25 d'agost del 2006

Mar Rubio, professora d’Història Econòmica de la UPF i investigadora amb una beca Juan de la Cierva, va rebre per part de la International Economic History Association (IEHA) el premi a la Millor Tesi Doctoral d’Història Econòmica del s.XX produïda en els darrers quatre anys. El premi va ser atorgat el 25 d’agost en el XIV Congrés Internacional d’Història Econòmica celebrat a Helsinki.

El congrés IEHA, que se celebra cada quatre anys, concedeix 3 reconeixements: Millor Tesi Doctoral d’Història Econòmica s.XX, Millor Tesi Doctoral d’Història Econòmica s.XIX i Millor Tesi Doctoral d’Història Econòmica Medieval i Moderna. Totes les tesis presentades s’han d’haver produït en els quatre anys previs al congrés. En aquesta edició es van presentar 60 tesis, 20 per categoria. El jurat IEHA fa un preselecció de 4 tesis per categoria. Les escollides han de ser presentades públicament pel seu autor en el congrés. Finalment un comitè decideix quines són les tres tesis guanyadores d’aquest quadrienni. Rubio va guanyar en la categoria de s. XX.

La tesi doctoral de Mar Rubio, llegida a la London School of Economics l’any 2002, es basa en l’estudi de la comptabilitat nacional de dos països productors de petroli, Mèxic i Veneçuela, durant el segle XX i pretén ser un primer examen de l’eficàcia i la utilitat de la comptabilitat mediambiental com a eina d’anàlisi econòmic a llarg termini.

TESI MAR RUBIO
La comptabilitat mediambiental demostra que la prosperitat basada en l’esgotament de recursos naturals pot ser un miratge. La comptabilitat nacional tradicional ignora l’empobriment de l’stock de recursos naturals. Des de la perspectiva mediambiental, aquesta omissió du a exagerar els ingressos, incita a nivells de consum insostenibles i produeix una falsa impressió a l’hora de valorar les perspectives econòmiques d’aquells països que basen la seva economia en l’extracció de recursos naturals. A més, la historiografia dels països productors de petroli és plena de referències que, partint de premisses molt diferents i sense pràcticament cap evidència quantitativa, arriben a conclusions molt similars a les recentment expressades des de la comptabilitat mediambiental. La tesi és el resultat de unir aquestes dues literatures i aprofitar les sinergies resultants.