Les imatges generades amb intel·ligència artificial (IA) reprodueixen més estereotips i estigmes sobre la depressió que les imatges que utilitzen els mitjans de comunicació per il·lustrar la malaltia. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi sobre la percepció que tenen diferents col·lectius –incloent les associacions de pacients, joves i professionals de la comunicació– de les imatges emprades pels mitjans quan es parla de depressió. “Les imatges generades amb IA representen més conceptes relacionats amb l’estigma com ara la marginació o l’exclusió social”, adverteix Núria Saladié, primera autora de l’estudi i membre del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Segons les autores, per poder comunicar de manera responsable notícies sobre salut mental evitant reproduir estereotips cal entendre que la tecnologia no és neutral i tenir en compte les recomanacions emeses per les associacions de pacients.  

Les imatges generades amb IA tendeixen a representar persones soles, a l'ombra o a contrallum, amb la cara oculta i sense participar en cap activitat. Fet que accentua l’estereotip i l’estigma i afecta negativament les persones que pateixen depressió. Ho determina un estudi publicat a la revista JMIR Human Factors, que ha estudiat la percepció que tenen diferents col·lectius de la població –incloent les associacions de pacients, joves i professionals de la comunicació– de les imatges que utilitzen els mitjans per representar la malaltia. 

“Moltes imatges generades amb IA no reflecteixen la diversitat d'experiències associades a la malaltia”, explica Carolina Llorente, també autora de l’estudi i investigadora del CCS-UPF. Llorente ressalta que “poder tenir en compte la visió de persones que han viscut la malaltia de prop ha estat un dels aspectes més valuosos per evitar perpetuar estereotips”.  

L’estudi també revel·la que quan les persones saben que la imatge ha estat generada amb IA són més crítiques que quan no en coneixen l’origen, fet que suggereix que la transparència sobre l’ús de la IA pot influir en la manera com s’interpreten aquestes representacions. “La IA ja s'està utilitzant –i s'utilitzarà cada vegada més– en la comunicació sobre la salut mental”, comenta Saladié. I afegeix “Si volem que aquesta comunicació sigui responsable, necessitem un enfocament més acurat i crític pel que fa a l’ús de la IA”. 

Per poder comunicar de manera responsable notícies sobre salut mental evitant reproduir estereotips cal entendre que “les eines d'IA no generen imatges de manera neutral: responen a les instruccions que reben. Per això és important pensar bé les indicacions (prompt) i revisar-ne críticament els resultats”, apunta Gema Revuelta, directora del CCS-UPF i líder de l’estudi, la qual conclou que “millorar la qualitat de les representacions visuals relacionades amb la depressió depèn del treball en equip a l’hora d’agrupar la visió i els coneixements d’organitzacions de pacients, experts en salut mental, periodistes de ciència, desenvolupadors d'IA i investigadors”. 

Sobre l’article: 

Aquest estudi ha estat finançat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (ref. FCT-23-19603), i per la Fundació Vila Casas, com a part del projecte “Quiral”. 

Saladie N, Llorente C, Joosten R, Revuelta G; Comparing Images of Depression in Mass Media and AI-Generated Pictures: Mixed Methods Study; JMIR Hum Factors 2026;13:e81230; DOI: 10.2196/81230