El meu interès principal de recerca se centra en com funciona la referència (com parlem de les coses del món) a les llengües de signes naturals (llengües que tenen les mateixes propietats gramaticals però utilitzen un canal diferent per transmetre significat). Treballo en matèria de llengua de signes amb dos objectius principals: (i) millorar el nostre coneixement empíric d'aquestes llengües tan poc descrites i (ii) analitzar com les propietats especials derivades de la modalitat signada visual-espacial afecten la teoria semàntica i pragmàtica. La meva línia de recerca combina una investigació teòrica juntament amb una dimensió aplicada a l'estudi de la lingüística de la llengua de signes. La inclusió de dades de corpus a l'anàlisi teòric del discurs de les llengües de signes afegeix un enfocament integral i naturalista als estudis formals. A més, com a llengües de petites comunitats lingüístiques amb obstacles d'accessibilitat, la transferència de coneixement i la participació de la comunitat estan al capdavant de la meva agenda de recerca. És per això que la línia de recerca que segueixo combina tres dimensions interrelacionades que integren una sinergia important entre la recerca teòrica, la recerca aplicada i la transferència de coneixement.

Recerca teòrica: Referència en llengua de signes catalana (LSC)

La referència és l'estudi lingüístic de com els humans parlem de les coses del món. El meu treball de recerca pretén donar resposta a diverses preguntes, com ara quin és l'estat epistèmic de l'emissor en relació amb l'entitat a la qual es refereix, quin és el coneixement que té l'emissor sobre l'entitat i quin és el coneixement que s'atribueix al receptor, i finalment com es gestionen i s’interrelacionen aquestes entitats en el discurs signat. Els objectius finals de la meva recerca consisteixen a analitzar (i) com s'articula i s'expressa la referència en la modalitat visoespacial signada, (ii) quins són els aspectes específics de la modalitat i quins en són independents i, també, (iii) què ens diu tot això sobre com s’articula la referència en la comunicació del llenguatge humà. Abordo aquestes qüestions des d'una perspectiva discursiva, que és una àrea poc explorada en la recerca en lingüística de les llengües de signes. La meva aproximació a l'estudi de la referència en llengua de signes es basa principalment en tres grans àmbits, entre d’altres: ús semàntic de l'espai sígnic; indefinitud, especificitat, referència impersonal; cadenes anafòriques i seguiment de la referència.

Projectes:

2021-2025. Microdiacronia en llengües en peril d’extinció de diferents modalitats. IP: Josep Quer; Co-IP: Gemma Barberà

2016-2020. La gramàtica de la referència en llengua de signes catalana (LSC). IP: Josep Quer

2016-2020. Sign-Hub: Preservació, investigació i foment del patrimony linguistic, historic i cultural de les comunitats sordes signants europees amb un recurs integral. IP: Josep Quer

2011-2015. Desentranyant les gramàtiques de les llengües de signes europees: Cap a la ciutadania plena dels sords signants I la protecció del seu patrimoni lingüístic. IP: Josep Quer

Recerca aplicada: Documentació de l’LSC

Els estudis gramaticals, les gramàtiques descriptives, els estudis de corpus i recursos lingüístics tant generals com específics són elements fonamentals per avançar en l’estudi i la recerca de les llengües de signes, però per a algunes encara són materials molt escassos. Les gramàtiques descriptives representen eines clau per a la documentació lingüística, però també la base a partir de la qual es poden produir materials didàctics. Un primer pas important per a la preservació, documentació i difusió de les llengües de signes és la creació de gramàtiques en línia, estudis de corpus i materials lingüístics, tant d’aprenentatge com de recerca. Tots aquests tipus de materials són interdependents (les gramàtiques i els corpus poden retroalimentar-se) i representen la base per a produir materials didàctics. Al mateix temps, la recerca teòrica pot alimentar la descripció de manera sistemàtica, que al seu torn serveix de base per als avenços teòrics. El meu enfocament en la recerca aplicada de l’LSC se centra en tres àrees connectades: corpus de l’LSC; descripció de la gramàtica de l’LSC; recursos i materials didàctics de l’LSC.

Projectes:

Corpus de referència de l’LSC (Institut d’Estudis Catalans)

A Grammar of Catalan Sign Language (LSC) (Projecte Sign-Hub)

Marc europeu comú de referència per a les llengües adaptat a la llengua de signes catalana, MECR-LSC (Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya)

Gramàtica bàsica de l’LSC (FESOCA & Universitat de Barcelona)

Autoaprenentatge de l’LSC

Canal de YouTube de l’LSC Lab