ES competencia plurilingüe / EN plurilingual competence / FR compétence plurilingue / DE mehrsprachige Kompetenz

La competència plurilingüe (el 'plurilingüisme') és la capacitat de fer servir, en diferents formes i modes de comunicació, les diverses llengües que es coneixen. Està estretament associada a una competència intercultural, que permet de participar en trobades amb persones d'altres cultures superant els obstacles derivats de les diferències entre elles. Es distingeix del multilingüisme pel fet que aquest remet a una societat en què coexisteixen diverses comunitats lingüístiques, mentre que el plurilingüisme és una capacitat de la persona.

El MCER (2001, secció 1.3) afirma que, segons s'expandeix la seva experiència lingüística, "l'individu no guarda aquestes llengües i cultures en compartiments mentals estrictament separats, sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual contribueixen tots els coneixements i les experiències lingüístiques i en la qual les llengües es relacionen entre si i interactuen" (també a MCER 2018: 157). Altres autors s'hi refereixen com una 'multicompetència' (Cook, 2010, Cenoz; Hufeisen & Jenner, 2000).

Les primeres hipòtesis sobre aquesta competència unitària apareixen als estudis sobre parlants bilingües. Segons Cummins (1979, 2007), no existeixen competències separades entre les dues llengües d'un bilingüe, sinó una 'competència subjacent comuna' a totes dues, cosa que es reflecteix en una 'interdependència lingüística' entre elles; en conseqüència, la instrucció en una de les dues llengües té efectes positius sobre la competència en l'altra.

Anàlogament, segons el MCER (2018), la competència plurilingüe i pluricultural, com que fomenta el desenvolupament de la consciència sobre la llengua i la comunicació, pot accelerar, en certa manera, l'aprenentatge posterior en els àmbits lingüístic i cultural. Des d'aquesta perspectiva, l'objectiu de l'ensenyament de llengües és el desenvolupament d'un repertori lingüístic, com es destaca en el MCER (2018: 28):

The fundamental point is that plurilinguals have a single, inter-related, repertoire that they combine with their general competences and various strategies in order to accomplish tasks (CEFR Section 6.1.3.2).

Plurilingual competence as explained in the CEFR (Section 1.3) involves the ability to call flexibly upon an inter-related, uneven, plurilinguistic repertoire to:

►switch from one language or dialect (or variety) to another;

►express oneself in one language (or dialect, or variety) and understand a person speaking another;

►call upon the knowledge of a number of languages (or dialects, or varieties) to make sense of a text;

►recognise words from a common international store in a new guise;

►mediate between individuals with no common language (or dialect, or variety), even with only a slight knowledge oneself;

►bring the whole of one’s linguistic equipment into play, experimenting with alternative forms of expression;

►exploit paralinguistics (mime, gesture, facial expression, etc.).

Per tant, es proposa un enfocament de l'ensenyament de llengües en què no es tracta d'una suma o agregació de coneixements o competències, sinó del desenvolupament d'un saber i un saber fer unitaris.

Referències

• Consejo de Europa (2018). Common European framework of reference for languages: learning, teaching, assessment. Companion volume with new descriptors. Estrasburgo: Council of Europe Publishing. Disponible en https://rm.coe.int/common-european-framework-of-reference-forlanguages-earning-teaching/168074a4e2
• Cook, Vivian. (2010). Multicompetence. Recuperado de: http://homepage.ntlworld.com/vivian.c/Writings/Papers/MCentry.htm
• Cummins, James (1979). Linguistic interdependence and the educational development of bilingual children. Review of Educational Research 49: 222-251.
• Cummins, Jim. (2007). Rethinking monolingual instructional strategies in multilingual classrooms. Canadian Journal Of Applied Linguistics 10(2): 221-240.