El Govern de la Generalitat de Catalunya, en un acord del Consell Executiu del 23 de juliol, ha declarat el Dipòsit de les Aigües del campus de la Ciutadella de la UPF com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). A més, l’acord delimita un entorn de protecció al voltant de l’edifici per tal de garantir la continuïtat dels seus valors i aconseguir-ne una millor preservació.

El Dipòsit de les Aigües acull part de les instal·lacions de la Biblioteca/CRAI de la Ciutadella. Propietat de la UPF des de l’any 1992, l’edifici va començar a ser rehabilitat un any després, i al 1999 va començar a funcionar com a part de la Biblioteca General de la Universitat.

Amb aquest reconeixement com a BCIN, el Dipòsit de les Aigües se circumscriu dins de la categoria superior de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, i queda inscrit al seu Registre, juntament amb monuments barcelonins com ara les esglésies de Santa Maria del Mar i de Santa Maria del Pi, el convent de Santa Mònica, el Monestir de Santa Maria de Pedralbes o el Palau de la Generalitat, entre molts d’altres.

Per a Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la Universitat, “aquest reconeixement és important per a la UPF, ja que XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX”.

Un nou “status” que obre la porta a completar la rehabilitació de l’edifici

La Universitat va fer els primers contactes amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per demanar aquest reconeixement l’any 2020, i finalment, quatre anys després, i després de la presentació de diverses versions de la memòria, tràmits i resolucions, ha vist recompensats els seus esforços amb l’acord del Govern.

El fet que el Dipòsit de les Aigües hagi estat declarat BCIN permetrà a la Universitat optar a subvencions del 2% Cultural del Ministeri de Cultura d’Espanya (que té l’obligació de destinar als contractes d'obres públiques una partida d'almenys el 2% a treballs de conservació o enriquiment del Patrimoni Històric i Cultural de l’Estat). D’aquesta manera, la UPF podrà prendre part en les convocatòries d’ajudes per a actuacions de béns immobles declarats d’interès cultural, i a la vegada, aconsegueix guanyar “atractiu” a l’hora de captar donacions.

Aquesta nova situació, segons Antoni González, cap del Servei d’Infraestructures i Patrimoni de la UPF, “facilitarà que es pugui avançar en la rehabilitació del 25% de la superfície interior del Dipòsit que encara no està restaurada, proveir l’equipament necessari per a aquesta zona i rehabilitar les façanes i les cobertes de l’edifici”.

Un edifici d’arquitectura singular dissenyat per Josep Fontserè

El Dipòsit de les Aigües, situat al costat del Parc de la Ciutadella, va ser projectat l’any 1874 pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, gestor de tot l’entorn de l’antiga Ciutadella militar. Un aleshores jove estudiant d’arquitectura, Antoni Gaudí i Cornet, va fer el càlcul estàtic del conjunt del dipòsit i dels elements de suport. L’edifici es va construir mentre Fontserè era el director de les obres del Parc de la Ciutadella, en el marc de l’Exposició Universal de l’any 1888.

En el moment de la seva construcció, a Catalunya era cada cop més freqüent la utilització de les estructures amb pilars de fosa. Però el mestre Fontserè va decidir-se per una tipologia estructural més clàssica de murs de càrrega, pel gran pes que havia de suportar, amb fileres paral·leles de murs portants. Aquests murs estan perforats per arcs de mig punt de catorze metres d’alçada, que es creuen en una volta de canó i que s’estenen com per efecte d’un mirall al llarg de 65 metres de profunditat.

La construcció, que amb aquestes característiques té una imatge calcada a la d’un prototip romà, data de l’any 1876, però no va ser fins al 1880 que es va inaugurar com a Dipòsit de les Aigües, amb la funció de regular el cabdal d’aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i regar els seus jardins.

Rehabilitació d’un edifici amb diferents usos al llarg de més d’un segle

L’any 1988, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar als arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio la recuperació arquitectònica de l’edifici. Les dues plantes sota el dipòsit, abans de ser propietat de la UPF el 1992, havien tingut diversos usos durant més de 100 anys. Així, havien estat utilitzades, successivament, com a sala d'exposicions de materials de construcció, asil de gent gran, magatzem de material del cos de bombers, dipòsit d’expedients i oficines de la Guàrdia Urbana.

Les obres de rehabilitació del Dipòsit, que es va unir mitjançant un pas subterrani amb l’edifici Jaume I, es van iniciar l’any 1993. No va ser fins a l’any 1999, però, que va començar a funcionar com a Biblioteca General de la Universitat. Actualment estan en funcionament tres quartes parts de l’edifici, i queda una quarta part per rehabilitar.

> Àlbum fotogràfic del Dipòsit de les Aigües, publicat a Flickr