Els edificis que acullen el Rectorat de la UPF els va fer construir el comerciant Miquel Elías durant la dècada de 1840 en els solars de la seva propietat situats a l'actual plaça de la Mercè, a tocar de la basílica del mateix nom.

Al llarg dels anys s'hi han anat fent diverses millores, com ara l'ornamentació de l'entrada principal i l'embelliment del pati central i de l'escala, realitzades el 1884. La propietat de l'edifici es va mantenir en mans de la família que el va fer construir fins a la dècada de 1930, quan s'hi instal·la l'empresa Bosch i Cia., coneguda pels seus populars licors Anís del Mono.

L'empresa resta a l'edifici Mercè fins a 1981, any en què també es produeix l'enderrocament de l'illa de cases de davant de la basílica, que dóna lloc a l'actual plaça pública.

L'any 1991 la UPF adquireix els edificis i els rehabilita entre el 1993 i el 1995. L'essència de l'edifici es manté, conservant-ne les façanes exteriors i rehabilitant els interiors per ubicar-hi el Rectorat i els serveis centrals de la Universitat.

L’edifici Mercè se suma així als edificis Balmes i Rambla i que crea, a poc a poc, el que anomenem campus urbà.