El 20 de març, el Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra va tenir l’honor de rebre Gabriel Zucman, professor d’Economia de la Paris School of Economics i professor lector d’Economia (amb tenure track) a la Universitat de Berkeley– per pronunciar la conferència de la sèrie de Seminaris Departamentals del curs 2023-2024. El professor Zucman va presentar la recerca titulada "Distributional Tax Analysis in Theory and Practice: Harberger Meets Diamond-Mirrlees," i va debatre amb professors i estudiants sobre nocions dels sistemes fiscals i les seves reformes.

El working paper, escrit conjuntament amb Emmanuel Saez (UC Berkeley), proposa un marc innovador per estudiar la distribució dels impostos i els efectes de les reformes fiscals, a partir de la integració de l’anàlisi clàssica de la incidència fiscal i la teoria fiscal òptima. Aquesta nova perspectiva, la qual assigna els impostos laborals als treballadors; els impostos de capital, als propietaris d’actius, i els impostos de consum, als consumidors, contrasta marcadament amb els mètodes tradicionals que, sovint, consideren els impostos entre els factors de producció.

Mitjançant la seva anàlisi, els autors revelen una significativa disminució del tipus impositiu efectiu per a l’1% més important dels Estats Units, d’aproximadament el 50% a principis dels anys cinquanta fins al 32% el 2021, dades que posen de manifest la progressió decreixent del sistema fiscal al llarg del temps. La conferència del professor Zucman va parlar de les implicacions d’aquest marc per entendre la progressió fiscal i avaluar les reformes fiscals.

El professor Zucman és el director de l’Observatori Fiscal de la UE i un dels principals experts sobre acumulació, distribució i tributació de la riquesa global, així com d’evasió fiscal i d’economia de la igualtat. Va doctorar-se l’any 2013 a la Paris School of Economics i va impartir docència a la London School of Economics abans d’anar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. La seva recerca doctoral li va valer el premi de l’Associació Econòmica Francesa a la millor tesi doctoral (2014). Al seu llibre "The hidden wealth of nations: the scourge of tax havens" (2015) va desenvolupar mètodes per mesurar la riquesa dels paradisos fiscals.

Al llarg dels anys, les contribucions del professor Zucman en aquest camp han estat reconegudes amb diferents premis, com ara l’atorgat com a millor jove economista francès (2018) i la medalla John Bates Clark (2023).

La comunitat UPF ha tingut, doncs, el privilegi de poder comptar amb el professor Zucman durant l’última sessió del Departmental Seminar series, gràcies a la qual ha obtingut valuosos coneixements sobre la complexitat dels sistemes fiscals i el potencial de la seva reforma. Les seves contribucions a la comprensió de la desigualtat econòmica i els mecanismes d’evasió continuen influint tant en la recerca acadèmica com en els debats sobre polítiques públiques d’arreu del món.

El professor Zucman és el director de l’Observatori Fiscal de la UE i un dels principals experts sobre acumulació, distribució i tributació de la riquesa global, així com d’evasió fiscal i d’economia de la igualtat. Va doctorar-se l’any 2013 a la Paris School of Economics i va impartir docència a la London School of Economics abans d’anar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. La seva recerca doctoral li va valer el premi de l’Associació Econòmica Francesa a la millor tesi doctoral (2014). Al seu llibre The hidden wealth of nations: the scourge of tax havens (2015) va desenvolupar mètodes per mesurar la riquesa dels paradisos fiscals.

Al llarg dels anys, les contribucions del professor Zucman en aquest camp han estat reconegudes amb diferents premis, com ara l’atorgat com a millor jove economista francès (2018) i la medalla John Bates Clark (2023).

La comunitat UPF ha tingut, doncs, el privilegi de poder comptar amb el professor Zucman durant l’última sessió del Departmental Seminar series, gràcies a la qual ha obtingut valuosos coneixements sobre la complexitat dels sistemes fiscals i el potencial de la seva reforma. Les seves contribucions a la comprensió de la desigualtat econòmica i els mecanismes d’evasió continuen influint tant en la recerca acadèmica com en els debats sobre polítiques públiques d’arreu del món.