‘El camí del Poble Gitano; una història de diversitat’
El sociòleg Aaron Giménez va ser l’encarregat de moderar l’acte que va combinar genètica, lingüística i història per part de David Comas, Carlos Muñoz i Toni Díaz i Annabel Carballo, respectivament, per explicar la història del poble Romaní.
El passat divendres 26 de maig, una cinquantena de persones presencialment i una trentena seguin la retransmissió en línia es van reunir a l’auditori del Campus del Poblenou per conèixer l’origen i la història del Poble Gitano. L’acte, organitzat pel Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF amb el suport de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i el Vicerectorat de Compromís Social i Sostenibilitat de la UPF, va combinar genètica, lingüística i història per explicar l’origen i la cultura del Poble Gitano des de la seva sortida del nord de l'Índia, fa uns 1500 anys, fins a l’actualitat.
Per obrir la vetllada, David Comas, catedràtic d'Antropologia Física de la UPF i director del grup de recerca en Diversitat Genòmica Humana a l'IBE, com a representant de la universitat i Pedro Vargas, gerent de la FAGiC, van donar la benvinguda a l’audiència tot destacant que ‘El camí del Poble Gitano, una història de diversitat’ era un acte de “transmissió de coneixement per retornar a la societat el que havia aportat”.
El Poble Gitano, oblidat en els estudis genòmics
“Els nostres gens són un patrimoni que hem heretat dels nostres ancestres. I ens expliquen la nostra història.”, explicava David Comas a l’inici de la seva intervenció. Així presentava els resultats de les seves investigacions sobre el genoma de més d’un centenar de voluntaris de la població Romaní que havien participat a l’estudi donant mostres de saliva. Una història que fins ara no s’havia pogut explicar perquè la majoria d’estudis genòmics fets fins al moment no han tingut en compte aquesta població.
“La població gitana europea actual, prové del Panjab, una regió al nord de l’Índia, d’on en van sortir fa uns 1500 anys. Una diàspora cap al continent europeu que, en el seu camí cap als Balcans, va incorporar individus d’orient mitjà abans d’expandir-se per tot el continent europeu incorporant individus d’altres regions”, deia Comas. Amb tot, les investigacions fetes pel seu equip, han determinat que aquesta incorporació d’individus té certes peculiaritats.
L’estudi comparatiu entre l’ADN mitocondrial (que s’hereta únicament per via materna) i el cromosoma Y (d’herència paterna) de la població gitana amb els dels seus veïns apunta que, durant la seva ruta migratòria, el Poble Gitano ha incorporat més dones d’altres poblacions que no pas homes. La genòmica també és capaç de datar l’arribada del Poble Gitano a la península ibèrica pels volts del S. XV, fet que coincideix amb les cròniques de l’època, i mostra una població diversa i heterogènia.
Un miracle no escrit
“Que un gitano de Bulgària pugui parlar amb un gitano alemany és un petit miracle de la llengua Romaní, que és el nostre anglès particular. L’única llengua europea comuna”. Així és com el lingüista Carlos Muñoz explicava l’abast de la llengua Romaní.
El romanó és una idioma d’origen indoeuropeu derivat del sànscrit que conserva moltes paraules antigues. Set de cada deu paraules de la llengua Romaní provenen de l’Índia i la resta són manlleus d’altres llengües amb què el Poble Gitano ha compartit part de la seva història. “La nostra història està “impresa” en la llengua a través dels préstecs d’altres llengües”, afegia Toni Díaz de l’associació Amaro Aviben. Així, aquesta llengua àgrafa ha permès traçar la ruta de la diàspora del Poble Gitano. Una ruta que coincideix amb el que revelen les dades genètiques.
Amb tot, la llengua Romaní ja no es parla a l’estat espanyol per culpa de la forta repressió i l’antigitanisme que ha patit en diferents moments de la història. Per això Muñoz i Díaz remarcaven els esforços que estan fent per recuperar la llengua i demanar-ne l'estandardització. “Al món es parla més romanó que català o euskera. Per això necessitem parlar-lo, escriure’l, que hi hagi manuals de gramàtica, diccionaris… perquè el romanès estigui a tot arreu”, concloïa Muñoz.
Identitat i diversitat
Finalment, Annabel Carballo, estudiant de doctorat d’història a la Universitat de Barcelona i membre de la FAGiC va presentar els resultats que ella i el sociòleg Aaron Giménez, moderador de l’acte, van extreure de les entrevistes a 55 gitanos de tot Europa per identificar els trets identitaris de la cultura gitana.
“Hem de tenir en compte que la cultura és una pràctica, una construcció social, igual que la identitat. Per això és viva. La cultura gitana rep influències de les cultures amb què viu, però també les influencia.”, explicava Carballo.
Malgrat la diversitat de la cultura gitana, en els seus estudis Carballo i Giménez van trobar diversos elements compartits. La família, la llengua i l’antigitanisme han resultat ser els tres elements més comuns que comparteixen les persones que s’identifiquen com a gitanes arreu del continent. I és que altres elements com el menjar, la religió o la música poden acabar sent més similars entre els “paios” i els gitanos d’un mateix país que no pas entre gitanos de diferents regions. Per això Carballo parlava de “cultura de cultures”.
Després de les tres xerrades el públic va poder preguntar als ponents les inquietuds que els havien quedat al pap i van mostrar el seu agraïment i emoció pels estudis fets i, sobretot, per haver-ne compartit els resultats.
Per acabar, els músics d’Enrique and band van interpretar dues cançons acompanyats per les “palmes” dels “primos” i els “paios” del públic. Finalment els assistents van poder gaudir d’un petit refrigeri mentre van acabar de compartir l’experiència.
L’acte ‘El camí del Poble Gitano, una història de diversitat’ fet gràcies als ajuts econòmics per a activitats d'impacte social de la recerca de la UPF, va servir de cloenda del projecte homònim iniciat el 2017 per la historiadora Anabel Carballo, el sociòleg l’Aaron Giménez i el genetista David Comas des de la FAGiC i la UPF per investigar l’origen, la història i la identitat del poble Romaní.
Les imatges d'aquest articles són cedides per la FAGiC.