Olga Valverde, líder d’una recerca a la UPF sobre la depressió peripart: “Les malalties purament femenines sovint queden relegades a un segon pla”

Olga Valverde Granados (Cadis, 1965) és investigadora i professora del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Recentment, ha rebut una ajuda de 200.000 euros de la Fundació de la Marató de 3Cat en el marc de l’edició celebrada el 2023, dedicada a la salut sexual i reproductiva. Sota el títol "Interacció entre endocannabinoides i oxitocina en la fisiopatologia de la depressió peripart (INDOOR)", la recerca que lidera Valverde estudia com certs sistemes neuronals influeixen en la depressió durant l’embaràs (coneguda com a depressió peripart) i quins efectes té aquest trastorn a posteriori en la pacient.

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Cadis, Valverde també és doctora en Neurociències per la Universitat de Cadis i en Farmàcia per la Universitat René Descartes de París. L’any 1998 es va incorporar a la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF. Actualment, és catedràtica de Psicobiologia i dirigeix el Grup de Recerca en Neurobiologia del Comportament (GReNeC) del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, que centra les seves línies d’investigació en l’estudi de les bases neurobiològiques dels trastorns afectius, l’addicció de drogues d’abús i l’estudi del dolor.

Per què és important estudiar les bases biològiques de la depressió peripart?

La salut mental de les dones ha estat històricament infravalorada. Això provoca que no se li doni prou importància ni s’hi destinin els recursos necessaris, tant econòmics com humans. Malalties com la depressió peripart o altres trastorns exclusivament femenins, com l'endometriosi, s’han considerat sovint ‘malalties de segona’. La depressió peripart s’ha investigat poc, perquè es veia com una extensió de la depressió. Ara sabem que és una entitat diferent, amb característiques específiques que necessiten ser estudiades a fons.

Quina és la magnitud d’aquest trastorn? Quantitativament, es pot fer una analogia amb una altra malaltia per tal de visualitzar-ne l'abast?

Es calcula que afecta entre el 10% i el 15% de les dones embarassades o en el postpart, tot i que aquesta xifra pot ser superior, ja que moltes vegades no es diagnostica. Durant la pandèmia de la covid-19, aquest percentatge va augmentar significativament, probablement per l’aïllament i la por que moltes dones tenien, no només pel possible impacte del virus en la gestació, sinó també per la incertesa de com serien ateses durant el part.

A més, el fet que encara hi hagi un estigma associat a la salut mental contribueix a aquesta manca de diagnòstic. Moltes dones poden sentir vergonya o por de ser jutjades per admetre que no estan gaudint plenament de la maternitat, la qual cosa endarrereix l’accés al tractament adequat. Això fa que aquest trastorn continuï sent infraidentificat, malgrat el seu impacte significatiu en la qualitat de vida de les dones i en el desenvolupament del nadó.

“La depressió peripart afecta entre un 10% i un 15% de les dones, però moltes vegades no es diagnostica per l'estigma associat”

Quines estratègies considera clau per reduir l'estigma associat a aquesta depressió?

És important demostrar que la depressió peripart té una base biològica mitjançant proves científiques que desmenteixin la idea que depèn de la voluntat de la persona. A més, els professionals de la salut i els polítics haurien d’utilitzar un llenguatge clar i accessible per explicar que aquest trastorn és el resultat de factors biològics i socials complexos. També és fonamental sensibilitzar la societat sobre l'impacte de la malaltia tant en la mare i com en el desenvolupament del nadó, per tal de donar-li la visibilitat que es mereix i impulsar polítiques públiques que prioritzin la salut mental.

Per què creu que aquesta mena de depressió no s’ha investigat prou? Hi ha un biaix de gènere?

Hi ha diversos motius. D’una banda, els models experimentals que utilitzem per estudiar la depressió en animals no sempre reprodueixen de manera fidedigna els canvis hormonals i neurològics que es produeixen durant la gestació. D’altra banda, existeix un biaix de gènere en la ciència: històricament, els estudis biomèdics s’han fet amb homes com a model principal. Per últim, les malalties purament femenines, com la depressió peripart, sovint queden relegades a un segon pla.

Hem assumit que les dones som resilients i hem de suportar-ho tot: la menstruació dolorosa, el dolor del part... I així successivament, però no hauria de ser així.

Com es diagnostica la depressió peripart?

El diagnòstic s’acostuma a fer a partir dels símptomes que la mare explica al seu ginecòleg o metge de capçalera, com ara episodis de tristor prolongada, manca d’energia o dificultats per establir un vincle amb el nadó.

Aquests professionals deriven la pacient a un especialista en psiquiatria, on es fan proves més específiques: es realitza una història clínica completa, incloent-hi els antecedents personals i familiars, i s’utilitzen tests específics per identificar trastorns emocionals com la depressió. Malgrat això, avui dia depenem molt de què ens comunica la pacient, i això pot fer que molts casos no es detectin a temps. De fet, els tests estan estandarditzats i són molt útils per detectar la depressió peripart i avaluar el benestar de les pacients durant la gestació. En el nostre projecte utilitzarem algunes d’aquestes eines diagnòstiques, tot i que no les aplicaré jo directament, sinó el psiquiatre que forma part de l’equip.

Quin impacte pot tenir aquest trastorn en el neurodesenvolupament del nadó i, en conseqüència, a l’entorn familiar?

La depressió peripart pot afectar negativament el vincle entre mare i fill, un aspecte fonamental durant els primers mesos i anys de vida del nadó. Aquest vincle comença a formar-se abans del part i és especialment crucial durant els primers mil dies de desenvolupament del nen. En aquesta etapa, el nadó depèn gairebé exclusivament de la seva mare, especialment durant els primers mesos, en què l'establiment d'aquest vincle és essencial per al seu benestar i desenvolupament.

“La depressió peripart pot afectar negativament el vincle entre mare i fill, un aspecte fonamental durant els primers mesos i anys de vida del nadó”

Aquest vincle no només té una funció afectiva, sinó que també contribueix al desenvolupament cognitiu i emocional del nadó. Quan aquest vincle es veu alterat, el cervell del nadó pot desenvolupar-se de manera inadequada, cosa que pot tenir efectes en la seva capacitat d’aprenentatge, les seves relacions emocionals i, fins i tot, en la seva salut mental futura.

En el nostre projecte, estudiem aquest impacte tant en models experimentals com en humans. Treballem amb les diades de mare i nadó: seguim el vincle entre ells durant un temps i fem entrevistes a la mare per conèixer com se sent. També avaluem el desenvolupament psicomotor del nadó a través de proves i tests per veure si el fet que la mare estigui deprimida afecta el desenvolupament infantil. Normalment, seguim aquest procés durant sis mesos, tot i que podem ajustar-lo segons el cas.

Quin paper juguen els sistemes d’oxitocina i endocannabinoides en aquesta depressió?

Són dos sistemes clau per a la regulació de les emocions, el vincle afectiu i la motivació. L’oxitocina, per exemple, és fonamental durant el part i el postpart, ja que afavoreix les contraccions uterines, la llet materna i el vincle entre mare i fill. Els endocannabinoides, per la seva banda, modulen moltes funcions cerebrals i ajuden a regular l’oxitocina. Aquest sistema d’endocannabinoides actua com un modulador general del cervell, influint en diversos neurotransmissors, cosa que li confereix un paper central en la regulació del comportament i les emocions.

Aquests sistemes no actuen de manera independent, sinó que estan connectats, i és aquesta interacció el que ens interessa explorar. Per exemple, sabem que l’alliberament d’oxitocina durant el part i el postpart facilita el vincle afectiu entre mare i fill, però si aquest sistema es veu alterat, el vincle pot no desenvolupar-se correctament. De la mateixa manera, els endocannabinoides tenen un paper important en la regulació de les respostes a l’estrès i en la capacitat d’adaptació, aspectes clau durant el postpart. Nosaltres volem investigar com aquestes alteracions podrien contribuir al desenvolupament de la depressió peripart i si podem identificar biomarcadors que assenyalin aquestes disrupcions, obrint així la porta a possibles estratègies terapèutiques.

Quins avenços terapèutics espereu aconseguir amb aquest projecte?

El nostre objectiu principal és generar coneixement sobre els mecanismes biològics d’aquesta depressió i identificar biomarcadors que permetin diagnosticar-la de manera precoç. Això podria ajudar a anticipar-nos al trastorn abans que aparegui o desenvolupar teràpies més personalitzades en un futur. Tot i això, hem de ser prudents: encara som en una fase inicial, i passar d’aquest coneixement a dissenyar nous tractaments pot requerir anys de recerca.

“Volem identificar biomarcadors per diagnosticar precoçment i avançar cap a teràpies personalitzades”

Tanmateix, això s’escapa de l’abast d’aquest projecte concret i requeriria futures investigacions més enfocades cap al desenvolupament de tractaments específics. De moment, la nostra prioritat és establir les bases per millorar el diagnòstic i la comprensió d’aquesta condició.

Com contribueix aquesta ajuda de 200.000 euros de La Fundació de la Marató a la recerca?

Aquesta ajuda és clau per poder tirar endavant el projecte. La recerca científica és molt costosa, tant pels materials i els models experimentals com pels recursos humans necessaris. Sense aquest suport, no hauríem pogut posar en marxa el projecte en les condicions actuals. A més, el finançament de la Fundació La Marató no només ens permet avançar en la investigació, sinó que també dona al projecte una gran visibilitat pública, facilitant l’atracció de més suport i interès tant científic com social.