Richard Blundell, catedràtic d’Economia Política de la University College London i investigador sènior de l’Institute for Fiscal Studies (IFS), ha impartit la Lliçó d’Economia del curs 2023-2024, sota el títol “Inequality, Redistribution and the Labour Market: Reflections from the Deaton Review of Inequality”. En la seva lliçó, el professor Blundell ha exposat els diferents eixos i conclusions d’aquest estudi independent en què participa, que té per objectiu examinar un ampli conjunt de desigualtats en el marc de les principals economies d’Europa i els EUA.

La 32a. edició de la Lliçó d’Economia, que ha obert el nou curs de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat, ha tingut lloc el 18 d’octubre, a les 11.00 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella. L'acte ha estat presidit per Helena Ramalhinho, vicerectora d’Internacionalització de la UPF, que ha estat acompanyada per Walter Garcia-Fontes, degà de la Facultat, i el  professor Albrecht Glitz. L’acte ha comptat amb la presència d’estudiants de grau i postgrau, professors i investigadors  i altres membres de la comunitat universitària.

Després d’una benvinguda a càrrec d’Helena Ramalhinho, Walter Garcia-Fontes, en la seva intervenció, ha recalcat el fet que els estudis que ofereix la Facultat (un total de sis graus), estan molt lligats al Departament, i la docència i la recerca van de la mà: “Això ens ha donat reputació i prestigi dins de la nostra societat”. D’altra banda, el degà ha recordat l’elevada nota de tall que requereixen els graus de la Facultat (entre les més elevades el Sistema Universitari Català) i que es tracta d’estudis reconeguts dins dels diferents sectors econòmics.

Finalment, Walter Garcia-Fontes ha afirmat que després de la renovació i creació dels nous graus que hi va haver l’any 2010, ara havia arribat el moment, coincidint amb la promulgació de la nova Llei d’Universitats (LOSU), de tornar a repensar aquesta oferta docent: “Ens donem un termini de dos o tres anys per plantejar el redisseny dels graus que tenim, per pensar altres maneres de fer, amb tota la llibertat possible”. I ha afegit: “En aquest procés, anirem incorporant progressivament els estudiants, el personal docent i investigador i personal tècnic de gestió i administració i serveis, per tal de treballar conjuntament en la renovació dels estudis de la nostra facultat”. En aquesta línia, després de la Lliçó d’Economia, ha tingut lloc una reunió del Consell Assessor de la Facultat d'Economia i Empresa, totalment renovat, per tal de “"fer un balanç dels graus que s'imparteixen a la Facultat i plantejar perspectives de futur". 

Lliçó de Richard Blundell, centrada en les desigualtats del segle XXI

Richard Blundell, que ha estat presentat pel professor de la UPF Albrecht Glitz, ha centrat la seva lliçó en el panel The IFS-Deaton Review: Inequalities in the 21st Century, un projecte de cinc anys de durada, dirigit per Angus Deaton (Universitat de Princeton): a partir d’una perspectiva comparada, inclou dades d’un total de 17 països d’Europa i els EUA. El desenvolupen un grup d’investigadors interdisciplinari, per tal de reunir la millor evidència disponible de totes les ciències socials amb l’objectiu de respondre grans preguntes sobre la desigualtat: Quines desigualtats importen més? Com es relacionen els diferents tipus de desigualtat? Quina és la combinació adequada de polítiques per fer front a l’impacte advers de les desigualtats?

“L’ocupació per si sola no és suficient per escapar de la pobresa i dels baixos ingressos”

Partint de la premissa que la desigualtat d’ingressos és important, però també ho són les desigualtats en riquesa, treball, salaris, productivitat, consum, educació, salut, antecedents familiars, participació política, així com les desigualtats entre grups (com ara les d’ètnia, raça, generacions, geografia o lloc) el ponent ha posat el focus en els diversos reptes per reduir la desigualtat a llarg termini.

Ha recalcat que malgrat millores en l’ocupació femenina, l’augment del salari mínim, els nivells d’educació, la participació femenina en l’educació superior i en la força de treball remunerada, l’existència d’empreses productives en alguns sectors i del creixement de les rendes més elevades, amb tot això no n’hi ha prou per revertir la situació: “L’ocupació per si sola no és suficient per escapar de la pobresa i dels baixos ingressos”, ha reflexionat.

Progressió salarial i habilitats socials per reduir les desigualtats

Blundell ha parlat de diversos aspectes essencials que poden ajudar a la reducció d’aquestes desigualtats, per a la qual faria falta una progressió salarial al llarg de la vida laboral, un tema estretament vinculat al paper de l’educació, de les inversions en capital humà en l’àmbit del treball i de les habilitats i les empreses.

És determinant el paper de les habilitats socials (com ara les de treball en equip, coordinació, sensibilitat als problemes, responsabilitat en els resultats o escolta activa), que per als treballadors amb estudis més baixos són una via important per augmentar els salaris i augmentar la progressió salarial. “Els treballadors amb habilitats socials són complementaris als treballadors altament qualificats, i poden captar una proporció més gran de l’excedent existent en el mercat laboral”, ha sentenciat.

Una llarga i reconeguda trajectòria acadèmica

Sir Richard Blundell (1952, Shoreham-by-Sea, Gran Bretanya) actualment ocupa la Càtedra David Ricardo d'Economia Política a la University College London, on va ser nomenat professor d'Economia el 1984. Dins de l’Institute for Fiscal Studies (IFS), és codirector i investigador de l'ESRC Centre for the Microeconomic Analysis of Public Policy (CPP), un centre del qual va ser director fundador i director de Recerca (1986 – 2016).

Ha ocupat llocs de professor visitant a UBC, MIT, Chicago, Northwestern, TSE i Berkeley, i els seus articles publicats sobre microeconometria, comportament del consumidor, estalvi, oferta laboral, fiscalitat, finances públiques, innovació i desigualtat han aparegut a les principals revistes acadèmiques.

Va participar en estudis per a reformes fiscals, com la Mirrless Review, que va reunir experts per identificar les característiques d'un bon sistema fiscal per a qualsevol economia oberta desenvolupada al segle XXI. Actualment és editor i membre del panel de l'IFS-Deaton Review: Inequality in the 21st Century, i també membre d’entitats com l'American Economic Association, l’American Academy of Arts and Science o la National Academy of Sciences.

Richard Blundell és doctor honoris causa per vuit universitats europees i en el marc del sistema d’honors britànic, va ser nomenat cavaller a la llista New Years Honours 2014 pels seus serveis a l'economia i les ciències socials. D’altr banda, el 2006 va rebre la distinció de Commander of the Most Excellent Order of the British Empire (CBE).

Entre d’altres, ha obtingut els premis Yrjö Jahnsson 1995, Frisch 2000; Jean-Jacques Laffont 2008; Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en Economia 2015; Erwin Plein Nemmers d'Economia 2016 i Jacob Mincer 2020 d'economia laboral. Dins de l’àmbit econòmic ha presidit diverses associacions i societats i ha estat editor i coeditor de diverses revistes científiques de gran prestigi.

>Àlbum de fotos de la Lliçó d'Economia 2023-2024 publicat a Flickr