La Universitat Pompeu Fabra (UPF) coordina el projecte europeu COREM sobre genocidis històrics que busca transmetre a infants i joves la memòria d’alguns dels majors exterminis del segle XX per reforçar el seu compromís amb els drets humans. El projecte, que acaba de començar i tindrà dos anys de durada, involucrarà més d’un centenar d’infants i joves d’Armènia, Polònia, Bòsnia i també de Catalunya, a més de reconeguts museus i d’altres institucions d’aquests països.

El projecte s’adreça als joves com a “grup social clau per a la configuració de narratives futures” i, per tant, en la transmissió de la memòria històrica. Així ho explica la coordinadora del consorci europeu COREM, Macarena García, investigadora del Departament de Comunicació de la UPF i directora del grup de recerca Joventut, Societat i Comunicació (JOVIS). “En una època en què veiem com un genocidi perpetrat per l'estat d'Israel contra el poble palestí es desenvolupa amb total impunitat, reconeixem la rellevància crucial de l’educació sobre genocidi, crims de guerra i les històries de genocidi del segle XX”, diu García. La responsable del projecte afegeix que COREM entén que les pràctiques de memòria s’han de replantejar. D’una banda, per adequar-se i arribar millor a les persones més joves; i de l’altra, perquè seves les mirades també poden enriquir aquest tipus d’activitats, en què el component intergeneracional és essencial. 

Durant el projecte, els joves faran tasques de curadoria cultural relacionades amb l’organització d’exposicions i cicles de cinema al voltant de diferents genocidis històrics, sota la supervisió dels responsables del projecte i l’assessorament dels museus i centres educatius i culturals implicats. D’aquí que el projecte es denomini “Collective Remembrance: Engaging Youth Through Curatorial Practices” (COREM).

Quins genocidis històrics abordarà el projecte?

La participació activa dels joves en activitats culturals contribuirà a conscienciar-los sobre les dramàtiques conseqüències de genocidis històrics com:

• El genocidi armeni (1915-1923): amb la deportació forçosa i intent d’extermini de la cultura armènia amb 1,5 milions de persones assassinades.
• El genocidi jueu als camps d’extermini de Polònia sota el règim nazi (1941-1945):  els nazis van crear sis camps d’extermini en territori polonès, on es calcula que van assassinar 3,5 milions de jueus.
• La neteja ètnica a la guerra de Bòsnia (1992-1995), durant la qual es calcula que van morir 100.000 persones, majoritàriament musulmans bosnians.

Quins museus i institucions hi participen?

El projecte COREM articula una complexa xarxa de col·laboracions entre institucions, educadors i investigadors. En formen part: el Museu POLIN d'Història dels Jueus Polonesos a Varsòvia, el Museu d'Història de Bòsnia i Hercegovina a Sarajevo, el Museu-Institut del Genocidi Armeni a Erevan, i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). A més de la UPF, participarà del projecte la Universitat de Wroclaw (Polònia) i la Education University of Hong Kong (Hong Kong). El consorci COREM ha rebut 372.505 euros de finançament de la UE. 

Comencen els tallers de pràctiques curatorials i memòria històrica per als joves, que crearan exposicions o d’altres activitats culturals

El projecte tot just acaba de començar amb el seminari “Intergenerational Pedagogies of Remembrance: Arts, Curatorship and Youth Participation”, sobre pràctiques curatorials amb joves i narratives de memòria històrica, celebrat a la Universitat de Wroclaw (Polònia) el 8 d’octubre. A partir d’ara, els museus organitzaran tallers curatorials amb joves d'11 a 14 anys per crear exposicions o esdeveniments culturals sobre genocidis, conflictes i sobre com els han viscut específicament els infants.  

El projecte arrencarà als museus d’Armènia, Polònia i Bòsnia, on s’iniciaran els tallers per a joves. En una segona fase, els treballs fets a les diferents institucions es presentaran al MACBA, on es posaran en relació els continguts dels tallers realitzats al voltant d’episodis de conflictes, desigualtat i explotació amb fets vinculats a la ciutat de Barcelona, com ara el passat esclavista i la violència infligida durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. En aquestes sessions, es treballaran els vincles entre memòria i espai públic i, novament, els infants seran els encarregats de la curadora i organització dels materials. 

El projecte culminarà l’estiu de 2027 amb un seminari a la UPF i una mostra al MACBA.