Un estudi internacional de referència de cinc anys de durada liderat per la Universitat de Monash (Melbourne, Austràlia) en col·laboració amb una quinzena d’institucions, entre les quals hi ha el Laboratori de Neurociència Computacional de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), liderat per Gustavo Deco, ha descobert que els psicodèlics reorganitzen els patrons cerebrals. Fet que ofereix a les clíniques noves i potents perspectives sobre els seus beneficis terapèutics. 

En l’estudi de neuroimatge psicodèlica de fase aguda més gran del món, publicat a la prestigiosa revista científica Nature, els investigadors han utilitzat la IA i la neuroimatge avançada per modelar la dinàmica cerebral en adults sans, i han desafiat així la visió llargament sostinguda que els psicodèlics fan que l’activitat cerebral sigui caòtica o desorganitzada.

El Dr. Devon Stoliker, autor principal i co-corresponsal de l’estudi i investigador Turner Impact Fellow a l’Institut Turner per al Cervell i la Salut Mental de la Monash School of Psychological Sciences, afirma que els resultats han revelat una organització oculta sota el desordre aparent de l’estat psicodèlic.

“La nostra recerca proporciona una base neural per al profund sentiment de continuïtat entre el jo i el món de què sovint informen els participants, la qual cosa ajuda a explicar com l’estat psicodèlic es tradueix en un canvi psicològic”, afegeix Stoliker.

“A nivell individual, hem identificat patrons cerebrals que segueixen la intensitat i la qualitat de l’experiència subjectiva de cada participant”, rebla l’autor.

“Els psicodèlics alteren les múltiples dinàmiques del cervell, i fan que l’activitat cerebral estigui més alineada amb el context que l’envolta”, explica l’investigador ICREA i catedràtic de la UPF, Gustavo Deco.

L’autor sènior i investigador principal, el professor Adeel Razi, de l’Institut Turner per al Cervell i la Salut Mental de l’Escola de Ciències Psicològiques de Monash, sosté que els resultats proporcionen un marcador biològic fonamental que podria revolucionar els assaigs clínics i els tractaments terapèutics per a les condicions d’interiorització com la depressió greu, l’ansietat, el trauma i l’addicció.

“Hem demostrat que el cervell no es limita a caure en el desordre durant una experiència psicodèlica”, comenta Razi. “Ben al contrari, la psilocibina reorganitza l’activitat cerebral en patrons estructurats modelats per allò que el participant està fent i experimentant”, afegeix.

Deco, que lidera el Laboratori de Neurociència Computacional a la UPF, assenyala que “el que una persona experimenta sota els efectes de psicodèlics pot dependre més fortament del que passa al seu voltant –com ara la música, la meditació o les experiències visuals–, la qual cosa ajuda a explicar per què el context, l’escena i l’ambient poden tenir una influència tan poderosa en l’experiència psicodèlica”.

Imatges i IA per desxifrar la dinàmica cerebral

L’estudi, anomenat PsiConnect, ha utilitzat una combinació d’imatges per ressonància magnètica funcional (IRMf) i electroencefalografia (EEG) per investigar què passava al cervell de 62 participants sota la influència de la psilocibina en múltiples contextos, que incloïen repòs, música, meditació i visionat de pel·lícules.

Els investigadors han recorregut a anàlisis avançades d’imatges cerebrals realitzades pel Dr. Leonardo Novelli i a anàlisis d’aprenentatge automàtic del Dr. Moein Khajehnejad, tots dos coautors de l’estudi, per cartografiar aquestes dinàmiques cerebrals complexes.

“En conjunt, aquests enfocaments han revelat una organització a nivell individual que els mètodes convencionals no detecten, i proporcionen per tant un marc més sensible per a futures investigacions sobre els psicodèlics”, afirma Stoliker.

“El més important és que hem descobert que la intensitat d’aquesta reorganització prediu les millores en la mentalitat dels participants l’endemà, la qual cosa ajuda a esbrinar com aquests estats alterats aguts afavoreixen el canvi psicològic”, afegeix l’investigador.

El professor Razi assenyala que la capacitat de mesurar aquestes diferències individuals podria ajudar finalment a traduir els resultats a la pràctica clínica. “Els nostres resultats són un pas cap a un enfocament basat en l’evidència que podria ajudar les clíniques a identificar els candidats ideals per a la teràpia psicodèlica, a optimitzar l’entorn terapèutic i a ajustar la dosi”. 

Recerca en context

El 2023 Austràlia es va convertir en el primer país a reprogramar la psilocibina i l’MDMA per permetre que els psiquiatres autoritzats les prescriguin per a la depressió resistent al tractament i el TEPT.

El professor Razi afirma que els Estats Units i altres nacions estan explorant actualment vies similars. “Austràlia és pionera en aquesta àrea creixent de la ciència, amb un avantatge global distintiu per escalar aquestes teràpies de manera responsable”.

“Com que aquests països tenen sempre molt en compte les nostres indicacions, la investigació de Monash proporcionarà proves fonamentals per guiar-ne una implementació segura i eficaç”.

Tot i que cal més investigació longitudinal per determinar com es relaciona la reorganització observada amb canvis duradors en la funció cerebral, la capacitat de mapejar aquesta signatura biològica marca una manera fonamentalment nova d’entendre l’acció dels psicodèlics en el cervell humà.

Sobre l’estudi

Stoliker D, Novelli L, Khajehnejad M, Biabani M, Greaves MD, Barta T i d’altres. “Psychedelics align brain activity with context”. Nature 2026, 19 d’agost; 656(8129):936–47. https://doi.org/10.1038/s41586-026-10910-z