La UPF acull una exposició que fa un recorregut per la història dels treballadors forçats espanyols, víctimes oblidades del nazisme
La UPF acull una exposició que fa un recorregut per la història dels treballadors forçats espanyols, víctimes oblidades del nazisme
La UPF acull una exposició que fa un recorregut per la història dels treballadors forçats espanyols, víctimes oblidades del nazisme
“Rotspanier. Treballadors forçats espanyols durant la Segona Guerra Mundial”, que es podrà visitar a la sala d’exposicions del campus de la Ciutadella fins al 23 de desembre gràcies a la iniciativa del Grup de Recerca Nexus-UPF, recompon el destí dels refugiats republicans de la Guerra Civil espanyola que van ser forçats a treballar per al règim nazi.
En les darreres dècades, el fenomen del treball forçat a Alemanya entre 1939 i 1945 ha estat estudiat en profunditat pels historiadors. No obstant això, la història de milions de persones que a l’Europa de Hitler es van veure obligades a treballar per al Tercer Reich i els seus països satèl·lit no ha estat tan estudiada. Un grup molt poc conegut de treballadors forçats durant la Segona Guerra Mundial són els refugiats republicans de la Guerra Civil, els “espanyols rojos”, que van haver de servir tant a l’Alemanya nazi com a la França de Vichy.
L’exposició itinerant “Rotspanier. Treballadors forçats espanyols durant la Segona Guerra Mundial”, després de recórrer diverses ciutats d’Alemanya, França, i que recentment es va poder visitar al Museu de l’Hospitalet del Llobregat, ara aterra a la sala d’exposicions del campus de la Ciutadella de la UPF, que l’acollirà fins al 23 de desembre del 2022. És fruit d’una recerca intensa en aquest àmbit, que intenta recompondre l’odissea de prop de 140.000 refugiats republicans de la Guerra Civil Espanyola, molts dels quals van ser forçats a treballar per al règim nazi a França, Alemanya, Àfrica del Nord, les illes del Canal, i en altres països ocupats.
La mostra es podrà visitar a la sala d'exposicions del campus de la Ciutadella fins al 23 de desembre del 2022
La mostra és trilingüe (alemany, francès i espanyol), i també disposa d'una traducció al català a la qual es pot accedir per codi QR. Està dividida en vint estacions i inclou fotos de l’arxiu federal d’Alemanya, donacions de persones privades i alguns documents, i es presenta amb un estil pedagògic i amè, pensada per arribar a un públic ampli. Està produïda per Ay Carmela!, una associació de descendents espanyols amb seu a Burdeus, i finançada per la fundació alemanya Erinnerung Verantwortung Zukunft (Record, Responsabilitat i Futur).
Acte inaugural i visita guiada a la mostra
La inauguració va tenir lloc el 27 d’octubre, a la tarda, al mateix lloc on està ubicada l’exposició, amb una benvinguda a càrrec de Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació de la UPF. Va comptar amb les intervencions de Marició Janué, professora d’Història Contemporània i investigadora de NEXUS, Grup de Recerca Nexes entre Ciència, Cultura, Política, Religió i Societat; Albert Garcia Balaña, catedràtic d’Història Contemporània i director del Departament d’Humanitats de la UPF, i el curador de l’exposició, Antonio Muñoz Sánchez, doctor en Història per l’Institut Universitari de Florència, actualment investigador de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa.
En el seu parlament, el vicerector Manel Jiménez va explicar que “amb aquesta exposició, estem posant a fora el nostre coneixement, estem intentant traslladar un contingut que hem treballat des d’aquí, amb la col·laboració d’altres institucions. Es tracta d’una iniciativa que sorgeix d’una activitat exhaustiva, gairebé frenètica, de recerca, que culmina amb uns acords i una investigació al voltant de determinats àmbits, entitats i institucions i que ens porta avui fins aquí”.
Marició Janué va remarcar que li feia “una il·lusió brutal que alguns estudiants de la Universitat hagin vingut avui per poder gaudir de l’exposició”. Va explicar que havia conegut la mostra en una visita que havia fet a Berlín, convidada per Antonio Muñoz Sánchez: ja de bon principi li va semblar que l’exposició tenia molt atractiu i que encaixava molt bé amb el tarannà de la Universitat.
Antonio Muñoz Sánchez va emfasitzar que “per a nosaltres és un honor que aquesta exposició pugui ser acollida en un centre de la saviesa com és la UPF, ja que fins ara s’havia mostrat en centres de memòria, museus, però mai en una institució d’aquest calibre intel·lectual, al·lèrgica a la propaganda i a la història falsificada”. El curador va remarcar que la mostra “està feta amb rigor, amb l’objectiu de fomentar el coneixement històric i que amb ell es pugui construir una memòria històrica d’aquest difícil segle XX europeu i espanyol.”
Albert Garcia Balaña va voler deixar palès que des del Departament i la Facultat d’Humanitats, “té molt sentit que aquesta exposició estigui aquí, ja que pot interessar tant a estudiants de grau com de postgrau. Segons ell, la recerca que es genera des del Departament d’Humanitats sovint presenta dificultats per ser pensada en termes aplicats. “La mostra pot ser molt rellevant com a idea de transferència del coneixement, entesa com a capacitat de generar un debat crític, posar sobre la taula qüestions del passat que poden interpel·lar l’agenda intel·lectual comunitària i l’agenda política del present”.
Finalment, després dels parlaments, Antonio Muñoz Sánchez va fer una visita guiada primer a un grup d’estudiants del grau en Humanitats, i després, a un grup d’estudiants de postgrau.
Una història convulsa de treballs forçats
Malgrat que existeixen molts pocs arxius sobre aquests “espanyols rojos” i hi ha molt poc material científic (el règim nazi va eliminar la documentació al final de la guerra) la mostra recorre la història dels treballadors forçats espanyols, avui gairebé oblidats, tot i que van ser reconeguts oficialment per la República Federal Alemanya fa més de 50 anys com a víctimes del nazisme i perseguits per motius polítics. “Es tracta d’exiliats republicans que no van acabar en els camps de concentració nazis que coneixem ni allistats als exèrcits francès i anglès, però que es van veure arrastrats igualment pel remolí de la segona Guerra Mundial”, explica Antonio Muñoz Sánchez.
Aquest col·lectiu “va ser esclavitzat, obligat a contribuir a l’economia de guerra alemanya. Van ser treballadors forçats, que contra la seva voluntat, van haver de sostenir l’economia de guerra, tant en la pròpia Alemanya com en la França ocupada de Vichy”, afirma el curador de la mostra. Entre ells, es calcula que uns 40.000 exiliats republicans van ser lliurats pel règim de Vichy al règim nazi com a mà d’obra per a Todt, una organització nacionalsocialista, encarregada de portar a terme macro-projectes d’obra civil. Molts d’ells, posteriorment, van desertar en massa dels camps de l’organització Todt per allistar-se al maquis i contribuir a la resistència francesa contra l’ocupació nazi.
Esforç de la Universitat per poder portar l’exposició
Marició Janué explica que va conèixer l’exposició a Berlín durant una estada en un congrés vinculat a la temàtica, organitzat pel curador de l’exposició, Antonio Muñoz Sánchez, que va ser qui la va convidar, i aleshores es va plantejar poder portar la mostra a la Universitat. “Allà van sorgir les ganes d'instal·lar l’exposició a la UPF pel seu interès i atractiu, i conscient que la transferència de coneixement a la societat era una prioritat per l’equip de govern de la UPF, pel Departament d’Humanitats i pel nostre grup de recerca Nexus".
De tota manera, com que era complicat per a la Universitat traslladar l’exposició de l’estranger fins a Barcelona, durant la seva estada a la capital alemanya Marició Janué va saber que el Museu de l’Hospitalet estava interessat en portar-la a Catalunya. “El fet que finalment ho aconseguís, va fer molt més fàcil que a continuació pogués venir a la UPF. Per fer-ho possible, han estat fonamentals la intervenció del vicerectorat de l’àmbit de cultura, la direcció del campus de la Ciutadella i la col·laboració del Departament d’Humanitats. Però vull fer extensiu el meu agraïment a les moltes instàncies i persones que treballen a la Universitat que han intervingut en tot el procés i que han fet possible que avui puguem gaudir d’aquesta mostra”.