Ramon d’Alòs-Moner i de Dou (1885-1939) va ser un erudit català vinculat a l’Institut d’Estudis Catalans que va tenir un paper rellevant en el procés d’institucionalització de la cultura catalana. Els anys 1911-1913 va fer una estada a Roma que li va marcar la trajectòria acadèmica i personal: allà va poder recopilar molta informació sobre Ramon Llull i també va poder conèixer a fons la cultura italiana, en concret la literatura de Dante Alighieri. Aquest interès pel poeta florentí va fer que s’encarregués d’organitzar la commemoració del sisè centenari de la mort de Dante a Barcelona, celebrada l’any 1921, la qual cosa li va permetre donar a conèixer a l’estranger, sobretot a Itàlia, la producció dantesca catalana. D’Alòs-Moner també va ser un dels fundadors el 1920 de la Società Nazionale Italiana Dante Alighieri de Barcelona, que va reunir una valuosíssima col·lecció d’edicions de Dante i de bibliografia dantesca (i, potser, aquesta documentació va anar a parar a la seva biblioteca quan es van desmantellar aquestes societats en esclatar la Guerra Civil). Les relacions erudites que va mantenir amb estudiosos d’Itàlia —per exemple, amb la Società Dantesca Italiana, amb el dantista Michele Barbi i director de la revista Studi Danteschi o amb el catalanòfil Alfredo Giannini— li van valdre el reconeixement de diverses societats i institucions italianes: per mencionar la més important, el 1929 li van concedir la Croce di Cavaliere dell’Ordine della Corona. El llegat d’Alòs-Moner està repartit en tres centres de conservació: la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra (fons Alòs-Moner), l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans (fons Ramon d’Alòs-Moner i de Dou) i la Biblioteca de Catalunya (fons família Alòs-Moner).

A continuació podeu veure una selecció dels exemplars més valuosos —sovint per la seva raresa a la Catalunya de l’època— de la col·lecció de Ramon d’Alòs-Moner: destaquen les traduccions a llengües llunyanes (vegeu les edicions, per exemple, de la traducció danesa, japonesa, romanesa o grega), les edicions il·lustrades i la bibliografia especialitzada sobre Dante. Pel que fa a les traduccions catalanes, hem contextualitzat cada edició i n’hem remarcat els aspectes més importants.