Coincidint amb els quatre anys de la guerra a Ucraïna, des que Rússia va començar la seva invasió el 24 de febrer del 2022, un estudi en el marc del Parlament Europeu conclou que l'extrema dreta europea s'ha mostrat cada cop més dividida, mentre que els partits tradicionals han mantingut en gran mesura la seva postura crítica cap a Rússia.

La recerca ha estat liderada per Adam Holesch, investigador sènior a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, juntament amb Piotr Zagórski (Institute of Philosophy and Sociology Polish Academy of Sciences de Varsòvia) i Aron Buzogány (Universität für Bodenkultur (BOKU) de Viena, Àustria, que han desenvolupat l'Índex d'Assertivitat cap a Rússia (Assertiveness Toward Russia Index, ATRI).

Aquest índex es basa en 65 votacions nominals al Parlament Europeu sobre resolucions clau relacionades amb Rússia i Ucraïna, entre els anys 2019 i 2025, corresponents al 9è Parlament Europeu abans de la invasió a gran escala, el 9è Parlament Europeu després de la invasió a gran escala i el primer any del 10è Parlament.

"Hem observat que entre els partits de l'extrema dreta europea hi ha hagut una 'recalibració estratègica'"

Partits tradicionals vs. extrema dreta

Els resultats mostren que els partits tradicionals han mantingut en gran mesura la seva postura crítica cap a Rússia: el Partit Popular Europeu (PPE), Renew Europe i, amb algunes excepcions, l'Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates (S&D), han mantingut nivells constantment alts d'assertivitat davant de Rússia, sense donar mostres de fatiga per la guerra en el seu comportament de vot. Entre els partits més crítics amb Rússia hi ha el Partit Popular i el PSOE, les posicions del quals amb prou feines han canviat des del 2019.

Per contra, l'extrema dreta europea s'ha tornat cada cop més dividida des del 2022. Destaquen especialment el Fidesz hongarès i l'AfD alemanya com a particularment favorables a Rússia. També s'observa un canvi brusc en el patró de vot de VOX: després del canvi de grup polític al Parlament Europeu l’any 2024 (dels Conservadors i Reformistes Europeus a Patriotes per Europa), el partit va començar a adoptar posicions de vot més favorables a Putin.

"Hem observat que entre els partits de l'extrema dreta europea hi ha hagut una 'recalibració estratègica'. Tot i que la invasió inicialment va provocar canvis temporals en un allunyament de les posicions favorables a Rússia en la majoria dels casos, diversos partits d'aquest bloc han tornat des d'aleshores a les seves posicions prèvies a la invasió pro-russes, o en alguns casos, fins i tot han anat més enllà", afirma Adam Holesch.

L'assertivitat sostinguda dels principals partits tradicionals cap a Rússia manté la resistència contínua del consens pro-Ucraïna a nivell del Parlament Europeu i les institucions de la Unió Europea, i limita les possibilitats d'èxit d'una politització del conflicte en aquest bloc. Per contra, la politització de la guerra a Ucraïna s'ha convertit en un recurs estratègic clau per als actors d'extrema dreta favorables a Rússia, que busquen aprofitar la fatiga creixent de la guerra per posar en dubte el suport donat per les institucions nacionals i europees.

"El nostre estudi mostra que els actors d'extrema dreta no convergeixen uniformement en posicions favorables a Rússia, cosa que ajuda a explicar per què els intents més amplis de polititzar el suport a Ucraïna segueixen sent limitats, i corroboren la investigació existent sobre l'heterogeneïtat dels grups d'extrema dreta al Parlament Europeu", conclouen els autors.

La fatiga de la guerra i la repolitització del conflicte entre Rússia i Ucraïna

El treball anterior forma part d'un número especial titulat “War Fatigue: The Re-Politicization of the Ukraine War”, publicat per Holesch juntament amb Benjamin Martill (University of Edinburgh) al Journal of European Integration, on 14 acadèmics analitzen l'impacte diferenciat que l'augment dels costos de la guerra ha tingut sobre el grau de politització.

A l'article introductori, Holesch i Martill examinen les dinàmiques de construcció de consens en coalicions militars multinacionals, els possibles efectes de la fatiga de guerra i els factors que determinen si es produeix o no politització. "En aquest article mostrem com aquestes dinàmiques s'han desenvolupat empíricament, i tracem l'evolució política del suport a Ucraïna, des d'un consens inicial al voltant de la securitització de Rússia cap a un panorama més complex, caracteritzat per preocupacions creixents sobre els costos de la guerra i l'eficàcia del suport europeu, també en el context de la segona administració Trump", explica Holesch.

Articles de referència

Holesch, A., Zagórski, P., Guzogány, A. (2026), Assertiveness and war fatigue: European party dynamics during Russia’s war in Ukraine, Journal of European Integration, 48(2), 269–288.

https://doi.org/10.1080/07036337.2026.2616344

Holesch, A., Martill, B. (2026), War fatigue? The politicisation of the Ukraine war, Journal of European Integration. 48(2), 167–190.

https://doi.org/10.1080/07036337.2026.2615100