Cristina Gallach, secretària general adjunta per a la Comunicació i Informació Pública de les Nacions Unides, i considerada la catalana amb un càrrec més alt a escala internacional en l’actualitat, ha obert el curs 2016-2017 de la Facultat d’Humanitats, en el decurs d’una conversa sobre els reptes i desafiaments d’un món global.

L’acte acadèmic, que ha tingut lloc l’11 de novembre al matí a l’auditori del campus de la Ciutadella, ha servit per donar la benvinguda als estudiants del nou grau en Global Studies (de tres anys de durada), que juntament amb el grau en Humanitats, iniciat l’any 1992, completen l’oferta docent de la Facultat.

Hi han estat presents Raül Romeva, conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya; el rector Jaume Casals, que ha fet el parlament de clausura; Josep M. Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats, que ha obert l’acte amb una reflexió sobre les noves perspectives que aporta el grau en Global Studies; i Josep Ferrer, vicerector per la Internacionalització de la Universitat i les Relacions Internacionals.

També han estat presents a l’acte acadèmic una àmplia representació de membres del cos consular acreditat a Barcelona, formada per disset persones, que un cop acabat l’acte han visitat la Sala de Reflexió d’Antoni Tàpies i s’han reunit amb Cristina Gallach i el conseller Romeva.

Quins són els principals reptes que afronta el món globalitzat?

Tres professors de la UPF han protagonitzat la conversa amb Cristina Gallach: Fernando Guirao, catedràtic Jean Monnet d’Història de la Integració Europea, que ha destacat la transversalitat de les disciplines a les quals pertanyien els docents participants en l'acte; Antonio Monegal, catedràtic de Teoria de les Arts i Literatura Comparada del Departament d’Humanitats, i Pablo Pareja, professor de l’àrea de Dret Internacional, que ha fet de moderador.

Josep M. Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats, ha donat la benvinguda als prop de 75 estudiants de primer curs del nou grau en Global Studies, “molts d’ells amb experiència internacional, alt nivell de formació, coneixement de llengües i molta iniciativa personal”. El degà ha remarcat que es tracta del segon grau en aquest àmbit que s’imparteix a Europa, i l’únic que es fa en anglès en les seves matèries obligatòries.

“Amb aquests estudis globals volem fer una aproximació més àmplia a fenòmens crítics d’abast planetari, que afecten el conjunt de la humanitat, que esdevé responsable del seu destí col·lectiu”, ha afirmat Josep M. Castellà, que ha recordat que aquests reptes globals són percebuts per cada regió i per cada cultura a través de la seva història i desitjos particulars, una mirada profunda que cal comprendre.

En la seva intervenció inicial, Cristina Gallach ha explicat que el principal desafiament al qual s’enfronta la humanitat és com es governa el món: “El món està convuls, i el primer gran repte que tenim és com gestionem la governança”.

La responsable de Comunicació de les Nacions Unides ha diferenciat diversos camps i terminis per tal d'afrontar aquest repte: a curt termini, trobem l’àmbit de la guerra i de la pau, amb els conflictes i el patiment existent; i l'àmbit de les desigualtats, en termes generals (entre persones, països, etc.) i les desigualtats de gènere.

A llarg termini, ha esmentat els reptes sobre els quals s’han establert elements de governança i un pla d’Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’Agenda 2030, i que inclou disset punts. Aquest pla incorpora grans propòsits per desenvolupar dos grans actius: els éssers humans i el desenvolupament del planeta, on s’ubica el recent acord de París respecte al canvi climàtic.

Què fa falta per a millorar la govenança?

“Per a una millor governança cal integrar administració i governs, i gestionar el patiment dels conflictes. Cal introduir la prevenció, l’agenda de desenvolupament durable i l’agenda per preservar el planeta”, ha assegurat. "I cal fer-ho amb determinació, amb presa de consciència de la necessitat de mobilització i d’igualtat de gènere per afrontar els desafiaments globals”, ha emfasitzat Cristina Gallach.

A partir de diverses preguntes formulades per Pablo Pareja, Antonio Monegal i Fernando Guirao, Cristina Gallach ha anat desgranant diverses claus que impregnen l’actuació de les Nacions Unides, una organització dins la qual s'aborden els grans problemes en entorns multilaterals. “L’ONU és un reflex de la necessitat de coordinació global, de desenvolupament durable, d’arribar a acords que es puguin aplicar a tot el planeta. No obstant, l’acció de l’ONU no es pot dissociar dels estats que la componen”, ha afirmat.

Altres dels aspectes que ha destacat han estat la gran importància de la mobilització i la pressió de la societat civil sobre els governants a l'hora d’arribar a acords (ha posat l’exemple de l’acord de París sobre el canvi climàtic, en què la societat civil va tenir-hi un paper primordial); el rol dels joves, als quals no només cal donar-los la paraula, fer que participin i escoltar-los, sinó també integrar-los (“Els joves no són el futur, són el present, i n’han de prendre consciència”).

Alguns dels requisits per portar a bon terme els ODS són els següents: fer compatibles els discursos supranacionals amb els que afecten més directament les persones, constants intercanvis amb la societat civil, flexibilitat, transparència, inclusió, assumpció de responsabilitats per part de tots, combinar les accions a curt i a llarg termini (aquestes darreres són les que impliquen més dificultats i que fan referència als grans problemes) i crear engagement.

Ja a la part final de la seva intervenció, Cristina Gallach ha destacat els aspectes positius que comporta la globalització, com ara la il·lusió amb què moltes persones d’arreu del món lluiten per aconseguir millorar el planeta, i ha assegurat que les grans corporacions que ostenten el poder economicofinancer no són alienes a aquest moviment, ja que no tenen futur si no incorporen aquests objectius en el seu si.

Parlament de clausura de Jaume Casals

Jaume Casals, rector de la UPF, ha fet el darrer parlament de l’acte, en el qual s’ha centrat en el quart objectiu del llistat d’ODS, que és una educació de qualitat.

Després de recordar la bona posició de la UPF en els rànquings internacionals  (“La nostra qualificació en l’indicador de ‘citacions’ segons el rànquing THE és tan bona com la de les millors universitats del món”) i que en el darrer any la UPF  ha crescut el 8% en apreciació de qualitat, el rector ha destacat la tasca que està fent la Universitat.

Segons Jaume Casals, “La UPF va creixent, sentim la necessitat de fer-ho, però en el nostre entorn no hi ha cap incentiu per fer el que fem. Estem intentant ser un incentiu per nosaltres mateixos” ha afirmat. “Fer canvis forma part de la nostra naturalesa, fem un esforç molt gran, estem compromesos amb una educació de qualitat, i ho fem per honestedat intel·lectual”. Després d’aquestes paraules, el rector ha declarat inaugurat el curs 2016-2017 a la Facultat d’Humanitats.

Espectadora privilegiada d’alguns dels principals episodis històrics

Nascuda a Sant Quirze de Besora (Osona) l’any 1960, Cristina Gallach Figueres va estar vinculada en la seva primera etapa professional al món del periodisme: va ser cofundadora del diari El 9 Nou, i després va treballar a El Noticiero Universal i a TVE a Catalunya.

L’agost de 1984 es desplaça als EUA en guanyar una beca Fullbright per fer estudis de postgrau a la Universitat de Colúmbia, des d’on va col·laborar amb l'Avui, Catalunya Ràdio i El Món.

El 1986 s’incorpora a El Periódico com a enviada especial, un fet que li permet cobrir diversos esdeveniments de gran rellevància internacional (com ara els últims dies de Ceaucescu a Romania o la caiguda del Mur de Berlín). El 1990, és nomenada corresponsal a Moscú per l’Agència EFE, des d’on viu la dissolució de la Unió Soviètica.

Al maig de 1996 comença a treballar amb Javier Solana, primer a l’OTAN, com a assessora de Comunicació i portaveu adjunta del Secretari General, i posteriorment en el Consell de la Unió Europea, com a com a cap de divisió, portaveu i directora de Comunicació de l'Alt Representant de la Unió Europa per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC).

El 2010 va ser portaveu del Govern Espanyol per a la Presidència del Consell de la Unió Europea, i posteriorment, funcionària de la UE per a la Presidència i membre de l'equip de Direcció d'Informació i Comunicació del Consell de la UE. El desembre de 2014 va ser nomenada Responsable de Comunicació de l'ONU pel Secretari General Ban Ki-Moon.

És membre la xarxa internacional Women in International Security (WiiS) (Dones en la Seguretat Internacional) una xarxa creada per promoure les dones en els àmbits de seguretat i defensa i garantir a perspectiva de gènere.

> Galeria d'imatges de l'acte publicada a Flickr