JORNADES SOBRE HISTÒRIA, MEMÒRIA I PATRIMONI

11 de novembre del 2022 | PRIMERA SESSIÓ 

“Entre la memòria i l’oblit: usos i abusos de la memòria”

Retransmissió en directe: https://www.upf.edu/retransmissions/campus-ciutadella

------------------------

15 de novembre del 2022 | SEGONA SESSIÓ 

“Usos i abusos de la història i de la memòria en la formació d’una ciutadania democràtica” 

Retransmissió en directe: https://www.upf.edu/retransmissions/campus-ciutadella

------------------------

17 de novembre del 2022 

JORNADES SOBRE LA CAMPANYA DEL QUERT I L'INICI DEL PROTECTORAT AL MARROC

Cartell

Programa

------------------------

18 de novembre del 2022 | TERCERA SESSIÓ 

“Entre Clio i Mnemosyne: història i memòries en disputa”

--------------------------

CONFERÈNCIES

14/12/2022 | 12.00

"Dones, vides locals i horitzons globals en temps de la Il.lustració. Veure el món a través de llibres i cartes" a càrrec de Mònica Bolufer Peruga, catedràtica d’Història Moderna a la Universitat de València i Investigadora Principal del projecte CIRGEN: Circulating Gender in the Global Enlightenment. Ideas, Networks, Agencies (finançat per l’European Research Council sota el programa Horizon2020, ERC-2017, AdG-787015).

RESUM: El recent interés per les dimensions globals i transnacionals de la història en general, i del segle de la Il.lustració en particular, ha portat amb ell una fascinació pel que Jan de Vries ha denominat irònicament UCIs (“unusually cosmopolitan individuals”). És a dir, individus amb trajectòries d’acusada mobilitat, que creuaren fronteres geogràfiques, culturals, polítiques i religioses i deixaren fonts que ens permeten reconstruir-les. Sovint, es tracta de figures masculines: militars, diplomàtics, exploradors, científics, oficials imperials, comerciants, missioners o intermediaris (passeurs, go-betweens, brokers) que s’han convertit en símbol de la curiositat del segle de les Llums.
Aquesta conferencia s’interrogarà sobre les maneres en què altres individus amb vides més notòriament mòbils, entre ells moltes dones de les mateixes elits il.lustrades, pogueren també conèixer món i eixamplar les seues perspectives intel.lectuals i imaginàries sense sortir físicament d’un territori molt més acotat. Mitjançant dos estudis de cas (el de la il.lustrada menorquina Joana de Vigo, i el de les dones europees i americanes que formaren part de les xarxes epistolars de Francisco de Miranda, il.lustrat i revolucionari crioll), ens aproximarem a la lectura i la correspondència com a formes de veure món i problematizarem la dicotomia entre vides locals i horitzons globals.

Cartell

----------------------------

 

3/10/2022 | 12.00 h

Presentació de la Càtedra Josep Fontana amb la conferència “El magisterio historiográfico de Josep Fontana” a càrrec de Ramón Villares, Catedràtic emèrit d’Història Contemporània (Universitat de Santiago de Compostel·la)

La conferència versarà sobre la formació de Fontana com a historiador i sobre les grans línies de la seva recerca. Inclourà, a més, una reflexió teòrica i una valoració editorial, i finalitzarà amb un balanç del seu magisteri intel·lectual i amb algunes notes comparades.

Cartell

Notícia

Nota de premsa (El País)

Vídeo de la conferència:

 

 



El principal objectiu de la Càtedra, sorgida a iniciativa de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, és l’impuls de la recerca dels joves investigadors en l’àmbit històric, l’organització d’activitats de reflexió i de debat historiogràfic i la difusió de l’obra de Josep Fontana


Amb la voluntat d’honorar la figura del gran historiador, professor de la UPF i fundador del l´Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, la Universitat ha creat la Càtedra Josep Fontana, per tal de promoure l´estudi, la recerca, el debat i la difusió sobre la Història, en el sentit més global, tenint present la seva funció social.

La Càtedra, que va ser aprovada pel Consell de Govern de la Universitat Pompeu Fabra el 23 de febrer del 2022, tindrà un caràcter institucional (no comptarà amb partners externs, com és el cas de les càtedres d’empresa). Ha sorgit a iniciativa de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV), i serà el Consell del mateix Institut qui en farà el seguiment.

Josep M. Delgado: Fontana sempre va donar suport als joves investigadors i aquest objectiu, entre d’altres, com el debat historiogràfic i sobre problemàtiques del món actual, estarà tothora present en l´activitat de la Càtedra”

El rector de la UPF, Oriol Amat, va nomenar, com a director i director adjunt de la Càtedra, respectivament, Josep M. Delgado Ribas, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques i director del Departament d’Humanitats de la UPF, i Josep Pich Mitjana, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat. Ambdós, ja des de ben joves, quan feien les primeres passes en l’àmbit acadèmic, van treballar de prop amb Josep Fontana i el van tenir com a referent.

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 1931-2018), un dels grans renovadors de la historiografia espanyola, ha estat per a molts l’historiador català més eminent dels últims cinquanta anys, i la traducció d’alguns dels seus llibres en diverses llengües el va consolidar com una figura de projecció internacional. “Fontana sempre va donar suport als joves investigadors i aquest objectiu, entre d’altres, com el debat historiogràfic i sobre problemàtiques del món actual, estarà tothora present en l´activitat de la Càtedra”, afirma el seu director, Josep M. Delgado.