Oferir una mirada alternativa dels diferents espais de la Universitat Pompeu Fabra i d’altres indrets de la ciutat de Barcelona, que vagi més enllà de l’efímer i de la instantaneïtat de les imatges que solen difondre’s a través de les xarxes socials: aquesta és el propòsit de la nova exposició que es pot veure a la Galeria Àrea Tallers del campus del Poblenou de la UPF des d’aquest dijous 18 d’abril. Sota el títol Cíclic, solarigrafies al campus, aquesta exposició consta de 40 imatges realitzades per estudiants del grau en Comunicació Audiovisual de la UPF a partir de la tècnica fotogràfica analògica de la solarigrafia i està comissariada pel professor d’aquests estudis i fotògraf Pere Freixa.

La solarigrafia, la tècnica fotogràfica analògica amb què s’han obtingut les imatges de la mostra, es basa en el sistema de projecció d’imatge més simple (la cambra fosca), d’un orifici (estenop) i material fotosensible analògic en blanc i negre. Amb la recuperació d’aquest mètode alternatiu i tradicional, s’han pres imatges de tots els campus de la UPF (Ciutadella, Poblenou i Mar) i de l’edifici del Rectorat al carrer de la Mercè de Barcelona, així com d’altres espais de la ciutat com la Fundació Joan Joan Miró i el Parc d’Atraccions del Tibidabo.

La mostra, que s’ha inaugurat aquest matí a la Galeria Àrea Tallers i es podrà veure fins al 20 de maig, es basa en un exercici d’observació fotogràfica per copsar esdeveniments amb una duració molt més llarga que un curs acadèmic, cosa que ha requerit expandir la investigació i l’aprenentatge més enllà del format reglat, organitzat en classes i trimestres i adaptar-se als ritmes de les persones que habiten als espais al llarg del cicle d’un any. Les imatges de l’exposició permeten observar l’espai físic de la pròpia universitat des d’una mirada allunyada dels convencionalismes i comprendre com és la universitat en tant que espai humà en relació amb la seva ubicació en l’entramat urbà.

A l’acte d’inauguració de l’exposició hi ha assistit el degà de la Facultat de Comunicació, Carles Pont, i el director del Departament de Comunicació, Jordi Balló, juntament amb el comissari de la mostra Pere Freixa. Pere Freixa ha destacat que l’exposició presenta “una forma contemporània de dialogar amb l’entorn que contrasta amb les imatges preses amb dispositius digitals, ampliant la seva mirada amb una perspectiva temporal més llarga”. Tant Jordi Balló com Carles Pont també han posat en valor el treball de l’alumnat més enllà de l’aula per transferir el seu coneixement i posar-lo a l’abast de la comunitat universitària i la ciutadania en general, una reflexió compartida per Vanessa Soria del CLIK (Center for Learning Innovation and Knowledge) de la UPF, que ha destacat la iniciativa com a exemple d’innovació docent. A la presentació d’avui, hi ha assistit la desena d’estudiants involucrats al projecte: Sergio Blanco, Blanca Castellví, Míriam Gómez, Isabel Henriques, Alba Lorza, Martí Morell, Carla Prat, Maria Rafart, Marina Rof i Martí Tascón.

L’exposició és fruit d’un projecte de recerca i d’innovació docent, en què han participat estudiants de l’assignatura optativa bianual “Teoria i anàlisi de la fotografia contemporània”, de tercer i quart curs del grau en Comunicació Audiovisual. El projecte parteix del model de l’aprenentatge basat en projectes i de la recerca basada en la pràctica.

Què és la solarigrafia?

La solarigrafia es una tècnica fotogràfica analògica que utilitza els conceptes bàsics de la cambra fosca per a formar la imatge. Les càmeres que fa servir, conegudes com a càmeres estenopeiques o càmeres pinhole, prescindeixen de l’òptica per a projectar la imatge a l’interior de la càmera. En lloc de lents utilitzen un estenop, que no és més que un petit orifici a través del qual entra la llum a la càmera. Aquesta llum impressiona el material fotosensible, un paper fotogràfic sense exposar, que es troba a l’interior de la càmera. En les solarigrafies es prescindeix del procés de revelatge. L’estenop es deixa destapat durant períodes molt llargs de temps, dies, setmanes o mesos. Amb exposicions tan llargues, el material sensible s’ennegreix directament, formant una imatge negativa sense necessitat de processat químic. Tot i utilitzar paper fotogràfic en blanc i negre, les imatges que s’obtenen tenen tonalitats de colors. Per veure la fotografia en positiu, s’escaneja la imatge i, amb programa informàtic, es positiva i corregeix de contrast.

S’han fet servir càmeres artesanals fetes de productes reciclats

En base a aquesta tècnica, els estudiants que han pres part del projecte d’innovació docent que ha desembocat en l’exposició van construir les seves pròpies càmeres artesanalment a partir de productes reciclats.  Per construir les càmeres es van fer servir llaunes de conserves, que es van foradar, netejar i pintar per dins de color negre. Després, es van deixar assecar i, posteriorment, amb cinta adhesiva, s’hi va enganxar l’estenop, fet prèviament amb un tros molt petit de paper d’alumini.  El pas següent va ser fabricar la tapa de les càmeres, feta amb cartró permeable de tetrabric pintat de color negre i, finalment, es va comprovar si, tancades, quedaven ben estanques a la llum.

Aquest projecte ha comptat amb el suport del Pla CLIK, del Centre per a la Innovació en aprenentatge i Coneixement, del Departament de Comunicació i del grup de recerca Digidoc, finançat per l'AGAUR (Generalitat de Catalunya) i ha estat fet per estudiants durant 1 any. Per primera vegada des que es fan exposicions a la Galeria Àrea Tallers s’ha publicat un catàleg relacionat amb la mostra i el projecte de recerca i d’innovació docent a què està associada, en versió digital i impresa (que es podrà consultar a la Biblioteca/CRAI del campus del Poblenou i de la Ciutadella).