La investigació científica a les universitats espanyoles continua impulsada pel sector públic, que concentra més del 95% de la producció científica, el 92% dels sexennis de recerca reconeguts i gairebé la totalitat dels contractes predoctorals i postdoctorals concedits. Són dades presentades a la nova edició d'IUNE, un observatori que analitza l'evolució de l'activitat investigadora al Sistema Universitari Espanyol (SUE) entre el 2014 i el 2023, promogut per l'Aliança A4U, integrada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M).

En termes de producció científica, el SUE ha generat aquesta dècada un total de 648.594 publicacions, amb les universitats públiques com a autores del 95% d’elles. A més, la productivitat del professorat continua sent significativament més gran en l'àmbit públic, amb una mitjana d'1,40 articles per professor el 2021, davant del 0,33 assolit pel sector privat el 2023.

Tot i el creixement en volum de professorat a les universitats privades, que van augmentar un 219,9%, aquestes continuen presentant una participació limitada als principals indicadors de qualitat i competitivitat investigadora. De fet, la seva mitjana de sexennis per professor el 2023 és de 0,06, davant del 0,25 de les universitats públiques.

Les dades de l'informe també destaquen el pes territorial del sistema públic: a comunitats com Galícia, Astúries o Castella-la Manxa no hi ha contribució de les universitats privades a la investigació, mentre que en altres, com Andalusia, el seu pes és mínim (1,2%). Per àrees temàtiques, les universitats públiques dominen àmpliament la producció en Ciències Experimentals, Medicina, Enginyeria i Informàtica.

La col·laboració internacional també ha crescut, amb més del 54% dels treballs científics signats en col·laboració amb institucions estrangeres. Les universitats públiques també lideren aquest àmbit, així com el seu l'impacte: les publicacions del SUE han rebut més de 13,5 milions de cites, amb un augment sostingut dels articles a revistes del primer quartil (Q1), que suposen ja el 60,8% del total el 2023.

Pel que fa a l'atracció de recursos competitius, les universitats públiques concentren la majoria dels projectes del Pla Nacional d'R+D+i i del Programa Marc de la UE, amb un increment del 143% en el nombre de projectes europeus obtinguts entre el 2014 i el 2023.

També destaquen en innovació, malgrat la caiguda general del nombre de patents en els últims anys, així com en formació de nous investigadors i en atracció de talent, amb més del 97% dels contractes predoctorals i gairebé la totalitat dels contractes Juan de la Cierva i Ramón y Cajal concedits el 2023. “Aquestes dades confirmen la capacitat del sistema públic científic”, indica el coordinador general de l'Observatori IUNE, Elías Sanz-Casado, catedràtic de Documentació de la UC3M.

Amb un creixement sostingut de la despesa pública en educació superior des del 2015 i una millora en la visibilitat de la ciència produïda a les universitats públiques, l'informe de l'Observatori IUNE reforça el paper clau d'aquestes institucions a l'ecosistema d'R+D+I a Espanya. D'altra banda, el sistema universitari privat, si bé en expansió, encara presenta una contribució molt limitada en termes de qualitat, impacte i competitivitat científica, segons els indicadors d'aquest Observatori.

L'Observatori IUNE compta amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, així com d'un important nombre d'institucions com l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i l'Agència per a la Qualitat del Sistema A Universitari Basc (Unibasq), entre d’altres.

Més informació: https://iune.es/