Tolerància zero per a la pseudociència, una pràctica fraudulenta i un risc potencial per a la societat
Tolerància zero per a la pseudociència, una pràctica fraudulenta i un risc potencial per a la societat
Tolerància zero per a la pseudociència, una pràctica fraudulenta i un risc potencial per a la societat
El mes de maig es publica en l'edició impresa de la revista Public Understanding of Science una recerca duta a terme al Departament de Comunicació de la UPF sobre la percepció i les actituds dels periodistes científics espanyols pel que fa la proliferació de la pseudociència en els mitjans de comunicació.
El treball ha estat dirigit per Sergi Cortiñas, director de l' Observatori de la Comunicació Científica (OCC), amb altres membres del Grup de Recerca en Comunicació Científica (GRECC) del Departament de Comunicació de la UPF.
Com comenta Felipe Alonso, coautor del treball i sotsdirector de l'OCC, "ens referim a pseudociència com a conjunt de pràctiques, mètodes, productes i teories que, sense mostrar evidències ni seguir cap mètode científic, intenten aconseguir un status científic per treure'n benefici".
Atès que a Espanya ha crescut la preocupació per aquest tema en els darrers anys, l'objectiu del treball ha estat avaluar com opera la pseudociència a la pràctica periodística en els mitjans espanyols, per la qual cosa els investigadors han entrevistat i han recollit dades a través de qüestionaris específics elaborats sobre aquesta qüestió d'un total de 49 professionals del periodisme científic espanyol.
Una controvèrsia al voltant d'un tema que suposa un risc per a la societat
Els autors com a pràctica pseudocientífica es refereixen a certes pràctiques que estan ben presents a la nostra societat i que abasten múltiples manifestacions reconegudes en el treball, "sanadors, homeopatia, dietes miraculoses, astrologia, ocultisme, endevins, tarot", i que una part dels entrevistats perceben amb benvolença traspassant al públic la decisió final d'acceptar aquestes pràctiques o no.
Els resultats de l'estudi revelen que els professionals de la comunicació científica més sensibilitzats contra aquestes pràctiques alerten de l'amenaça de la proliferació de la pseudociència en els mitjans de comunicació al nostre país. Una presència en augment deguda, molt possiblement, a la mancança de polítiques editorials al voltant d'aquest tema, alhora motivada per una mancança de formació científica dels editors i gerents dels mitjans de comunicació.
En aquest sentit, els periodistes demanen una actitud més proactiva dels mitjans i fan un toc d'atenció als centres educatius (universitats, escola primària i secundària) i als governs, a través del poder legislatiu.
Com els seus autors han manifestat, "entenem per pseudociència aquell fals coneixement que procura passar com a ciència" i han afegit, "és un assumpte controvertit i complex que potencialment representa un risc per a la societat".
Treball de referència:
Sergi Cortiñas-Rovira, Felipe Alonso-Marcos, Carles Pont-Sorribes, Eudald Escribà-Sales (2015), " Science journalists' perceptions and attitudes to pseudoscience in Spain ", Public Undestanding of Science, May 2015 vol. 24 no. 4 450-465.
Aquest treball ha estat finançat pel Ministeri d'Economia I Competitivitat del govern espanyol. (CSO2011-25969, 2012-2014).