La Universitat Pompeu Fabra, a través del Departament de Dret, lidera una iniciativa europea innovadora que reuneix esforços acadèmics, judicials, governamentals i empresarials. Es tracta d’un assistent d’intel·ligència artificial per assistir jutges i lletrats de l’administració de justícia amb l’objectiu de reduir el temps de resolució de determinats processos judicials. L’eina els ajuda a automatitzar algunes tasques i els permet poder dedicar més temps a la part qualitativa de la seva feina. És  una iniciativa liderada per Mireia Artigot Golobardes, professora del Departament de Dret de la UPF, i José María Fernández Seijo, actual vocal del Consell General del Poder Judicial i exmagistrat del Jutjat del Mercantil 11 de Barcelona. És finançada per l’Agència Espanyola d’Investigació i desenvolupada en el marc del projecte JuLIA, de DG Justice de la UE.

L’eina està pensada per a jutjats mercantils i, concretament, per als procediments d’insolvència de persones físiques sense patrimoni net positiu per retornar els deutes. És el que en llenguatge jurídic es coneix com a procediments d’insolvència d’exoneració de passiu insatisfet per a persones naturals sense massa activa, o de benefici de passiu insatisfet. Són uns mecanismes als quals es poden acollir persones que no disposen de béns ni de diners per retornar els seus deutes, i a les quals se’ls atorga una segona oportunitat per començar de nou davant d’una situació financera d’insolvència.

L’eina està pensada per a jutjats mercantils i, concretament, per als procediments d’insolvència de persones físiques sense patrimoni net positiu per retornar els deutes

La prova de concepte que s’ha posat en marxa es pot trobar a https://www.ai-insolvency.com/). L’eina s’ha dissenyat d'acord amb el compliment normatiu i el respecte dels drets fonamentals. La iniciativa té al darrere un equip de més de 20 acadèmics, juristes, experts i professionals, vinculats a la UPF; al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya; als jutjats de Barcelona; al Consell General del Poder Judicial; a la start-up tecnològica catalana Process Talks, empresa catalana spin-off de la UPC que ha estat responsable de l'anotació, disseny dels models de IA i adaptació dels models existents per la prova de concepte, així com del seu entrenament i  validació; i finalment, al consorci format per Centria, Nymiz i Cobertic, que ha dut a terme l’anonimització dels expedients judicials.

Un llarg camí que cal validar amb una prova en un entorn real

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha posat a disposició del projecte prop de 3.000 expedients judicials, que es van incorporant a la prova de concepte a mesura que compleixen els requisits d’anonimització i les garanties de protecció de dades.

Mireia Artigot: "Encara hem de provar el sistema a una escala major, però de moment som optimistes respecte a la utilitat i l’eficàcia que potencialment podria aportar, tenint en compte el que estem observant actualment”

Malgrat la complexitat del repte, Mireia Artigot Golobardes es mostra optimista: "Tot i que el sistema encara mostra errors derivats de l'extracció, la lectura dels documents o el format, veiem que funciona prou bé per tal que pugui esdevenir una eina que ajudi a reduir els temps de processament dels casos i augmentar la quantitat i qualitat de la informació que disposen el professionals del jutjat per tramitar i decidir aquest tipus de procediments”.

La investigadora de la UPF afegeix que “encara hem de provar el sistema a una escala major, però de moment som optimistes respecte a la utilitat i l’eficàcia que potencialment podria aportar, tenint en compte el que estem observant actualment”, assegura. Un cop enllestit el disseny, el següent pas seria “poder provar el funcionament del procediment en un entorn segur, amb la col·laboració del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya”.

El projecte ha hagut de passar per un llarg camí de més de 24 mesos abans de poder començar a treballar en la prova de concepte, amb diversos requeriments d’autoritzacions; el vistiplau de tres nivells judicials i un òrgan de govern judicial; la intervenció de tres delegats de protecció de dades; una avaluació d’impacte sobre protecció de dades i un acord entre la Generalitat de Catalunya i la UPF.

Un assistent judicial que combina l’automatització i les decisions humanes

La interfície d’IA que ha utilitzat la prova de concepte consta de tres parts diferenciades: una primer part, situada a l’esquerra, classifica la documentació judicial, segons la previsió legal que se li apliqui, en tres categories: obligatòria, complementària i altres. La part central de la interfície genera una fitxa de dades judicials, amb la informació més important de cada cas (per exemple, informació del sol·licitant, salaris, creditors, quantitat de cada deute, etc.). Finalment, a sota i a la dreta, hi ha uns botons que permeten generar diligències d’ordenació per esmenar documentació aportada pel sol·licitant i eventualment generar dos tipus d’esborranys d’autes, de declaració de concurs i d’exoneració. La generació de tots aquests documents es du a terme per part del professional de l’oficina judicial amb el suport de l’assistent judicial.

Mireia Artigot: " Hem establert un seguit de mecanismes per tal de forçar l’acció i la intervenció humana al llarg del procés"

El disseny del sistema està pensat tenint molt present uns criteris determinats: “Que hi hagi una automatització de tasques no significa uniformitat. S’automatitzen tasques mecàniques, que cal combinar amb la decisió humana professional, amb valor afegit. Per això, hem establert un seguit de mecanismes, com ara uns desplegables, per tal de forçar l’acció i la intervenció humana al llarg del procés. És a dir, que siguin els jutges i els lletrats els que hagin de prendre decisions ”, assegura Mireia Artigot.

Un projecte ambiciós amb finançament europeu i estatal

La prova de concepte compta amb diverses fonts de finançament, vinculades a projectes de recerca dels quals Mireia Artigot Golobardes és investigadora principal. S’ha desenvolupat sota el paraigües europeu (Comissió Europea) del projecte “JuLIA - Justice, Fundamental Rights and Artificial Intelligence”, format per un consorci d’onze institucions europees, coordinades per la UPF: amb un finançament de 950.000 euros, compta amb la participació d’una cinquantena de jutges de 22 estats de la UE.

Altres projectes i programes dels quals ha obtingut finançament han estat “Artificial Intelligence, automated decision making and justice Systems”, CNS2023-145543, Agència Estatal d’Investigació, Consolidación Investigadora, 2023); “AlgorithmLaw - Algorithmic Decisions and the Law: Opening the Black Box”, TED2021-131472A-I00/Unió Europea/NextGeneration EU/PRTR finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol, l'Agència Estatal d’Investigació i el programa NextGenerationEU/PRTR de la Unió Europea; el programa Ramon y Cajal (2020-2025) (RYC2018-026249-I) i l’Agencia Estatal d’Investigació, xarxa de regulació per a xarxes econòmiques.