Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Un equip d'investigadors descobreix per què costa tant decidir què escollir per menjar

Un equip d'investigadors descobreix per què costa tant decidir què escollir per menjar

Una recerca realitzada a Caltech i publicada a Nature Human Behavior, amb la participació de Rosemarie Nagel, professora d'investigació ICREA del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, revela els diferents aspectes conductuals i biològics que intervenen a l'hora de prendre una decisió davant una sobrecàrrega d'opcions.

 

02.10.2018

Si alguna vegada us heu trobat mirant un llarg menú de restaurant i no heu pogut decidir què demanar per dinar, heu viscut el que els psicòlegs anomenen “sobrecàrrega d'opcions”. El cervell, davant d'una quantitat aclaparant d'opcions similars, lluita per prendre una decisió.

Un estudi realitzat a l’Institut Tecnològic de Califòrnia dels EUA (Caltech) i publicat a Nature Human Behavior, amb la participació de diverses institucions, entre les quals la Universitat Pompeu Fabra, revela noves idees sobre la sobrecàrrega d'elecció, incloent-hi les parts del cervell responsables d'aquest fenomen i les opcions que prefereix el cervell quan es fa una elecció.

“La sobrecàrrega d'opcions pot tenir conseqüències greus, diu el principal autor de l’estudi, Colin Camerer, professor d’economia conductual de Caltech i catedràtic del T & C Chen Center for Social and Decision Neuroscience.

Juntament amb Colin Camerer, hi han participat Rosemarie Nagel, professora d'investigació ICREA del Departament d’Economia i Empresa de la UPF, també vinculada a la Barcelona GSE, experta en economia experimental i neuroeconomia; Elena Reutskaja, doctora en Economics, Finance and Management per la UPF i actualment professora d’IESE Business School; Axel Lindner (Hertie Institute for Clinical Brain Research de Grüneburgweg, Alemanya), i Richard A. Andersen (T&C Brain-Machine Interface Center de Caltech).

> Vídeo sobre l'estudi publicat per Caltech

 

 

Buscar un equil·libri entre l’esforç mental i la recompensa obtinguda

L'estudi va presentar a diversos voluntaris imatges de paisatges escènics que podrien imprimir en una peça, com ara una tassa de cafè. A cada participant es va oferir una varietat de conjunts d'imatges per escollir, que contenien sis, 12 o 24 imatges.

Es va demanar que prenguessin les seves decisions mentre una màquina d'imatge de ressonància magnètica funcional (fMRI) registrava activitat en el cervell. Com a control, es va demanar als voluntaris que naveguessin per les imatges de nou, però aquesta vegada la seva selecció d'imatges es va fer aleatòriament per una computadora.

Les exploracions fMRI van revelar activitat cerebral en dues regions mentre els participants van prendre decisions: l'escorça cingular anterior (ACC), on es valoren els costos potencials i els beneficis de les decisions; i l'estriatum, una part del cervell responsable de determinar el valor de les coses.

Els investigadors van veure que aquesta activitat les dues regions esmentades era la més alta en subjectes que tenien dotze opcions per escollir, i la més baixa en aquells amb sis o 24 elements per triar.

Camerer afirma que el patró d'activitat és probablement el resultat de la interacció de l'estriatum i de l'ACC i que influeix el potencial creixent de recompensa (obtenir una imatge que els agrada molt per la seva tassa) davant la creixent quantitat d’esforços que el cervell haurà de fer per avaluar possibles resultats.

A mesura que augmenta la quantitat d'opcions, la recompensa potencial augmenta, però comença a disminuir a causa de la disminució de la rendibilitat. "La idea és que escollir la millor opció entre 12 és probablement bastant bona, mentre que el salt a escollir entre 24 no suposa una gran millora", diu Camerer. Al mateix temps que augmenten les opcions per escollir, augmenta l'esforç necessari per avaluar-les.

Conjuntament, l'esforç mental i la recompensa potencial se situen en un lloc plàcid quan la recompensa no és massa baixa i l'esforç no és massa elevat. Aquest patró no es va veure quan els subjectes només van navegar per les imatges perquè no hi havia cap possibilitat de recompensa i, per tant, es va requerir menys esforç a l'hora d'avaluar les opcions.

"El nombre ideal d'opcions per a escollir és probablement entre 8 i 15, depenent de la recompensa percebuda, la dificultat d'avaluar aquestes opcions i les característiques de cada persona"

Camerer assenyala que 12 no és un nombre màgic per a la presa de decisions humanes, sinó un artefacte del disseny experimental. Estima que el nombre ideal d'opcions per a una persona és probablement entre 8 i 15, depenent de la recompensa percebuda, la dificultat d'avaluar aquestes opcions i les característiques individuals de cada persona.

“Les persones tendeixen a sentir-se més lliures, com si tinguessin més control sobre les seves vides, quan tenen més opcions per triar. Essencialment, els nostres ulls són més grans que els nostres estómacs", afirma. Quan pensem en quantes opcions volem, és possible que no representem mentalment les frustracions de prendre la decisió". La recerca futura en aquesta àrea podria explorar i intentar quantificar els costos mentals de prendre una decisió. “Què és l'esforç mental? Què costa el pensament? es comprèn malament", asseguren els investigadors.

Sumar la tecnologia per ajudar a entendre les nostres decisions

A través del programa Human Fronitier Science Program, que va finançar una estada a Caltech de Rosemarie Nagel (UPF) i la que aleshores era la seva estudiant de doctorat Elena Reutskaja (actualment a l’IESE Business School), ambdues coautores de l'estudi, es va formar un grup interdisciplinari que va tirar endavant un projecte per estudiar aquest àmbit.

“Ja abans d’anar a Caltech, Elena Reutskaja i Robin Hogarth (UPF) van desenvolupar, mitjançant qüestionaris amb estudiants de pregrau sobre sobrecàrregues alhora d’escollir, un estudi teòric que plantejava un augment en el nombre de les opcions: restant els costos que això suposava als beneficis, conduïa a la forma d’una U invertida”, afirma Rosemarie Nagel.

“A partir del treball amb Axel Lindner (biòleg ara a Tuebingen) i Colin Camerer (Caltech), un dels iniciadors de la neuroeconomia, hem sumat a la recerca les tecnologies d'estudi de comportament utilitzades en medicina, com la ressonància magnètica (MRI), per comprendre aquests aspectes biològics de sobrecàrrega d'elecció", afirma.

“Finalment, ara estem en una etapa en què podem comprendre algunes de les nostres decisions, no només a través d'eleccions conductuals (preferència revelada) o explicacions verbals de per què fem el que fem. De fet, el cervell ens diu (un aspecte que ja coneixem a partir de qüestionaris o estudis fets en supermercats), que "pateix" de massa opcions. Les tecnologies fMRI ens donen ara dades més objectives”, conclou Rosemarie Nagel.

Treball de referència: Elena Reutskaja, Axel Lindner, Rosemarie Nagel, Richard A. Andersen & Colin F. Camerer (Octubre 2018). "Choice overload reduces neural signatures of choice set value in dorsal striatum and anterior cingulate cortex" . Nature Human Behavior

Escolta els protagonistes

Escucha a los protagonistas

Listen to the key figures

Categories:

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

93 542 21 00

[email protected]

Para más información

Noticia publicada por:

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

93 542 21 00

[email protected]

For more information

News published by:

Institutional Communication and Promotion Unit

93 542 21 00

[email protected]