Les casernes de Jaume I i Roger de Llúria van ser construïdes a principi de la dècada de 1880 per l'Ajuntament de Barcelona per al Ministeri de la Guerra, en compensació per la cessió a la ciutat dels terrenys de l'antiga ciutadella militar. La conversió de l'antiga fortalesa en un nou parc públic i la realització de l'Exposició Universal de 1888 van accelerar la nova urbanització d'aquesta part de la ciutat, en plena expansió urbana per la construcció de l'Eixample segons el pla Cerdà. Les noves casernes ocupen dues illes de l'Eixample i s'estructuren a l'entorn d'uns grans patis centrals envoltats d'edificis de planta baixa i dos pisos destinats a usos militars, a més d'habitatges amb façana al parc.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) els edificis van ser rebatejats amb el nom de "Carles Marx".

L'any 1992, després d'uns anys de negociacions, la UPF signa l'acord per a la cessió de les casernes militars de Jaume I i de Roger de Llúria. La rehabilitació integral d'ambdós espais s'enllesteix els anys 1996 i 2000, respectivament, quan comencen a funcionar per a usos universitaris. La cessió de les casernes ens ha deixat una de les imatges més emblemàtiques de la constitució de la UPF: el rector Argullol, el conseller Laporte i el president Maragall, equipats amb el casc d’obra, prement el botó que va donar el tret de sortida a l’enderrocament de l’edifici.

L'equipament es va inaugurar amb l'arribada dels estudis d'Humanitats, Administració i Direcció d'Empreses, Economia, Ciències Empresarials, Gestió i Administració Pública, Relacions Laborals, Dret, Ciències Polítiques i de l'Administració, Ciències del Treball i Estudis de l'Àsia Oriental.