Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Les polítiques d’austeritat a Alemanya van ser claus per impulsar Hitler al poder

Les polítiques d’austeritat a Alemanya van ser claus per impulsar Hitler al poder

Un treball acadèmic amb la participació de Gregori Galofré-Vilà, investigador postdoctoral del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, analitza el cas del sorgiment del nazisme a l’Alemanya a principis dels anys trenta. La recerca demostra que l’austeritat fiscal està relacionada amb el sorgiment dels partits polítics populistes i que aquestes formacions s’aprofiten de les poblacions vulnerables que han patit més durant les dificultats econòmiques.

10.09.2020

Imatge inicial

La resposta als deutes de la crisi financera del 2007-2008 va provocar que molts països occidentals adoptessin mesures d’austeritat. Actualment, els paquets d’estímul davant de l’actual pandèmia de la covid-19 pot provocar la mateixa situació. Aquesta reacció dels governs, quins efectes no desitjats pot provocar a nivell polític i social?

Un estudi acadèmic se serveix d’un exemple històric, com és el cas del sorgiment del Partit Nazi a l’alemanya dels anys trenta, després de la Gran Depressió, per concloure que les mesures d’austeritat que es van aplicar en aquest context van empitjorar el patiment social i van contribuir a la inquietud política que va obrir el camí a l’ascens de Hitler al poder.

Els autors del treball, que properament es publicarà al Journal of Economic History, sota el títol “Austerity and the Rise of the Nazi party” i sobre el qual recentment se n’ha publicat un article a la revista Vox.eu, són els següents: Gregori Galofré-Vilà, investigador postdoctoral en Economia Política del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i de l'IPEG; Christopher Meissner (Universitat de Califòrnia); Martin McKee (London School of Hygiene and Tropical Medicine) i David Stuckler (Universitat d’Oxford).

Els investigadors van estudiar les dades de les estadístiques oficials alemanyes de més d’un centenar de ciutats i un miler de districtes més petits en el període que engloba les quatre eleccions federals celebrades entre 1930 i 1933.

“L’austeritat va provocar un sofriment humà substancial i va augmentar la desigualtat i la falta d’equitat".

Aquest anàlisi els ha servit per demostrar que les zones més severament afectades per l’austeritat van tenir quotes de vot relativament més elevades per al partit nazi. Concretament, cada augment de la desviació estàndard en l’agreujament de l’austeritat es va associar amb un augment d’entre dos i cinc punts percentuals en la quota de vot per als nazis.

“L’austeritat va provocar un sofriment humà substancial i va augmentar la desigualtat i la falta d’equitat. En un moment que la gent necessitava el màxim del seu govern, aquest els va fallar i els ciutadans van ser atrets pels cants de sirena dels partits populistes radicals”, afirmen els investigadors.

Les mesures d’austeritat provoquen inseguretat econòmica

Les mesures d’austeritat, implementades mitjançant una sèrie de decrets d’emergència que eludien en gran mesura el parlament, van ser aplicades per Heinrich Brüning, canceller alemany durant el període 1930-1932, que va arribar al poder després de l’enfonsament del govern de coalició socialdemòcrata.

Algunes de les mesures preses van ser la reducció de la despesa pública, l’augment dels impostos a la renda, amb major afectació per a les rendes més baixes (l’estudi analitza com les pujades d’impostos es correlacionen positivament amb l’èxit electoral nazi) i la reducció de la xarxa de la seguretat social. La despesa real es va reduir en un 8% i la despesa real central en un 14%. Les ajudes socials i de desocupació es van limitar i el pressupost social de l’estat va ser retallat.

Segons afirmen els investigadors, “en lloc d’una política fiscal expansiva per combatre la depressió, els alemanys es van veure obligats a confiar en un sistema d’ajudes cada cop més excloent i esgotat”, fet que va provocar que gran part de la població alemanya es tingués que enfrontar a la inseguretat econòmica i a la marginació.

Les retallades socials van fer augmentar el patiment

La recerca troba que la major part de l’impacte electoral de l’austeritat va ser impulsat per les retallades de la despesa social en salut i habitatge, dues de les línies pressupostàries més greument afectades per les polítiques restrictives imposades.

“Les retallades en la despesa social van agreujar el patiment de molts alemanys. De fet, trobem que les localitats que experimenten una austeritat relativament severa van patir un sofriment relativament més elevat, mesurat per les taxes de mortalitat, i els electors en aquests zones amb una mortalitat més alta sovint tenien més probabilitats de votar pel partit nazi”, apunten els autors.

Anàlisi del transvasament de vots entre partits

Un altre dels aspectes que analitza la recerca és els transvasament de vots que hi va haver d’uns partits a altres: les dades indiquen que el major nombre de vots que van anar a parar al partit de Hitler provenia del Partit del Centre. A més, cap dels altres partits principals de l’espectre polític alemany, inclòs el Partit Popular Nacional Alemany, amb una ideologia d’extrema dreta, no va obtenir vots que es podrien vincular a l’austeritat.

En aquest sentit, basant-se en les dades de riquesa i renda de les ciutats i districtes, el treball mostra que els més desfavorits econòmicament i els desocupats no van canviar el seu vot cap als nazis, sinó que van escollir el Partit Comunista. Per contra, les classes econòmiques que es trobaven per sobre dels més necessitats, com que tenien molt a perdre per la pujada d’impostos i les retallades, van votar els nazis, des del moment que el seu partit no els proporcionava alleujament econòmic.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit