Sis investigadors postdoctorals amb talent i capaços de produir un impacte positiu en la societat i l’economia, procedents de diverses universitats i centres de recerca d’arreu del món, desenvoluparan els seus projectes de recerca a la UPF a través d’ajuts obtinguts dins de la convocatòria Marie Sklodowska-Curie Postdoctoral Fellowships (MSCA-PF) del 2023, en el marc del programa d’innovació i recerca Horitzó Europa de la Unió Europea. Els ajuts que han obtingut aquests sis joves investigadors, que estaran supervisats per professors dels departaments corresponents de la Universitat, estan dotats amb un finançament d’entre 161.000 i 181.000 euros, amb una durada de dos anys.

Tres dels investigadors estaran vinculats al Departament d’Humanitats: Celia Martínez Sáez, procedent de l’Occidental College (Los Ángeles, EUA), amb el projecte “Embodying Glocal Feminism: A New Cultural Movement in Catalonia (2017-2023) (GlocalFem)”; Mathieu Gaulène (Universitat de Nimes, França), amb “Radioactive decontamination in Fukushima and the fabric of a collective memory (RADmemCo)” i Luciana del Gizzo (Instituto de Literatura Hispanoamericana  de la  Universitat de Buenos Aires, Argentina), amb “Surrealism as Multicultural Experience: The Transatlantic Bonds of the Surrealist Group and the Self-Reevaluation of Latin-American and European Cultural Identities (MULTISURREALISM)”. Estaran supervisats, respectivament, per tres professors del Departament d’Humanitats: Maria Dasca, professora tenure track de literatura i cultura catalana; Markku Lehtonen, investigador expert en política energètica i mediambiental, i Domingo Ródenas de Moya, catedràtic de Literatura Espanyola i Literatura Hispanoamericana.

Dels tres investigadors restants, dos estaran vinculats al Departament de Ciències Polítiques i Socials: Balsa Lubarda, procedent del Damar Research Institute (Montenegro), amb “Exclusionary environments of the emerging energy and political transitions (EXEMPT)” i José Manuel Mójica (Colegio Mayor de Antioquia, Colòmbia) amb “Social Learning for Urban Climate Justice in Latin America (LEARN-UCJ)”, ambdós supervisats per Beatriz Rodríguez Labajos, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Grup de Recerca JHU-UPF Public Policy Center.

Finalment, al darrer investigador Marie Curie portarà a terme el seu projecte al Departament d’Economia i Empresa: es tracta de Bruno Conte, que actualment ja es troba vinculat a aquest departament com a professor tenure track (a més de ser professor afiliat a la BSE), al capdavant del projecte “Spatial Policies for the Environment and Equal Development (SPEED)”, amb supervisió de Paula Bustos, professora d’investigació ICREA-UPF.

Tots els projectes que es desenvoluparan a la UPF estan finançats amb 181.152 euros, excepte GlocalFem, amb 165.312 euros

Els ajuts Marie Sklodowska-Curie Postdoctoral Fellowships, convocats per la Comissió Europea i oberts a investigadors excel·lents de qualsevol nacionalitat, estan dotats en aquesta convocatòria 2023 amb un pressupost global de 260 milions d’euros. Han estat seleccionats 1.249 investigadors postdoctorals, de vuit àmbits del coneixement diferents, d’entre un total de 8.039 sol·licitants.

L’objectiu d’aquests ajuts és augmentar el potencial creatiu i innovador dels investigadors internacionals que tinguin un doctorat i vulguin adquirir noves capacitats i competències i desenvolupar la seva carrera professional a través de la mobilitat internacional, alhora que aporten el seu talent a les institucions d’acollida. Les persones seleccionades enguany (un 42% de les quals són dones) representen prop de 80 nacionalitats i treballaran a 45 països d'Europa i de la resta del món.

Els sis projectes que es desenvoluparan a la UPF
 

GlocalFem: explorar com es tradueix a Catalunya el moviment feminista de la quarta onada global

El projecte de Celia Martínez Sáez pretén explorar com el feminisme global de la quarta onada s'entrecreua amb els matisos regionals, amb un focus en el cas concret de Catalunya. Examinarà la intersecció del ciberfeminisme i la globalització amb factors locals com la llengua catalana històricament minoritzada, la identitat nacional catalana sense estat i les autores feministes de la diàspora catalanomarroquina, així com els canvis urbanístics a la ciutat de Barcelona.

GlocalFem, a partir de la documentació i anàlisi de podcasts, sèries de televisió, pel·lícules, comptes de xarxes socials i nous espais de la ciutat de Barcelona, juntament amb entrevistes a creadors de continguts feministes, posa l'accent en la necessitat d'un model d'anàlisi interdisciplinari i proposa una nova lent, el "feminisme glocal": “Amb la meva recerca vull impulsar el discurs feminista dins dels contextos locals i les llengües minoritàries i reconfigurar el panorama de la producció de coneixement”, afirma Celia Martínez Sáez.

RADmemCo: estudiar la relació entre la descontaminació de Fukushima Daiichi, la idiosincràsia japonesa i la memòria col·lectiva

Durant els anys posteriors a l'accident nuclear de Fukushima Daiichi al Japó, les autoritats japoneses van dur a terme un treball de descontaminació a la prefectura de Fukushima a una escala sense precedents, fins i tot en comparació amb la descontaminació posterior a l'accident nuclear de Txernòbil. Mathieu Gaulène, al proyecte RADmemCo, es pregunta si la particular manera japonesa d'afrontar els desastres va tenir un paper important en l'elecció d'aquesta descontaminació radioactiva a gran escala. També, si aquest treball de descontaminació va influir en la percepció i la memòria col·lectiva de l'accident nuclear.

Per respondre aquestes preguntes, l’autor portarà a terme un estudi etnogràfic dels actors d'aquest treball de descontaminació al poble d'Iitate, situat a uns 40 quilòmetres al nord-oest de la central nuclear de Fukushima Daiichi. “El meu projecte pretén entendre la gènesi d'aquest treball de descontaminació, centrant-se en la memòria col·lectiva dels desastres”, explica Mathieu Gaulène.

MULTISURREALISM: ampliar la perspectiva sobre el paper del surrealisme en la cultura llatinoamericana del segle XX

Mitjançant l'estudi d'un conjunt de revistes culturals surrealistes editades durant les dècades de 1930 i 1940,  el projecte de Luciana del Gizzo examinarà l'intercanvi intercultural entre artistes i escriptors surrealistes llatinoamericans i europeus, per analitzar com les seves idees, acords, tensions i debats van tenir un impacte en la revalorització de la producció artística i simbòlica llatinoamericana, així com sobre la comprensió de la civilització europea.

A partir d’un enfocament interdisciplinari (estudis de literatura, d’arts visuals, del discurs, disseny gràfic o història de les idees), el projecte MULTISURREALISM se centrarà en la producció literària i artística d’aquesta xarxa multicultural surrealista. “L'objectiu final de la meva recerca és ampliar la perspectiva sobre el paper del surrealisme en la cultura llatinoamericana del segle XX, que va promoure vincles transatlàntics que han enriquit ambdues cultures i les han obert al món”, reflexiona Luciana del Gizzo.

EXEMPT: entendre les exclusions en diferents varietats ideològiques d’ambientalisme i polítiques mediambientals a Sèrbia i Montenegro

El projecte de Balsa Lubarda, centrat en els contextos poc estudiats de Sèrbia i Montenegro, analitzarà les exclusions subjacents en diferents varietats ideològiques d'ambientalisme i polítiques mediambientals emergents, una àmplia gamma de preocupacions en aquest àmbit que només s’han reconegut recentment a una escala més gran.

Els tres objectius fonamentals d’EXEMPT són, en primer lloc, conceptualitzar els "ambientalismes excloents", explicant com diferents imaginaris i ideologies sustenten aquesta exclusió; en segon lloc, com es produeix el "microfeixisme" -exclusió silenciosa i eliminació tàcita dels elements "no desitjats" d'un imaginari- en l'activisme i la política ambiental quotidianes; i finalment, explorar i provar les maneres comunicatives en què es pot mitigar l'exclusió, en un intent d'"obrir" l'ecologisme a diferents imaginaris, experiències i geografies. “Amb EXEMPT examinaré els imaginaris ambientals i els seus fonaments ideològics relacionats a la llum de les exclusions explícites i implícites en els contextos emergents de l'activisme i la política ambientals”, assegura Balsa Lubarda.

LEARN-UCJ: descobrir el potencial de l'aprenentatge social per a l'elaboració de polítiques de justícia climàtica urbana a Amèrica Llatina

Amèrica Llatina destaca com la regió més urbanitzada, desigual i una de les més propenses a patir desastres del món. La seva vulnerabilitat al canvi climàtic està augmentant ràpidament, afectant greument, i de manera interseccional, les comunitats empobrides, que no es beneficien del creixement econòmic i estan excloses de l'elaboració de polítiques. El projecte que liderarà José Manuel Mójica, centrat a Bogotà (Colòmbia) i Ciutat de Mèxic (Mèxic), descobrirà el potencial de l'aprenentatge social per a l'elaboració de polítiques i planificació de justícia climàtica urbana (UCJ).

LEARN-UCJ utilitzarà un enfocament transdisciplinari i una metodologia participativa (diversitat i creació de xarxes) i etnogràfica (recopilació de dades mitjançant entrevistes i observacions in situ), a més d’ incorporar formació i transferència de coneixement: “Un dels principals objectius del projecte és l'establiment de l'Aliança per a les Ciutats Justes pel Clima (ACJC), una xarxa col·laborativa que aportarà idees innovadores per ajudar a desenvolupar polítiques més equitatives”, afirma José Manuel Mójica.

SPEED: analitzar com la interacció entre les diverses polítiques mediambientals pot afectar la transició energètica de la UE

Durant les últimes dècades, la connexió entre l'economia i el clima ha estat al centre de l’atenció mundial. Tanmateix, mentre que els estudiosos i els responsables polítics han qüestionat la sostenibilitat de l'economia global, molts factors han limitat el disseny i la implementació de polítiques de mitigació coordinades a escala mundial. En aquest context, les economies desenvolupades estan dissenyant i implementant, de manera unilateral, polítiques ambientals més estrictes, com per exemple l'Acord Verd Europeu, per garantir zero emissions netes a la UE.

Al projecte SPEED, Bruno Conte analitzarà com la interacció d'aquestes polítiques mediambientals (entre elles i amb la resta del món) pot afectar la transició de la UE cap a una economia en creixement de zero emissions netes, i assegurar-se que un procés com aquest comporta un desenvolupament econòmic igualitari dins de la UE i a tot el món. “A partir de models econòmics espacials d'última generació i la combinació d’aquests models amb conjunts de dades espacials nous i d'alta resolució, realitzaré experiments de polítiques contrafactuals que mostrin l'eficiència d'aquestes polítiques mediambientals”, afirma Bruno Conte.