Creix la bretxa de gènere entre els joves europeus en el vot favorable a l’extrema dreta, segons un estudi amb la participació de la UPF
Creix la bretxa de gènere entre els joves europeus en el vot favorable a l’extrema dreta, segons un estudi amb la participació de la UPF
L’extrema dreta ha tingut èxits significatius a les eleccions regionals, nacionals i europees durant els darrers anys. Una de les últimes evidències va ser els resultats de les eleccions al Parlament Europeu de juny del 2024, que van demostrar que aquest moviment cap a la dreta era un fenomen creixent en estats com Alemanya, Itàlia, França, o fins i tot Espanya. A més, van ser els votants més joves els que van donar un suport electoral sense precedents a aquests partits radicals.
Un estudi publicat recentment a la revista Journal of European Public Policy amb la participació de Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, juntament amb altres investigadors de les universitats Humboldt de Berlín, London School of Economics i Amsterdam, ha constatat que l’èxit electoral dels partits d’extrema dreta entre els votants de menys edat es deu principalment al suport dels homes joves, que va assolir un màxim de més del 21% el 2024, en comparació amb el 14% entre les dones del mateix grup d’edat. L’estudi conclou que la bretxa de gènere dels joves en el suport a la dreta radical representa un fenomen de nova generació, amb el potencial d’impactar significativament les societats europees.
L’estudi conclou que la bretxa de gènere dels joves en el suport a la dreta radical representa un fenomen de nova generació, amb el potencial d’impactar significativament les societats europees
La recerca explora l’ampliació de la bretxa de gènere entre les generacions pertanyents a la Generació Z i els mil·lennistes (entre els 16 i els 29 anys), tant en actituds com en comportaments electorals relacionats amb el suport a l’extrema dreta, que és significativament més gran respecte als grups d’edat adulta mitjana i tardana. Segons els autors, la seva anàlisi proporciona proves per concloure que ens podem trobar davant un fenomen sobretot generacional: “Mentre que la bretxa de gènere entre els joves sembla reflectir factors relacionats amb l’edat, la magnitud de la bretxa que hem observat en el nostre estudi, substancialment més gran, podria estar arrelada principalment en dinàmiques generacionals més profundes”, asseguren. Els autors qualifiquen el fenomen de “contraintuïtiu”, ja que “moltes de les teories predominants que expliquen la bretxa de gènere prediuen la tendència oposada”.
Què pot provocar aquesta bretxa creixent?
Els autors ofereixen diverses explicacions per aquesta tendència, com ara la rellevància dels reptes econòmics que poden afectar de manera desproporcionada els joves, però que poden ser especialment pronunciats per als homes joves que perceben els avenços educatius i professionals de les dones com “un joc de suma zero”; els canvis culturals, com ara el canvi de les normes de gènere, que poden empoderar les dones joves, alhora que poden provocar sentiments d’incertesa i inseguretat entre els homes joves; o factors de l’oferta i la influència de les xarxes socials, amb les narracions d’extrema dreta i els “manfluencers” que amplifiquen les queixes dels homes joves i els mobilitzen, entre d’altres causes.
Preocupació pels resultats electorals nacionals i pel futur de les democràcies europees
Els autors, que animen a fer més recerca per explorar les causes d’aquest fenomen, creuen que, malgrat que el seu estudi se centra en les eleccions europees, la tendència es pot estendre a escala estatal: “Els partits d’extrema dreta poden guanyar impuls per a les eleccions nacionals mitjançant una major visibilitat de les eleccions europees, fet que suggereix que els patrons observats de suport a l’extrema dreta podrien ser encara més forts en pròximes eleccions nacionals a diversos països”, asseguren.
Els investigadors afegeixen que és probable que la bretxa de gènere juvenil contemporània, impulsada pels homes de la Generació Z i els mil·lennistes, s’ampliï encara més, i que el suport general a l’extrema dreta pugui continuar creixent, fet que suposariauna amenaça de retrocés democràtic: “Com que investigacions prèvies han demostrat que la votació per primera vegada i la consolidació de preferències durant els anys de formació tenen un impacte durador en les actituds i el comportament de vot més tardà al llarg de la vida, el suport a l’extrema dreta podria augmentar dràsticament en el futur, a mesura que els votants joves d’avui envelleixen”, conclouen.
Una recerca feta a partir d’una base de dades de 27 països europeus
La recerca es basa en dades dels Estudis Electorals Europeus (European Election Studies, EES), que amb un abast de 27 països i gairebé 25.000 votants, proporcionen una cobertura transversal i longitudinal més gran en comparació amb altres enquestes entre països.
Per explorar si aquesta bretxa de gènere entre els votants joves es deu a l’edat o als efectes generacionals, utilitzen models “Edat-Període-Cohort” (Age-Period-Cohort, APC), a partir d’estudis de votants de l’EES que van des del 1989 fins al 2024, i que abasten 35 anys i vuit eleccions al Parlament Europeu.
D’altra banda, l’anàlisi transversal de les eleccions al Parlament Europeu del 2024 presenta, a més, proves preliminars i descriptives que aquesta bretxa es pot abordar parcialment mitjançant diferències d’actituds culturals, amb indicis que mostren que les dones joves són molt més progressistes en comparació amb els homes joves.
Treball de referència: Milosav, D., Dickson, Z., Hobolt, S.B., Klüver, H., Kuhun, T., Rodon, T. (març del 2025) “The youth gender gap in support for the far right”, Journal of European Public Policy