L’antigitanisme quotidià i la discriminació sistèmica, al centre de dues recerques de la UPF
L’antigitanisme quotidià i la discriminació sistèmica, al centre de dues recerques de la UPF
Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra constata l’existència d’un “antigitanisme quotidià” a la societat, normalitzat tant per les persones gitanes com no gitanes. Així es desprèn d’una recerca liderada per Zenia Hellgren, juntament amb Lorenzo Gabrielli, ambdós investigadors sèniors del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM) del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, que analitza, a partir de diverses entrevistes en profunditat fetes a l’àrea metropolitana de Barcelona, com el racisme estructural opera i es reprodueix en la interacció quotidiana, especialment en les seves expressions subtils.
L’article, publicat a la revista Migraciones sota el títol “Everyday Antigypsyism and Structural Discrimination: How the Normalisation of Racism Shapes Social Exclusion”, és un dels resultats del projecte de recerca-acció “AGREP - Action program for effective reporting of anti-gypsyism and discrimination” (ja finalitzat), del qual Zenia Hellgren ha estat investigadora principal, i que ha comptat amb la participació de Lorenzo Gabrielli.
A partir de la seva anàlisi, conclouen que “les experiències d'antigitanisme i les maneres en què es normalitzen són centrals en la vida dels gitanos que vam entrevistar: afecten fortament la seva relació amb la part no gitana de la societat i, en última instància, el seu accés a la igualtat de tracte com a ciutadans en una àmplia gamma de situacions, com ara la feina, l'educació, els espais públics, el consum, entre d'altres”.
"En el nostre marc conceptual, l’exclusió social s’entén en gran mesura com una conseqüència del racisme estructural"
Zenia Hellgren i Lorenzo Gabrielli vinculen la noció de racisme estructural a un altre concepte central als estudis migratoris que sovint es tracta per separat: la controvertida idea d'“integració”: “En el nostre marc conceptual, l’exclusió social s’entén en gran mesura com una conseqüència del racisme estructural. Apliquem aquest marc per analitzar el racisme i la discriminació profundament arrelats i normalitzats que afronten contínuament les persones gitanes a Espanya, i que hem anomenat ‘antigitanisme quotidià”.
Els autors utilitzen un treball de camp etnogràfic que van realitzar entre el 2017 i el 2024, i que també va ser la base del seu llibre Tenemos el alma cauterizada (Editorial Icaria, 2024), amb 185 entrevistes en profunditat realitzades a diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona: 130 amb persones que s'identificaven com a gitanos espanyols i 55 amb actors que contribueixen a definir les pràctiques institucionals, com ara professors i directors d’escoles, polítics, representants d’ONG i agents de policia, entre d’altres.
D’aquesta manera, van poder explorar com el rebuig i la discriminació condicionen l'exclusió i la normalització de les desigualtats racials entre ciutadans gitanos i no gitanos espanyols. “Tot i que els nostres enquestats donen diversos exemples d'haver estat exposats a atacs racistes físics o violència verbal, la majoria dels incidents que van narrar es refereixen a formes més subtils de discriminació i rebuig”, afirmen.
Aquest article (ja publicat) formarà part del monogràfic Theorizing Race, Racialization and Racism in Spain, que Zenia Hellgren està editant, juntament amb Cristina Rodríguez-Reche (UPF i UAB), Lorenzo Gabrielli (UPF), i Dan Rodríguez-García (UAB). El monogràfic, que es publicarà a la revista Migraciones durant el proper mes setembre, és una recopilació de recerca sobre desigualtats i discriminacions relacionades amb la racialització dins el context espanyol, un tema poc estudiat.
UNDETERRED, cap a la construcció d’un model conceptual de discriminació sistèmica
D’altra banda, Zenia Hellgren, és la coordinadora de l’equip de la UPF del projecte interuniversitari UNDETERRED- Unintentional discrimination detected and racism revealed and deactivated. (2023-2027), finançat en el marc del programa Horitzó Europa de la Comissió Europea, que analitza els mecanismes de discriminació involuntària que pateixen els joves de 18 a 35 anys.
El projecte fa recerca en sis ciutats (Barcelona, Bordeus, Quebec, Amsterdam, Lausana i Bucarest), per comparar i aprofundir els coneixements sobre les barreres que troben els joves adults d’origen immigrant i minoritari a l’accés a les oportunitats de millora social. Les seves experiències són contrastades amb un estudi sobre les pràctiques que poden ser discriminatòries en els àmbits de l’educació superior, el mercat laboral, la salut pública i l’habitatge.
“A UNDETERRED fem servir un enfocament de mètodes mixtes per realitzar un ampli estudi empíric que servirà de fonament per la construcció d’un model conceptual de discriminació sistèmica, dissenyat per guiar tant la recerca acadèmica com el desenvolupament de polítiques públiques i programes d’acció contra la discriminació més eficaços”, afirma Zenia Hellgren.
Recerca i transferència al voltant del racisme i la discriminació a les escoles
Zenia Hellgren va ser la investigadora principal del projecte europeu ja finalitzat REACT (Recerca i acció contra el racisme a les escoles), que va concloure que hi ha un problema de racisme normalitzat a les escoles i que cal fomentar el mainstreaming de la perspectiva antiracista al sistema educatiu, començant per la formació del professorat de manera generalitzada.
La investigadora dels grups de recerca GRITIM i GRETA, a banda de la seva recerca, porta a terme diverses accions de transferència del coneixement en els àmbits polític i social: forma part del recentment constituït Consell Assessor Antiracista de l’Ajuntament de Barcelona, encarregat de desenvolupar el nou pla Barcelona Antiracista 2025-2035, i de la iniciativa “Universitats antiracistes i lliures de discriminacions”, organitzada per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya i l'associació gitana Rromanipe’s.
D’altra banda, va formar part de la Comissió d’estudi del Síndic de Greuges redactant una addenda amb perspectiva antiracista com a element central per combatre la segregació interna a les escoles, dins el marc del Pacte Nacional contra la Segregació.
Article de referència: Hellgren, Z., Gabrielli, L. (maig 2025), “Everyday Antigypsyism and Structural Discrimination: How the Normalisation of Racism Shapes Social Exclusion”, Migraciones.