IUSLabor, la revista digital de l’àrea del Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, acaba de publicar el seu número 2/2025, en el qual destaca una editorial que analitza la problemàtica i la complexitat de la discriminació algorítmica en l’accés a l’ocupació, i proposa diverses mesures per fer-hi front. El nou número de la revista, que compta amb un comitè editor format per Anna Ginès i Fabrellas (URL-ESADE), Manuel Luque Parra (UPF) i Josep Moreno Gené (UdL), inclou l’anàlisi d’altres temes d’actualitat i novetats legislatives, al voltant de temes com ara la formació en ciberseguretat i les condicions de treball en les cadenes globals de subministrament.

Susana Rodríguez Escanciano, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de León, és l’autora de l’editorial, titulat “Garantías frente a la discriminación algorítmica en el acceso al empleo: consideraciones y propuestas”. La peça fa una reflexió sobre l’ús de la IA i els models algorítmics en l’àmbit laboral, i específicament en l’accés a l’ocupació, ja que malgrat que el seu ús ha comportat molts avenços de diversa índole, a la vegada l’ús de l’eina intel·ligent “ha adquirit virtualitat pròpia en el moment de reclutament dels recursos humans”.

Per a l’autora, “l'ús dels sistemes d'IA va més enllà, i els models decisió automatitzada poden limitar o excloure els sol·licitants d'ocupació a través de fórmules multicriteri complexes moltes vegades subtils. En aquest context, com no podia ser altrament, la discriminació algorítmica o els atemptats als drets fonamentals de les persones treballadores (singularment en el moment de l'accés a l'ocupació) per mor dels artefactes intel·ligents, poden ser objecte de reclamació judicial (...)  El principal problema sorgeix, però, per la dificultat de formular els indicis de discriminació a partir d'una evidència, atesa la complexitat tècnica, la suposada objectivitat i l'opacitat de l'algorisme”.

Com es pot combatre la discriminació algorítmica?

Susana Rodríguez Escanciano esmenta l'existència d'algunes regles encara incipients de la mà del Dret Comunitari destinades a contenir irregularitats, efectes nocius, situacions imprevistes i nous conflictes jurídics en el marc laboral, associades a la IA. Afirma que “esdevé imprescindible, per tant, una regulació específica sobre els sistemes algorítmics a la feina”, i llista diversos aspectes a tenir en compte.

Algunes de les mesures que proposa són les següents: implantar una formació professional individualitzada capaç de proporcionar noves capacitats i habilitats digitals als demandants d'ocupació; conformar equips inclusius de programació d'algorismes que ajudin a identificar i prevenir possibles biaixos; superar un control de conformitat de l algorisme per una autoritat pública externa.

Altres accions que esmenta són incorporar la intervenció humana a les decisions d'ocupabilitat; apostar per l'avaluació dels resultats de l'algorisme; implementar auditories independents supervisades per la Inspecció de Treball; allotjar un registre d'algorismes laborals a totes les companyies o proveir l’assistència d’un organisme públic que resolgui de forma gratuïta els dubtes i les consultes.

Formació en ciberseguretat i condicions de treball a les cadenes globals de subministrament, eixos dels dos estudis doctrinals

El nou número de Iuslabor inclou l’anàlisi d’altres temes d’actualitat i novetats legislatives. Un primer estudi doctrinal, a càrrec de Sagrario Cadenas Ruiz (doctoranda de la Universitat de Santiago de Compostel·la) se centra  en la importància de la formació en ciberseguretat. Així, l’autora reivindica el dret de la persona treballadora a rebre formació professional permanent en aquest àmbit, i la necessitat urgent per a totes les empreses de disposar d'un catàleg d'accions formatives per a la seva plantilla. En un segon estudi doctrinal, Jonás Gámez Bakkali, doctorand de la UAB, analitza les condicions de treball a les cadenes globals de subministrament, i se centra en els nous reptes i eines de control dels poders adjudicadors.

Completen el número d’estiu de la revista les seccions habituals "Flash judicial", amb una peça de Juan Peña Moncho i Clara Méndez Loste, vinculats al bufet Roca Junyent, sobre un tema relacionat amb l’abast del dret d’informació de la RLT sobre el registre de la jornada; "Sentència Il·lustrada", a càrrec de Francisco Ramón Lacomba, advocat i professor de la Universitat de València; i "Treball en la Història", amb un article de Daniel Vallès Muñíoz (Universitat Autònoma de Barcelona).