Programació 2023

 


 


 

 

 

15 de desembre del 2023 | Càtedra Josep Fontana

Mujeres en el mito, mujeres en sociedad: cuestiones de género en el Mediterráneo Antiguo desde la literatura ugarítica y la epigrafía fenicio-púnica a càrrec de José Ángel Zamora Científico Titular. Instituto de Lenguas y Culturas del Mediterráneo y Oriente Próximo. Consejo Superior de Investigaciones Científicas

+ info

---------------------

29-30 de novembre del 2023 | Càtedra Josep Fontana

Jornades "de Palos a Ayacucho"

PROGRAMA

Cartell

------------------------

18 d'octubre del 2023 | Càtedra Josep Fontana

Mujeres en las migraciones ibéricas de la Edad Moderna: un viaje incierto a càrrec d'Ofelia Rey, Catedrática de Historia Moderna, Universidad de Santiago de Compostela

RESUMEN: En el auge de los estudios del género, apenas ha tenido en cuenta la importancia de conocer por qué, cómo, desde dónde y hacia dónde se movieron las mujeres antes del siglo XIX. En el libro de Ofelia Rey, El vuelo corto. Mujeres y migraciones en la Edad Moderna, hace un estudio profundo de la relación entre las mujeres, la movilidad y las migraciones, aportando información sobre el papel de ellas como migrantes, sobre las mujeres sedentarias y sobre las que se vieron afectadas por la ausencia de los hombres. La definición de la posición de unas y de otras con respecto a la movilidad se hace desde una perspectiva que une la dimensión demográfica y económica, con los factores sociales y culturales, incluso personales, imperceptibles para la investigación histórica

Cartell 

-------------

28 i 29 de setembre del 2023 | Càtedra Josep Fontana

JORNADES: Dictadura de Primo de Rivera. La primera dictadura española del siglo XX.

1923 va ser el darrer any en què va estar vigent el règim polític basat en la constitució de 1876 inspirada per Cánovas del Castillo. El darrer pronunciament vuitcentista dut a terme per l’últim dels “espadons”, el general Miguel Primo de Rivera, acabaria amb la monarquia constitucional, i iniciaria una dictadura que prometia regenerar la nació i restaurar l’ordre, al·legant que aquesta era l’única manera d’evitar el col·lapse d’Espanya. A la matinada del 12 al 13 de setembre, el Capità General de la Quarta Regió Militar, la de Catalunya, treia les tropes al carrer, ocupava els principals edificis governamentals de la ciutat de Barcelona, i publicava el seu “Manifiesto al país”.

Cent anys després, continuen els debats sobre la caiguda del règim del 76, entre aquells que opinen que ja estava condemnat, o aquells altres que defensaven que el darrer govern de Manuel García Prieto estava intentant acabar amb la comèdia política que havia caracteritzat al sistema polític ideat inicialment per Cánovas del Castillo. Independentment que la Restauració fos un “cos moribund” o un “nounat”, no es pot negar que el cop de Primo de Rivera va acabar definitivament amb l’era de govern parlamentari a través d’una solució autoritària. Aquesta ha de ser emmarcada àmpliament des d’una perspectiva internacional, en una crisi d’entreguerres que no va deixar indemne cap Estat europeu.

D’aquesta manera, plantegem unes jornades que compten amb diversos dels experts més grans en la matèria, de cara a poder fomentar interessants debats historiogràfics que puguin aportar llum a aquest episodi tan controvertit de la història espanyola.

PROGRAMA

-------------

6 de juliol del 2023 | 10.00h | Càtedra Josep Fontana

Acte de presentació del llibre Josep Fontana. Historiador, mestratge i compromís cívic.

Intervindran Josep Pich, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra i director de la Càtedra Josep Fontana; Xavier Domènech, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’Hble. Sr. Joaquim Nadal i Farreras, conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

VIDEO: 

-------------

11 de maig del 2023 | Càtedra Josep Fontana

"Tres dècades després de 'la fi de la història'" a càrrec de Pedro Ruiz Torres, catedràtic emèrit i ex-rector de de la Universitat de València

Cartell

 

---------------

21 d'abril del 2023 | 12.00 hores

150 años de la Iª República a càrrec de Jeanne Moisand, historiadora, Universidad París 1 Panthéon-Sorbonne

Cartell

 

 

Programació 2022

JORNADES SOBRE HISTÒRIA, MEMÒRIA I PATRIMONI

11 de novembre del 2022 | PRIMERA SESSIÓ 

“Entre la memòria i l’oblit: usos i abusos de la memòria”

Programa

VIDEO

------------------------

15 de novembre del 2022 | SEGONA SESSIÓ 

“Usos i abusos de la història i de la memòria en la formació d’una ciutadania democràtica” 

Programa

VIDEO

 

------------------------

18 de novembre del 2022 | TERCERA SESSIÓ 

“Entre Clio i Mnemosyne: història i memòries en disputa”

Programa

--------------------------

CONFERÈNCIES

14/12/2022 | 12.00

"Dones, vides locals i horitzons globals en temps de la Il.lustració. Veure el món a través de llibres i cartes" a càrrec de Mònica Bolufer Peruga, catedràtica d’Història Moderna a la Universitat de València i Investigadora Principal del projecte CIRGEN: Circulating Gender in the Global Enlightenment. Ideas, Networks, Agencies (finançat per l’European Research Council sota el programa Horizon2020, ERC-2017, AdG-787015).

RESUM: El recent interés per les dimensions globals i transnacionals de la història en general, i del segle de la Il.lustració en particular, ha portat amb ell una fascinació pel que Jan de Vries ha denominat irònicament UCIs (“unusually cosmopolitan individuals”). És a dir, individus amb trajectòries d’acusada mobilitat, que creuaren fronteres geogràfiques, culturals, polítiques i religioses i deixaren fonts que ens permeten reconstruir-les. Sovint, es tracta de figures masculines: militars, diplomàtics, exploradors, científics, oficials imperials, comerciants, missioners o intermediaris (passeurs, go-betweens, brokers) que s’han convertit en símbol de la curiositat del segle de les Llums.
Aquesta conferencia s’interrogarà sobre les maneres en què altres individus amb vides més notòriament mòbils, entre ells moltes dones de les mateixes elits il.lustrades, pogueren també conèixer món i eixamplar les seues perspectives intel.lectuals i imaginàries sense sortir físicament d’un territori molt més acotat. Mitjançant dos estudis de cas (el de la il.lustrada menorquina Joana de Vigo, i el de les dones europees i americanes que formaren part de les xarxes epistolars de Francisco de Miranda, il.lustrat i revolucionari crioll), ens aproximarem a la lectura i la correspondència com a formes de veure món i problematizarem la dicotomia entre vides locals i horitzons globals.

Cartell

----------------------------

3/10/2022 | 12.00 h

Presentació de la Càtedra Josep Fontana amb la conferència “El magisterio historiográfico de Josep Fontana” a càrrec de Ramón Villares, Catedràtic emèrit d’Història Contemporània (Universitat de Santiago de Compostel·la)

La conferència versarà sobre la formació de Fontana com a historiador i sobre les grans línies de la seva recerca. Inclourà, a més, una reflexió teòrica i una valoració editorial, i finalitzarà amb un balanç del seu magisteri intel·lectual i amb algunes notes comparades.

Cartell

Notícia

Nota de premsa (El País)

Vídeo de la conferència:

------------------------

17 de novembre del 2022 

JORNADES SOBRE LA CAMPANYA DEL QUERT I L'INICI DEL PROTECTORAT AL MARROC

Cartell

Programa



El principal objectiu de la Càtedra, sorgida a iniciativa de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, és l’impuls de la recerca dels joves investigadors en l’àmbit històric, l’organització d’activitats de reflexió i de debat historiogràfic i la difusió de l’obra de Josep Fontana


Amb la voluntat d’honorar la figura del gran historiador, professor de la UPF i fundador del l´Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, la Universitat ha creat la Càtedra Josep Fontana, per tal de promoure l´estudi, la recerca, el debat i la difusió sobre la Història, en el sentit més global, tenint present la seva funció social.

La Càtedra, que va ser aprovada pel Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra el 23 de febrer del 2022, tindrà un caràcter institucional (no comptarà amb partners externs, com és el cas de les càtedres d’empresa). Ha sorgit a iniciativa de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV), i serà el Consell del mateix Institut qui en farà el seguiment.

Josep M. Delgado: Fontana sempre va donar suport als joves investigadors i aquest objectiu, entre d’altres, com el debat historiogràfic i sobre problemàtiques del món actual, estarà tothora present en l´activitat de la Càtedra”

El rector de la UPF, Oriol Amat, va nomenar, com a director i director adjunt de la Càtedra, respectivament, Josep M. Delgado Ribas, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques i director del Departament d’Humanitats de la UPF, i Josep Pich Mitjana, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat. Ambdós, ja des de ben joves, quan feien les primeres passes en l’àmbit acadèmic, van treballar de prop amb Josep Fontana i el van tenir com a referent.

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931-2018), un dels grans renovadors de la historiografia espanyola, ha estat per a molts l’historiador català més eminent dels últims cinquanta anys, i la traducció d’alguns dels seus llibres en diverses llengües el va consolidar com una figura de projecció internacional. “Fontana sempre va donar suport als joves investigadors i aquest objectiu, entre d’altres, com el debat historiogràfic i sobre problemàtiques del món actual, estarà tothora present en l´activitat de la Càtedra”, afirma el seu director, Josep M. Delgado.