El catedràtic d'Antropologia Social de la UPF, Carles Feixa, ha dirigit l’Informe Joventut a Espanya 2024, del qual també són coautors vuit investigadors i investigadors més de la universitat. 

Després que l’informe es presentés el passat 26 de juny a Madrid, en presència de la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, l’informe s’ha compartit aquest divendres 10 d’octubre al campus del Poblenou amb investigadors i professionals de l’àmbit de la joventut, responsables polítics i entitats juvenils. En l’acte celebrat a la universitat, han exposat les conclusions generals de l’informe Margarita Guerrero, directora general de l’INJUVE (Instituto de la Juventud) i Laura Lobato, directora del Observatorio de la Juventud de España; juntament amb Carles Feixa.

L'informe mostra que els temes que preocupen més les persones joves són la situació econòmica, l'accés a la feina, l'habitatge, la qualitat de l'educació i la salut mental. Per a Carles Feixa, també investigador del grup JOVIS (Joventut, Comunicació i Societat) del Departament de Comunicació de la UPF, hi ha tres crisis (sanitària, climàtica i econòmica), que impactaran sobre la vida dels joves tant a curt com a mig i llarg termini. Per al director de l'informe, aquestes tres crisis s'entrecreuen i es reforcen construint un escenari de gran complexitat que les persones joves afronten activant diferents formes de resiliència.

L’Informe Joventut a Espanya 2024: entre l'emergència i la resiliència parteix de l'anàlisi de les més de 100 preguntes de l’Enquesta de Joventut realitzada de forma presencial a 5.010 persones d'entre 15 i 34 anys de tot l'estat, els resultats de la qual s'han complementat amb d’altres estudis. Entre les novetats d’aquest informe destaca l’augment en l’edat (s’ha ampliat dels 29 als 34 anys) de les persones enquestades; la representativitat de la població jove d'origen estranger i dels territoris a la mostra; la comparació històrica dels 40 anys i del context europeu; o la inclusió, per primer cop, d'un capítol sobre salut mental.

A l'informe, hi ha participat un equip de 27 investigadors i investigadores de vuit universitats. Per part de la UPF, a més de Carles Feixa, han participat a l'informe vuit investigadors i investigadores vinculades al grup JOVIS: la catedràtica Mònica Figueras-Maz; els professors i professores Mittzy Arciniega-Cáceres, Ester Oliveras (també professora del Departament d'Economia i Empresa) i Roger Soler-i-Martí (també professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials); les investigadores postdoctorals Nele Hansen i Mariana Prado; i les investigadors predoctorals María José Palacios i Belén Beltrán. També ha participat en l'equip de la UPF involucrat en l'informe Montserrat Iniesta, project manager de la càtedra ReGeneration, en el marc de la qual s'ha dut a terme la recerca. 

Alguns d’aquests investigadors i investigadores també han participat en la presentació d’aquest divendres 10 d’octubre, per explicar les conclusions dels capítols de l’informe de què s’han encarregat. Més enllà dels resultats de l’informe, a la jornada de la UPF, s’ha reflexionat sobre les polítiques de joventut a Catalunya i sobre com les conclusions de l’informe podrien servir per a reforçar-les, actualitzar-les i millorar-les. En aquest debat, hi ha participat Clara Quirante (Directora General de Joventut, Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat), Javier Rodríguez (Comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Ajuntament de Barcelona), Vanessa Caiza (Consell de la Joventut de Barcelona) i Alexis Sánchez (Associació Catalana de Professionals de Joventut).

També s’ha comptat amb la ponència de Maricela Portillo (Universidad Iberoamericana, México) i Pedro Núñez (Flacso, Argentina), que han aportat una visió més internacional per analitzar la situació i reptes de la joventut actual; i amb una xerrada on s’ha donat veu a les persones joves. Hi han participat Romaisa Krima (FEPA. Xarxa d’entitats per l’emancipació juvenil) i Pau Cruz (La Intersindical), sota la moderació de Maria Bouabdellah Shaim (periodista).

Les conclusions de l'estudi

Entre les principals conclusions de l'estudi, destaca el descens d'1,3 milions del nombre de persones joves a Espanya en els darrers 40 anys, fet que ha suposat que el seu pes a la població hagi disminuït del 23,7% al 15,9%. Pel que fa a l'educació, des del 2010, la taxa d'abandonament escolar prematur s'ha reduït a la meitat, com també ho ha fet el nombre de joves que ni estudien ni treballen. L’informe també remarca que un 23% dels joves compagina estudis i feina. També adverteix que l'ampliació de l'oferta de centres d'educació privada contribueix a la segregació educativa i la reproducció de les desigualtats.

La majoria viuen de lloguer

Tot i que l'accés a l'habitatge continua sent un repte, el percentatge de joves que viuen amb la seva família ha baixat del 75,5% el 2000 al 60,5% el 2023. Tot i això, l'emancipació segueix sent una assignatura pendent: el 30,7% no pot afrontar despeses imprevistes i el 10,5% no pot mantenir la seva llar. A més, el 56,6% de les llars joves estan en règim de lloguer, davant del 19,3% del conjunt de la població.

Creix la participació política no convencional entre els joves

L'interès per la política per part de la joventut ha augmentat del 16% el 1988 al 24,2% el 2023. Tot i que hi ha un descens en la confiança cap a institucions com la Corona -la que registra una baixada més gran- o el Congrés dels Diputats, les persones joves consideren que cal votar, respectar les lleis, no evadir impostos i mantenir-se informat. D'altra banda, la participació no convencional ha crescut notablement: les vagues han passat del 22,5% el 2019 al 41,2% el 2024 i les manifestacions del 21,2% al 39,4%. A més, la majoria de joves continuen donant suport al matrimoni igualitari o l'eutanàsia, i presenten nivells alts d'acceptació de la multiculturalitat i de suport a la igualtat de gènere.

Entorns digitals i salut mental

Un 90% de les persones joves a Espanya es connecten a Internet un mínim de dues hores al dia, i aquest és un espai consubstancial de la realitat juvenil, és a dir que no diferencien entre els entorns online i offline. Pel que fa a les relacions socials, l'informe indica que almenys un cop a la setmana el 78% de joves surt amb amics o amigues o que el 67% fa esport.

En l'àmbit de la salut destaca que la salut mental ha anat adquirint més importància per a les persones joves, no només com a preocupació, sinó també d'autopercepció. En aquest sentit, un de cada tres joves es troba en situació de solitud no desitjada, una proporció que s'eleva al 47% entre les que s'identifiquen amb algunes de les sigles LGTBIQ+.

En l'àmbit de la salut sexual, s'ha incrementat el percentatge de persones joves que han tingut la primera relació sexual abans dels 16 anys (21%), encara que l'edat mitjana de la primera relació es manté estable al voltant dels 16 anys. A més, cal destacar que el 10% de joves no ha fet servir mètodes anticonceptius en la seva última relació sexual.

Per a més informació, podeu consultar l'informe complet o el resum executiu.