Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Un estudi suggereix que la deshonestedat podria ajudar els polítics a sobreviure en el càrrec

Un estudi suggereix que la deshonestedat podria ajudar els polítics a sobreviure en el càrrec

Dues investigadores vinculades a la UPF, la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE), a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i a l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG) publiquen un article de recerca en la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences en què investiguen per primera vegada la propensió a mentir o ser honestos entre els polítics.

08.09.2020

Imatge inicial

L'honestedat és un dels trets més valorats pels polítics. No obstant això, és difícil estudiar si alguns polítics són més honestos que altres. Katharina A. Janezic, estudiant de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE), i Aina Gallego, professora agregada de l'Institut de Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i investigadora sènior associada de l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG), han publicat l'article “Eliciting preferences for truth-telling in a survey of politicians” a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences en el qual s'analitzen per primera vegada quines característiques individuals es correlacionen amb dir la veritat en una gran mostra de polítics.

Per realitzar l'estudi, les autores van incorporar un joc que incentiva la mentida amb un mètode no monetari en una enquesta resposta per 816 alcaldes i alcaldesses de ciutats espanyoles.

Per realitzar l'estudi, Janezic i Gallego van dissenyar i van incorporar un joc que incentiva la mentida amb un mètode no monetari en una enquesta resposta per 816 alcaldes i alcaldesses de ciutats espanyoles. Primer es va preguntar als alcaldes i alcaldesses com d'interessats estarien en rebre un informe amb els resultats, pregunta a la qual majoritàriament van contestar que estaven molt interessats. A la fi de l'enquesta les investigadores van demanar als alcaldes i alcaldesses que llancessin una moneda en privat i que segons el resultat rebrien o no l'informe. A causa del fet que es coneix la probabilitat que surti cara, les investigadores van poder estimar la proporció d'alcaldes i alcaldesses que van mentir per obtenir l'informe. Aquest procediment, estàndard en estudis sobre les preferències per l'honestedat, permet establir quin percentatge de participants diu la veritat, comprovant com es desvia el percentatge total de participants que diuen obtenir el resultat que permet accedir a l'informe de la distribució teòrica del 50%.

Les investigadores van descobrir que el percentatge de polítics que menteix per obtenir l'informe és molt elevat. Aquest procediment protegeix la privacitat dels participants perquè no permet establir quines persones han mentit, però sí que permet analitzar característiques relacionades amb la propensió a mentir en una població. La investigació va trobar que dones i homes tenen una propensió a mentir similar, però que els membres dels grans partits, PP i PSOE, tenen una propensió més elevada a mentir.

Finalment, analitzant quins alcaldes i alcaldesses es van tornar a presentar a les eleccions municipals de 2019, van trobar que la propensió a mentir està correlacionada amb la reelecció en les següents eleccions, el que suggereix que la deshonestedat podria ajudar els polítics a sobreviure en el càrrec.

Breu currículum de les dues autores

Aina Gallego és professora agregada de l'Institut de Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i investigadora sènior associada de l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG). És doctorada en Ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Anteriorment va ser investigadora Ramón y Cajal a l'IBEI i investigadora postdoctoral al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i a la Universitat de Stanford (EUA), i va rebre una Beca d'Integració Professional Marie Curie.

Les seves línies de recerca se centren principalment en el comportament polític i l'economia política, entre elles destaca l'estudi de la representació política de les classes socioeconòmiques més baixes, i les conseqüències del canvi tecnològic esbiaixat per les habilitats en aquest àmbit. Aina també ha realitzat una extensa recerca sobre altres temes com les conseqüències polítiques de la corrupció, els efectes de la personalitat en el comportament polític o els orígens de les identitats ètniques duals en contextos de conflicte etnopolític com Catalunya.

Katharina A. Janezic és estudiant de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Barcelona Graduate School of Economics (Barcelona GSE). Anteriorment, va rebre un Bachelor en Filosofia, Ciències Polítiques i Economia de la Universitat d'Oxford, un Màster en Economia i Finances de la BGSE i un Master of Research en Economia, Finances i Empresa de la UPF. Les seves principals línies de recerca són l'estudi de les preferències d'honestedat en la població general i les elits o l'estudi d'economia d'informació i coneixement.

Treball de referència: Katharina A. Janezic, Aina Gallego.“Eliciting preferences for truth-telling in a survey of politicians”. Proceedings of the National Academy of Sciences Aug 2020, 202008144; DOI: 10.1073/pnas.2008144117 https://www.pnas.org/content/early/2020/08/19/2008144117

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit