specificities from each process or suffix, and more precisely, the semantic and syntactic differences among items. In the dissertation we are able to specify three types of factors-pragmatic, thematic and distributional-explaining why complete synonymic verbal strings are not built through suffixation.

The proposal of a lexicographic representation for the suffixes under study is shown within a wider project framework -a Dictionary of Affixes. This hypertext-based representation seeks to improve that of current dictionaries by giving more systematic information for each affix and including the existing semantic relations among words built through the same process and the rules that account for them.

 

Diccionari de Sufixos Verbalitzadors del Català

El DSVC és un diccionari de base morfològica d'orientació descriptiva, i per tant, no hem tingut en compte restriccions de tipus prescriptiu, i així, per exemple, hem recollit règims verbals introduïts per preposicions no "normatives", que apareixen sistemàticament en els corpus consultats. En aquest sentit, hem pres tres decisions bàsiques:

  • mantenir tots els verbs analitzats al treball, encara que no n’haguem documentat cap ocurrència, fet que s’indica al camp reservat a les notes explicatives;
  • no incloure aquells verbs (o accepcions) que, tot i haver estat documentats, no es poden explicar com a productes de RCM, ni de metaforitzacions o lexicalitzacions posteriors, sinó que s’expliquen com a calcs d’altres llengües, com és el cas de magrejar, amb el significat de ‘tocar lascivament algú’;
  • no incloure aquelles accepcions presents als diccionaris editats però no documentades als corpus textuals, com per exemple falsejar la vista (o la cara) (a algú).

Com a diccionari prototip, és un diccionari selectiu i parcial quant a les entrades, ja que inclou 118 verbs, els sufixos verbalitzadors i les regles de construcció de mots. Al mateix temps, però, és exhaustiu quant a la informació que es proporciona de cada tipus d’entrada. En un segon pla, cal tenir en compte que la varietat dialectal descrita és la del català central, i en aquest sentit, alguna de les informacions que es proporcionen (com per exemple, la flexió verbal) és d’aquesta varietat