Senyor rector de la Universitat Pompeu Fabra, Senyor Secretari General, vicerectors, degans, directors d’estudis i departaments, senyores i senyors, amics tots..., però sobretot graduades i graduats.

Avui us heu retrobat amb els vostres professors i companys després d’uns mesos de no veure-us, mentre esperàveu per entrar heu pogut parlar entre vosaltres i recordar els anys que heu estant estudiant junts, el treball que heu compartit, les anècdotes i els moments bons i dolents que heu viscut al llarg dels anys d’estudis.

Sou aquí per viure l’acte de la vostra graduació, un moment simbòlic molt important per a la vostra vida. Molts de vosaltres ja heu començat a treballar, uns per primera vegada, altres heu continuat amb l’activitat que ja havíeu començat mentre estudiàveu. En tot cas, estic segura que la majoria de vosaltres heu copsat les diferències entre les diferents formes de fer entre el que és la vida universitària i la de l’empresa (entesa aquesta en un sentit ampli que engloba tant empreses privades i institucions públiques, a tots els que creen ocupació laboral) En relació amb aquestes diferències voldria aprofitar aquest moment per fer-vos partícips d’algunes de les meves idees al respecte.

Per posicionar-se bé en un lloc de treball cal saber preguntar: què volen de mi? Escoltar la resposta i demanar que us ho expliquin, perquè si no queda clar d’entrada, pot ser un handicap. Penseu que quan us contracten no és només per la vostra aptitud, els coneixements i la titulació, sinó que també es contracten actituds, bàsicament les de voler fer i saber estar.

Entre les noves actituds que us recomano practicar i adquirir, si cal, destacaria:

• Treball en equip i com a equip. Penseu que a la Universitat la nota és individual, a penes posen nota a un grup de persones. A l’empresa l’èxit és de l’equip, com a la majoria d’esports. Treballar en equip no significa únicament anar plegats sinó que significa estar compenetrats, actuar de la mateixa manera que ho fa una orquestra de jazz que és capaç d’interpretar sense partitura. 
• Capacitat d’expressar-se bé i amb claredat, no només estudiar els temes a fons i saber molt. Expressar-se és saber comunicar, atreure l’atenció dels altres i tenir capacitat per convèncer
• No pensar mai que pel fet de ser universitaris teniu un plus especial, ni sou més llestos. A molts de vosaltres us han preparat per ser líders, però començareu com a “depenents”, és a dir, dependreu d’altres persones, tant en l’àmbit jeràrquic (relació vertical) com per la vostra pertinença a un equip (relació horitzontal). Possiblement passareu a “encarregats” (tindreu unes funcions i unes competències encarregades), potser després a gestors i alguns sereu directius.  Es clar que no començareu directament com a “caps” ...
• També us demanaran capacitat per negociar i solucionar problemes i conflictes. Quan tingueu problemes haureu de saber anar als vostres caps amb la solució prèviament pensada i avaluada. A les empreses no hi ha jutges per dirimir els litigis, no hi ha professors que us puguin ajudar en un moment difícil.

Des d’un altre punt de vista, cal saber comprendre l’empresa. Així, si aneu al sector privat no podeu anar pensant que el lloc de treball serà per a tota la vida.

• Les empreses privades només sobreviuen si es guanyen diners, quan no és així desapareixen. Com tots els conjunts humans, les empreses neixen, creixen i moren.
• Les empreses multinacionals viuen durament la competència i es deslocalitzen, és a dir, marxen a altres indrets on els costos els siguin menors. Quan tanquen també desapareixen.
• Les institucions públiques aporten més seguretat, però cada cop són més exigents, perquè els ciutadans volen bons serveis i no perdonen.

Per comprendre l’empresa i comprendre el que la vida significa és bo tenir una mentalitat de canvi. El canvi no ha de fer por, la disponibilitat al canvi enriqueix. A la Universitat heu après coneixements, heu après com s’ha de fer per aprendre, però el canvi us ajudarà a desaprendre.

Saber desaprendre és molt important perquè sempre hi ha quelcom d’obsolet en el coneixement, tant explícit com tàcit. Desaprendre significa anar sempre amb la “goma de esborrar” com diu Tom Peters ... Desaprendre és molt difícil però important, perquè ens allibera el “disc dur” del que és innecessari i ens fa lloc per poder introduir novetat, és a dir, innovació i ens preparar millor per al futur.

A la UPF som conscients que el canvi no és fàcil i per això no us deixem sols, sinó que us donem un cop de mà. El Servei de Carreres Professionals (SERCAP) és una eina que trobareu a la WEB, que us ajudarà a publicitar els vostres currículums, consultar ofertes d’empreses, optar pel que més us convingui i, naturalment, tenir sort ...

Malgrat tot, canviar no significa perdre les arrels. Per això, penso que heu de fer un esforç per continuar vinculats a aquesta Universitat. Vinculats pensant en ella quan necessiteu actualitzar coneixements, en la necessària formació al llarg de la vida; vinculats mantenint l’esperit d’inquietud intel·lectual i vinculats mantenint les amistats.

Heu estudiat en una bona Universitat, estem convençuts que ho sabeu. Alguns de vosaltres ho heu confirmat en les respostes que heu donat al reportatge que hem reproduït a la primera part d’aquest acte. La gran majoria de vosaltres la recomanaríeu a altres persones. Per això, m’atreveixo a proposar-vos que ens ajudeu a enfortir la vinculació entre la Universitat i el món empresarial, perquè podeu ser els traductors entre els llenguatges diferents que encara tenen aquests dos sectors de la societat, col·laborar a superar la desconfiança mútua i contribuir a prestigiar el món universitari.

Mantenir aquesta vinculació a la UPF no és només una idea, sinó que es pot materialitzar a través de la vostra participació a l’Associació d’Antics Alumnes, que ja té més de deu anys i que des de fa dos anys té un representant al Consell Social.

Per acabar només em resta felicitar-vos i desitjar-vos molta sort i èxit personal i professional.

I penseu que com diu el cantant de jazz BB King: “El meravellós d’aprendre és que ningú ens ho podrà arrabassar”

MOLTES GRÀCIES!