Lliçó de graduació a càrrec del Dr. Xavier Freixas Dargallo, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat i degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

Benvolgudes autoritats, graduats i familiars i companys de la Universitat,

És per a mi un honor haver estat convidat a impartir la lliçó de comiat en aquest acte tan emotiu. Quan el rector m’ho va proposar, la meva primera reacció va ser pensar que m’havia d’acomiadar, segurament perquè no ho havia fet prou bé; però després del pànic inicial vaig entendre que es tractava del comiat dels estudiants graduats. I voldria defensar el meu error, perquè no us acomiadeu de la Pompeu sinó que passeu a ser els seus exalumnes. Una mica com als EUA, una persona es defineix més per ser un llicenciat de Harvard que un llicenciat en econòmiques, crec i espero que estareu tan orgullosos d’haver cursat els estudis a la Pompeu, com nosaltres ho estem dels vostres èxits en la vida professional.

Crec que podeu estar orgullosos de vosaltres. Les nostres diplomatures i llicenciatures se situen entre les millors d’Europa. Això ho veiem cada vegada més amb els intercanvis Erasmus que s’estan desenvolupant: a la Universitat de Chicago no els interessa tenir intercanvis amb la Universitat de Salamanca, on el castellà té la sonoritat pura de l’estepa, sinó amb nosaltres.

L’èxit de l’aventura dels nostres estudis ha estat fruit del treball dels professors que han sacrificat una càtedra a Harvard, al MIT o a d’altres institucions per apuntar-se al nostre departament. L’èxit de l’aventura ha estat fruit del treball dels estudiants que han preferit la disciplina dels estudis a la UPF al sistema menys restrictiu de les universitats del país.

Fa uns anys vau arribar a la Universitat plens d’il·lusions. Què us hem donat? El nostre objectiu ha estat donar-vos un conjunt de coneixements i d’habilitats directament relacionades amb les vostres activitats professionals futures. I estem orgullosos de veure que hem tingut èxit: la vostra inserció laboral és una de les millors de la Universitat i la vostra carrera professional, tant si voleu ser executius en una multinacional com si preferiu treballar en una ONG a Nicaragua, comença de manera brillant.

Fa uns anys els estudiants de les altres universitats de Barcelona es referien a vosaltres com “les ovelletes de la Pompeu”. Espero que això es mantingui per molts anys. Diu molt a favor dels nostres estudis. Amb la vostra extensa experiència de la vida sabeu ja que per ser envejat s’ha d’haver fet bé alguna cosa, i aquí, a la Pompeu, estem orgullosos d’haver-ho fet bé.

Ara inicieu una nova etapa sense exàmens en què, d’una banda, passeu a tenir més responsabilitats i, de l’altra, s’espera de vosaltres, capacitat de lideratge, de treball en equip i que us comuniqueu bé. Esteu ben equipats per a això? Fa dos anys hi va haver una avaluació externa de la nostra Facultat i em van preguntar si transmetíem algun tipus de valors ètics als nostres estudiants. Vaig contestar que no. Quan els van plantejar la mateixa pregunta als nostres exalumnes em vaig quedar sorprès de veure que la seva resposta era que sí. Això, deien, era el que els diferenciava de les altres universitats. I efectivament, quan ho pensem, el nivell més elevat de disciplina en el ritme de treball és el valor ètic que permet confiar en vosaltres, a qui hem donat el sentit de responsabilitat i de l’autodisciplina. Les “ovelletes” de la Pompeu són individus responsables. Potser és trist pensar que la nostra llibertat comença quan hem entès el que són les nostres restriccions.

Però no voldria acabar aquesta lliçó sense dir alguna cosa més substantiva, i això em posa en un compromís. D’una banda, si us dono un consell no el seguireu, perquè els consells són per donar, no per rebre. D’altra banda, per més emotiu que sigui aquest acte, per més sentides que siguin les meves paraules, tampoc voldria que em recordéssiu com la mare ansiosa que s’acomiada dels nens que se’n van de colònies. Entre els dos, què queda? Ajudar-vos a traçar un mapa per al vostre itinerari futur.

Si fins ara els reptes eren aprovar exàmens, el futur és un repte més complex. Us deveu a vosaltres mateixos viure plenament la vostra vida. Això és un exercici complicat i altament gratificant. Vol dir trobar un equilibri entre el present i el futur, entre feina i lleure, entre ambició i serenitat. El secret que us puc confiar és que aquest equilibri és únic per a cadascú de vosaltres i el vostre repte actual és trobar aquest equilibri. Tinc dos ídols: Churchill i Ronaldinho. Si em pregunteu què tenen en comú, segurament em costarà trobar-ho; però al final us diré que han aconseguit el millor d’ells mateixos. Espero que vosaltres sigueu els ídols dels vostres pares i dels vostres fills, i això ho fareu només si seguiu el vostre propi equilibri. Sentireu que teniu el vostre equilibri quan veieu que les vostres emocions estan en harmonia amb els vostres pensaments. Llavors, podreu anar amb tota l’energia possible cap al vostre objectiu. No m’ho he inventat, ho he trobat en un llibre d’autoajuda, que diu: “sigueu com la fletxa que va cap al seu objectiu”. No és un llibre d’autoajuda qualsevol, és l’Ètica a Nicomaco i va ser escrit fa uns 2.500 anys per Aristòtil.