Malalties cròniques com la inflamació, el càncer o la fibrosi podrien deure's a l’acumulació de ferides mal curades segons un article en què ha participat la Universitat Pompeu Fabra

Malalties cròniques com la inflamació, el càncer o la fibrosi podrien deure's a l’acumulació de ferides mal curades segons un article en què ha participat la Universitat Pompeu Fabra

L’acumulació de defectes en els processos de reparació de teixits al llarg de la nostra vida es deu tant a factors genètics com ambientals. Els científics demanen investigar aquest possible origen de les malalties cròniques per prevenir-les i tractar-les més enllà dels símptomes. Aquesta revisió ha estat publicada a la prestigiosa revista científica Science
28.01.2025

Imatge inicial - Font: Science

Una revisió basada en més de 150 articles científics publicats en els darrers 150 anys explora com l‘acumulació d’errors en processos de cicatrització i reparació de teixits podria conduir a diferents malalties inflamatòries, càncer i fibrosi. Els investigadors busquen oferir una visió més enllà de les mutacions genètiques sobre l’origen d’aquestes afeccions per trobar noves estratègies de tractament i, sobretot, de prevenció. L’investigador del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS), Carlos Pardo Pastor, signa aquesta revisió  amb altres científics del Regne Unit. L’article s’ha publicat a la prestigiosa revista científica Science.

El desenvolupament de tecnologies de seqüenciació ha permès detectar alteracions en diferents gens, molècules i altres senyals biològics involucrats en la reparació de ferides i la cicatrització que són comunes en moltes malalties cròniques. Entre aquestes, es troben la fibrosi, la inflamació i el càncer, sent aquestes dues últimes responsables de la majoria de morts a tot el món. No obstant això, l’enorme augment de dades òmiques de la darrera dècada ha fet patent que, per molt que seqüenciem l'ADN i hi identifiquem mutacions genètiques, aquestes no són suficients per explicar l'aparició de les esmentades malalties ni per trobar una cura tal com es pensava, ja que, per exemple, moltes mutacions oncogèniques són abundants en teixits no cancerosos. Els factors ambientals als quals ens exposem contínuament al llarg de la nostra vida també tenen un paper rellevant que no es pot deixar de banda. Els autors proposen que una de les contribucions ambientals és disparar processos de reparació i defensen que entendre els desencadenants que transformen un procés de reparació tissular en una malaltia progressiva milloraria les opcions de preventives i terapèutiques.

Durant la reparació de danys a la nostra pell o a qualsevol altre epiteli del nostre cos tenen lloc respostes inflamatòries, fibròtiques i de multiplicació cel·lular normals i necessàries. La inflamació atreu el sistema immunitari i crea un ambient propici per eliminar els patògens que entren per la ferida, la fibrosi ajuda a reparar el teixit ràpidament i les noves cèl·lules epitelials cobreixen aquesta ferida. Defectes durant aquest procés poden fer que es perdin més cèl·lules funcionals d’aquelles que es reponen; que es generi un excés de teixit fibrós; o un creixement cel·lular descontrolat, resistent a condicions adverses i amb una major capacitat de traslladar-se a altres parts del cos. Els autors proposen que factors ambientals com l’obesitat, substàncies irritants, contaminació, microplàstics, infeccions microbianes, com ara virus i bacteris o ferides físiques que patim per cops i altres traumatismes, contribueixen a fer que els nostres processos de reparació, ja de per si imperfectes, acumulin errors amb l’edat i deixin cicatrius més o menys visibles. Aquests canvis serien els responsables del canvi de funció cel·lular que donaria lloc a malalties com la inflamació, la fibrosi i el càncer. 

Què podem fer per reduir l’acumulació d’errors en els nostres continus processos de reparació?

Tot i que la nostra capacitat per controlar l’exposició ambiental a la contaminació, els microplàstics, el fum, l’envelliment i els virus pot ser limitada, entendre com aquests senyals contribueixen a l’avanç d’aquestes malalties ens permetria dissenyar millors maneres de tractar-les i prevenir-les.

Per exemple, identificar les peculiaritats de la senyalització en ferides respecte a teixits intactes, com la regulació de EGFR per Piezo1, implicada en la proliferació maligna, podria ajudar-nos a trobar millors tractaments contra el càncer o la fibrosi. D’altra banda, polítiques de salut pública destinades a reduir contaminants de l’aire, microplàstics i elements nocius en la nostra alimentació podrien jugar un paper crucial en la prevenció de malalties, com s’ha vist amb les limitacions contra el tabaquisme.  

 

Referència: Martin, Paul, Carlos Pardo-Pastor, R. Gisli Jenkins, and Jody Rosenblatt. “Imperfect Wound Healing Sets the Stage for Chronic Diseases.” Science 386, no. 6726 (December 6, 2024): eadp2974. https://doi.org/10.1126/science.adp2974