Dimarts 16 d’abril, Andrea Angulo Granda ha defensat ‘Jóvenes, música y algoritmos: análisis de la creación de sentido sobre el consumo musical por parte de Spotify y Youtube y de los públicos juveniles’ al Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. Sota la direcció de Mercè Oliva, la tesi explora la percepció, els usos i la interacció dels joves equatorians amb els dissenys de plataforma de Spotify i Youtube Music, tant en sengles versions gratuïtes com de pagament. El jurat ha estat format per les doctores Maria-José Masanet (UB), Lorena Gómez (UPF) i Gabriella Taddeo (UniTO).

Angulo Granda interroga la recepció de les propostes d’interacció d’ambdós agregadors musicals a través del detall en la interfase, recomanacions, interès o, entre altres, les limitacions en l’ús de les versions en obert. A la cerca de representar els usos socials en plataformes musicals, la investigació beu dels models teòrics de descodificació, els estudis culturals de recepció i la semiòtica textual contemporània. Per això, Angulo Granda ha realitzat un estudi d’audiència jove (de 16 a 30 anys) a través d’enquestes de diagnòstic i grups focals, així com una anàlisi semiòtica de les interfícies citades.

En la discussió de resultats, la investigadora ha ressenyat un seguit de percepcions d’equivocació, encasellament, repetició o desordres lògics en el disseny o interacció amb la interfície, amb grans diferències entre ambdós models de plataforma. Entre altres, Angulo Granda ha senyalat l’obsolescència dels botons de disgust o l’opacitat en el disseny de llistes de reproducció a Youtube Music; la pèrdua d’identificació amb el contingut o el dispositiu de recomanacions a través d’estats d’ànim de Spotify. Malgrat la distància amb l’usuari, la investigadora ha notat una acceptació del disseny de la plataforma, així com resistències en l’educació o la modificació dels algoritmes de recomanació d’aquestes. Per a Angulo Granda, l’estudi del decalatge en la interacció entre d’usuaris i plataformes ha de ser cabdal en l’aproximació als estudis d’alfabetització dels nous mitjans de comunicació.

Per la seva banda, el jurat ha destacat la qualitat de la presentació així com en la redacció i el disseny estructural de la tesi, a la vegada que ha valorat l’acostament etnogràfic del projecte més enllà dels models d’aproximació preestablerts. Així mateix, les doctores han esperonat la investigadora a explorar l’impacte social de la tesi, sigui a través d’altres formes d’interacció virtual, sigui en l’estudi de la categorització sentimental o la renúncia en la categorització per gènere de les recomanacions musicals.

Així mateix, han instat Angulo Granda a superar les restriccions en la virtualitat d’una mostra condicionada per la COVID-19, i a definir diferències en la usabilitat en funció de la perspectiva de gènere, el diàleg amb la recomanació a través d’influenciadores, la condició rural o la bretxa socioeconòmica inherent en subscripció d’aquestes plataformes. En la resposta al tribunal, Angulo Granda també ha relacionat l’impacte del capital cultural previ de l’usuari amb el grau d’exploració, participació i reprovació vers els dissenys actuals de Spotify i Youtube Music.