La regularització extraordinària d’immigrants implementada el 2005 pel primer govern de José Luis Rodríguez Zapatero (amb la concessió de permisos de treball a gairebé 600.000 migrants no comunitaris) va reduir la bretxa entre aquest col·lectiu i els autòctons, pel que fa al lloguer o compra d’habitatge, tot i que no la va eliminar, i va provocar canvis en els patrons de consum. Així, la proporció d’immigrants de fora de la UE en habitatges de lloguer va disminuir entre 10 i 15 punts percentuals posteriorment a la regularització, tant en comparació amb les llars natives que compartien les mateixes característiques socioeconòmiques com en comparació amb els migrants de la UE.

la proporció d’immigrants de fora de la UE en habitatges de lloguer va disminuir entre 10 i 15 punts percentuals posteriorment a la regularització

Aquesta és una de les conclusions d’un estudi de Joan Monràs, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), investigador associat del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) i professor associat de recerca de la Barcelona School of Economics (BSE), en què explora els patrons de consum diferencials entre immigrants i nadius a Espanya. La recerca determina que la diferència de gustos i preferències personals i culturals entre aquests col·lectius expliquen la major part de les singularitats en el consum, més enllà dels aspectes socioeconòmics estàndard, com els ingressos, la geografia o la mida de la llar (nombre d’individus que viuen en un habitatge). Aquest patró també explica en gran part les diferències entre lloguer i compra en el sector de l’habitatge, dins el qual els immigrants es decanten clarament pel lloguer.

Per a Joan Monràs, en relació a la reducció de la proporció d’immigrants no comunitaris en habitatges de lloguer després de la regulació extraordinària del 2005, la major part d’aquest efecte es pot explicar per l’augment de la proporció d’immigrants no comunitaris que van comprar habitatges amb hipoteques: “Si bé la bretxa en les decisions de tinença d’habitatge (lloguer o compra) es va reduir un cop els immigrants no comunitaris van obtenir els permisos de treball, va continuar havent-hi una bretxa substancial, fet que suggereix que les diferències entre immigrants i nadius a l’hora de decidir si comprar o llogar, reflecteixen no només les oportunitats del mercat laboral, sinó també la varietat de gustos”.

Com és el consum d’immigrants i nadius en el sector de l’habitatge en l’actualitat?

L’anàlisi de la regularització extraordinària d’immigrants del 2005 en relació als patrons de consum, amb un enfocament particular en les decisions dins el mercat de l’habitatge, és el darrer bloc de l’estudi de Joan Monràs, publicat a Working Papers de la BSE, que també posa el focus en la situació actual. Per al conjunt de la seva anàlisi, l’autor ha utilitzat dades de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) espanyola, publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), per caracteritzar els patrons de consum (amb dades actualitzades del 2024) dels immigrants i estudiar fins a quin punt aquest col·lectiu pot afectar les economies d’acollida.

En una primera part de l’estudi, Joan Monràs ha analitzat si els immigrants consumeixen en els mateixos tipus de sectors que els treballadors nadius, i ha documentat les grans diferències entre els dos grups: “Les llars immigrants són més joves, viuen en llars que tenen més membres, tendeixen a tenir ingressos més baixos, són més urbanes, lleugerament amb menys nivell educatiu i, sobretot, són molt més propenses a llogar en lloc de ser propietàries de l’habitatge on resideixen”, apunta l’autor.

Actualment, la proporció de nadius en habitatges de lloguer a preu de mercat a Espanya és al voltant del 7 %, mentre que la proporció de llars migrants de la UE i de fora de la UE en aquest àmbit és del 51 % i del 68 %, respectivament. Com a resultat, els immigrants, especialment els de fora de la UE, “tenen una importància desproporcionada dins el mercat del lloguer, ja que representen més del 37 % de la despesa total en aquest mercat”.

Però, a què es deuen aquestes grans diferències? Joan Monràs, en una segona part del seu estudi, investiga si la variabilitat en els patrons de despesa entre immigrants i nadius està relacionada amb factors socioeconòmics (com poden ser els ingressos, la mida de la llar o la situació geogràfica), o, per contra, amb aspectes “no observables”, que ell anomena “de diferències de gust”. L’autor conclou que aquest darrer grup de factors, vinculats amb les preferències personals i culturals, determinen quasi la totalitat de la variació de les despeses entre els diferents sectors de l’economia.

Aquestes diferències de gustos expliquen que els immigrants siguin més propensos a llogar que no pas els nadius, tot i que puguin compartir les mateixes característiques socioeconòmiques. Així, entre els llogaters, les diferències de gust expliquen la major part d’aquesta variació, fins a més del 85% .

Treball de referència: Monràs, J. (agost 2025) “Immigrant Assimilation Beyond the Labor Market”, BSE Working Papers | 1517