Una recerca d’Andrea Barrera Conde, estudiant del doctorat en Biomedicina de la UPF, centrada en un enzim metabòlic del nucli de la cèl·lula, que fa la funció de “rentaplats” cel·lular, el mal funcionament del qual dona lloc a una malaltia rara molt severa, va ser la proposta guanyadora de la dotzena edició del concurs “Recerca en 4 minuts (Rin4min)” de la UPF. Andrea Barrera representarà la UPF a la final de la competició organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) que sota el nom de “La teva tesi en 4 minuts”, tindrà lloc l’11 de juny del 2026 a la Universitat de Vic, amb la participació de totes les universitats catalanes.

La final del Rin4min a la UPF, un concurs de presentació oral de tesis doctorals en quatre minuts amb un llenguatge entenedor i atractiu per a un públic no especialitzat, va tenir lloc el 14 de maig, a la tarda, a la sala Polivalent de l’edifici Mercè Rodoreda del campus de la Ciutadella, amb la participació d’onze joves investigadors pertanyents a cinc programes de doctorat diferents de la Universitat: Comunicació, Humanitats, Biomedicina, Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i Traducció i Ciències del Llenguatge.

 Andrea Barrera Conde, durant la seva exposició titulada “Quan s’acumulen els plats bruts: metabolisme cel·lular dins del nucli”, va explicar que fins fa poc es pensava que els enzims metabòlics només estaven fora del nucli de la cèl·lula, però que amb el desenvolupament de noves tecnologies, s’ha vist que també es troben a l’interior del nucli. Dels molts enzims existents, ella centra la seva recerca en l’S-adenosilhomocisteïna hidrolasa (AHCY), l’únic que és capaç d’iniciar el cicle de la metionina, que fa la funció de “rentaplats” cel·lular: a través del procés de metilació, converteix una molècula que s’anomena SAM en una altra anomenada SAH, que s’ha de netejar i reciclar per tornar-se SAM de nou. Si aquest procés no es fa bé, el SAH s’acumula i porta a la fragmentació de l’ADN, i finalment, a la mort cel·lular.

Andrea Barrera: "El meu estudi pot obrir noves portes per tractar malalties rares, de deficiència d’aquest enzim; però també pot ser útil per a l’estudi del càncer i de l’envelliment"

La mateixa investigadora va poder corroborar aquest procés de degeneració a partir de la posada a punt d’ una línia cel·lular, en què va experimentar què passa quan una cèl·lula es queda sense AHCY: a partir de les 24 hores es fragmentava l'ADN, i a passades 48 hores, la majoria de cèl·lules havien mort. “El meu estudi pot tenir impacte en diversos nivells: d’una banda, pot obrir noves portes per tractar malalties rares, de deficiència d’aquest enzim; però també pot ser útil per a l’estudi del càncer i de l’envelliment. A més, també fa possible una plataforma perquè es construeixi nou coneixement en l’àmbit del metabolisme cel·lular”, explica Andrea Barrera.

Segon i tercer premis, premi especial del públic i premi Margalida Comas a la millor exposició en català

El segon premi va recaure en Martina Braun, doctoranda en Biomedicina, amb la presentació “Decoding Human Blood Aging”, centrada en què ens diu la sang sobre l’envelliment humà. La investigadora ha col·laborat en el desenvolupament d’una eina computacional, Epi-clone, capaç de llegir el marcador natural, com un patró distintiu, dels clons cel·lulars, que estan en expansió (les cèl·lules d’una persona provenen totes d’unes cèl·lules mare, que donen lloc als seus propis descendents, una família de cèl·lules relacionades entre si anomenades clons), i així poder veure com la sang es regenera des de dins. A través d’una mostra de sang extreta a persones de diferents edats, la investigadora va comprovar com a mesura que augmenta l’edat, també augmenta el nombre de clons en expansió: cada vegada hi ha menys cèl·lules que combaten la infecció i més cèl·lules que impulsen la inflamació crònica, fet que pot acabar provocant malalties del cor i càncer de sang.

 El tercer premi se'l va emportar Cristina Tuñí Domínguez, doctoranda en Biomedicina, amb la presentació “Entre el senyal i el soroll: desxifrant l'ARN lliure en el plasma”, que també va ser la guanyadora del premi especial del públic, després de la votació anònima en una papereta de les persones assistents a l’acte. La seva recerca es basa en com permetre analitzar dades d’ARN circulant en plasma en una biòpsia líquida, de manera que serveixi per obtenir troballes biològiques. La investigadora explica que a la sang hi podem trobar molècules alliberades per molts òrgans del cos, i també, per exemple, d’un tumor en creixement: amb una mostra de sang es podrien detectar senyals de malaltia molt abans que apareguin els primers símptomes.

El problema és que cada laboratori fa les anàlisis a la seva manera (amb instruments i màquines diferents) i que el “soroll” tècnic impedeix detectar la “biologia real”. L’equip de recerca de Cristina Tuñi va agafar dades de 17 estudis independents amb més de 2.300 mostres i les va analitzar amb una sola eina informàtica, i va veure com el soroll tècnic era tan gran que emmascarava el senyal biològic. “Si apliquem les tècniques correctes, controlem la qualitat de les mostres i estandarditzem el processament, la interferència va desapareixent i la imatge és més nítida”, afirma. Aleshores, la biòpsia líquida de l’ARN pot ser un marcador ideal: “La meva recerca pot impactar a on es demani exigir a altres científics un estàndard de qualitat superior o un rigor en la recerca, que ens permetrà avançar com a societat”.

El premi Margalida Comas a la millor exposició en català va recaure en Zanna Mironova, del programa de doctorat en Humanitats, amb “El mite de Petersburg en la literatura russa contemporània”. La investigadora, originària de Riga (Letònia), explica en la seva recerca el mite de Petersburg,” una ciutat molt peculiar, i que estimo molt”. Analitza com va sorgir aquest mite (amb personatges imaginaris i escenaris fantasmagòrics), ja abans del naixement de la ciutat, i com ha anat evolucionant al llarg dels anys. Ho fa a través del tractament que n’han fet els autors clàssics i contemporanis, en una mostra de com la ciutat va fusionar ficció i realitat, i es va convertir en protagonista de moltes obres literàries. El propòsit de la seva recerca és “ajudar a perviure aquest mite literari rus, ara en llengua catalana, i demostrar que continua viu, en una ciutat, Petersburg, que mai ha deixat de somiar”. Així mateix, Mironova creu que la seva recerca té un impacte social important : “En el moment en què vivim actualment, crec que les humanitats tenen una importància una mica superior a les altres ciències, perquè ens ajuden a viure, a entendre el nostre lloc al món i a millorar-lo”.

Explicar la recerca de manera entenedora per retre comptes a la societat

La final del Rin4min, a la qual van arribar onze investigadors, després d’una fase eliminatòria en què van participar 18 persones, va ser presentada per Emma Rodero, catedràtica del Departament de Comunicació de la UPF. Va comptar amb la presència de Cristina Pujades, vicerectora de Recerca, que va fer un parlament final: “En recerca és important retre comptes amb la societat. Treballem amb diners públics, i està bé explicar a la societat el que estem fent. A més, ser capaç d’explicar una recerca de manera concisa i senzilla, ajuda a crear un sentiment crític, en un moment en què la desinformació està a l’ordre del dia”.

Cristina Pujades: "En recerca treballem en diners públics, i està bé explicar a la societat el que estem fent"

La dotació dels premis ha estat de 900 euros (1r premi), 600 euros (2n premi) i 300 euros (3r premi), mentre que els premis especial del públic i Margalida Comas a la millor exposició en català estan dotats amb 200 euros cadascun. A banda dels quatre estudiants de doctorat mencionats que han estat guardonats, la resta de participants a la final van ser els següents: Pau Benazet i Montobbio, del programa de doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ("Retexturant el cervell: promovent la consciència metacognitiva dels efectes de la IA en l’aprenentatge"); Alba Delgado Aguilar, del programa doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge (“Escriure sense mapa: gèneres ocults, veu pròpia i IA en l’aprenentatge intercultural”); Anna Saumell Almirall, del programa doctorat en Comunicació (“L’avorriment a l’Era Digital: estudi neuropsicològic sobre la tolerància a l’avorriment en absència d’estímuls digitals”); i finalment, quatre doctorands del programa de doctorat en Biomedicina: Chloe Fletcher (“Forecasting dengue epidemics in a era of extreme weather”); Maria Fernanda Ponce Beti (“El cervell sempre està aprenent: què li estem ensenyant?”)  i Leandro Jorquera Valero (“Órganos sin espera: usando la genètica para salvar vidas”) i Francisca Espínola González “(The secret life of dendrític cells i colitis”).

El jurat de la final del Rin4min, un concurs organitzat per l’Escola de Doctorat de la UPF, (la seva directora, Coloma Ballester, va estar present a l'acte) va estar format per Meritxell Ferrer, degana de la Facultat d’Humanitats; Miguel Ángel González Ballester, coordinador del programa de doctorat en TIC, i Angel Alonso Esteve, alumni UPF d’Economia i ADE i director de Summa Branding.

> Àlbum de l'edició 2026 del Rin4min publicat a Flickr