Senyora rectora de la Universitat Pompeu Fabra, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, vicerectors, degans, directors d’estudis i departaments, col·legues, senyores i senyors, amics tots..., però, sobretot, graduades i graduats,

Us veig aquí asseguts, amb les vostres famílies i amics, contents perquè avui materialitzeu el resultat dels vostres estudis, us lliurarem un diploma i obtindreu la qualificació per poder emprendre una altra etapa de la vostra vida.

Mentre us mirava he pensat si recordava com va ser la meva graduació. No ho recordo, però probablement em va telefonar algun company i em va dir que havia aprovat la darrera assignatura de Ciències Econòmiques a Sarriko, a la Universitat de Bilbao.

Perquè el fet és que vaig acabar la carrera allà, amb un grup de quaranta expedientats de Barcelona i quaranta de Madrid. Ens havien expedientat per oposar-nos al canvi d’un professor de Filosofia, Manuel Sacristán, per un altre, del qual no recordo el nom. Sacristán era brillant, molt brillant, i l’altre era totalment gris, d’un gris opac, però franquista, i per això li van “regalar” la càtedra.

Gràcies a això vaig haver de marxar de Barcelona, viure en un altre ambient, conèixer una altra universitat i una altra cultura. Vaig aprendre alguna cosa més que coneixements explícits. Aquella experiència vital em va aportar una sèrie de valors que he tingut en compte al llarg de tota la vida:

• Humilitat, perquè els meus estudis no van ser tan reeixits com ho haurien estat a Barcelona.
• Comprensió,perquè vaig copsar que la diversitat no és només una teoria, i que les coses es veuen de manera diferent quan varien les perspectives.
• Compromís amb la situació social i política del meu país en aquell moment.

Tot plegat, doncs, una experiència que em va ensenyar les grans virtuts del canvi. Perquè la meva trajectòria personal i professional ha estat precisament marcada pel canvi: he passat de la banca a l’Ajuntament de Barcelona, i d’aquí al món del ferrocarril, a l’empresa privada i a la universitat (a donar suport al seu entroncament amb la societat), primer a la Politècnica de Catalunya i ara a la Pompeu Fabra.

A la facultat vaig aprendre economia general, o el que és el mateix, em van preparar per “dirigir un país”, com diu una amiga meva. En començar a treballar vaig aprendre economia financera, i després m’he convertit en una experta en transport públic i en ferrocarril...

He canviat de rutina en moltes ocasions, fet que m’ha obert sempre noves portes i m’ha aportat nous horitzons. Per això, si algun consell us puc donar és que intenteu fugir de la rutina, que quan sentiu que us avorriu amb la vostra feina no dubteu a canviar.

A la universitat hi heu après coneixements, heu après com s’ha de fer per aprendre, però el canvi us ajudarà a “desaprendre”. Saber “desaprendre” és molt important, perquè sempre hi ha alguna cosa d’obsolet en el coneixement, tant explícit com tàcit.Desaprendre significa anar sempre amb la “goma d’esborrar”, com diu Tom Peters... “Desaprendre” resulta molt difícil, però és important, perquè ens allibera el “disc dur” del que és innecessari i ens fa lloc per poder introduir-hi novetats, és a dir, innovacions, i ens permet, per tant, preparar-nos millor per al futur.

Per canviar, però, cal primer començar. I en el vostre cas ara us arriba l’hora de la veritat, l’hora d’incorporar-vos al món del treball. En aquesta tasca la UPF no us deixà sols, sinó que us donarà un cop de mà. Per això hem creat el Servei de Carreres Professionals (SERCAP), una eina que trobareu a la web i a través de la qual podreu difondre els vostres currículums, consultar ofertes d’empreses, optar pel que més us convingui i, naturalment, tenir sort...

Tanmateix, canviar no significa perdre les arrels, i per això penso que heu de fer un esforç per continuar vinculats a aquesta universitat. Penseu-hi quan necessiteu actualitzar coneixements, en la necessària formació al llarg de la vida, i resteu-hi vinculats tot mantenint l’esperit d’inquietud intel·lectual i les amistats que hi heu fet.

Per ajudar-vos en aquesta vinculació la UPF ha impulsat l’Associació d’Antics Alumnes, que enguany ha celebrat el seu desè aniversari i que des de fa poc té un representant al Consell Social, i en la qual us convido a participar. Si creieu que la Pompeu Fabra és una bona universitat, que s’ha de recomanar als nous estudiants, cal que continueu col·laborant-hi per prestigiar-la encara més.

Per acabar, només em resta felicitar-vos i desitjar-vos molta sort i molts èxits personals i professionals.

I penseu que, com diu BB King, el cantant de jazz, “el coneixement és el més important, perquè ningú ens el podrà prendre”.

Moltes gràcies.

2 de desembre del 2004