ES actitud crítica / EN critical attitude / FR attitude critique / DE kritische Haltung

L’actitud crítica consisteix en la disposició qüestionadora i activa que, com a agents socials, adopten els usuaris d’una llengua. Per desenvolupar aquesta actitud els usuaris dels textos han de saber identificar el marc o l’esfera de l’activitat comunicativa; preguntar-se pels fins i interessos a què serveixen els discursos que es produeixen; analitzar-ne el grau de convencionalització, les veus que s’hi inclouen (polifonia) i les silenciades, i els sentits de les opcions lingüístiques que es prenen; i calibrar el valor i el poder que cada gènere de discurs atorga a qui el domina.

Significa, doncs, gestionar els discursos des d’una actitud d’estranyament i una mirada personal, posicionant-se ideològicament davant del contingut. Així, es fomenta la participació en les pràctiques socials i culturals en què el text pren sentit, explicitant el punt de vista personal i aliè, els valors i les representacions socials latents en el text que es construeix o interpreta, i la presa de consciència de com aquests continguts ideològics es relacionen polifònicament amb d’altres. Didàcticament, amb aquesta actitud crítica es fomenta la interacció dels aprenents amb els textos: com a resposta fonamentada en la comprensió i com a construcció d’una identitat apropiada en la producció de cada gènere discursiu.

Referències

• Cots, Josep Maria (2006). Teaching ‘with an attitude’: Critical Discourse Analysis in EFL teaching. ELT Journal, 60(4), 336-345.
• Fairclough, Norman (1995). Critical discourse analysis: The critical study of language. Nueva York: Longman.
• Halliday, Michael K. (1991). An Introduction to functional grammar. Londres: Edward Arnold.