El Pla d'Aprenentatge (PA) és un instrument de planificació que serveix per definir i comunicar a l’estudiant les activitats d’aprenentatge i d'avaluació de l’assignatura en alineació amb les competències (o els resultats d'aprenentatge). És un document que es publica dins de l’Aula Global, com a complement de la Guia docent, i concreta aquelles qüestions relatives a l’organització i l’avaluació de l’assignatura.  

Tot seguit exposem la informació necessària per a la seva elaboració.

 

Elements del Pla d'Aprenentatge

Els elements que ha de contenir el Pla d’Aprenentatge de l'assignatura, segons la Normativa, són:

  • Competències (o resultats d’aprenentatge, RA)
  • Activitats formatives / Tasques d’aprenentatge
  • Tipus d'acció d'aprenentatge
  • Activitats d'avaluació (i de recuperació)
  • Criteris d'avaluació
  • Hores de dedicació de l'estudiant
  • Bibliografia Recomanada (BR)

Disposes d'un glossari a la pestanya següent amb més informació sobre aquests elements.

Disseny del Pla d'Aprenentatge

El format de presentació del Pla d’Aprenentatge és lliure, sempre que contingui els elements citats anteriorment. Si el docent ja té elaborat un Pla d'Aprenentatge el pot publicar a l’Aula Global. En cas que no es disposi de cap document, es presenten dos models de format, com a exemple per elaborar el Pla d'Aprenentatge:

a) Pla d'Aprenentatge per competències (o RA)
b) Pla d'Aprenentatge per setmanes  

Publicació a l'Aula Global

El professorat responsable de l'assignatura és l'encarregat de publicar el PA a l’Aula Global abans de començar el curs.

Recursos UPF recomanats

  • Web Docència i eines d’aprenentatge: recull de diferents recursos per acompanyar i inspirar la docència universitària.

  • Curs de formació per al disseny del Pla d’aprenentatge: programa formatiu que s'ofereix des del CLIK amb l’objectiu de transformar i adaptar les assignatures en sintonia amb el model educatiu de la UPF i acompanyar en el procés de creació del pla d'aprenentatge de l'assignatura.

Per a qualsevol consulta, pots contactar amb el CLIK a través del CAU de Biblioteca i Informàtica, apartat “Innovació docent”.

Activitats d’avaluació

Tasques d’avaluació qualificables, és a dir, activitats que fa l’estudiant per evidenciar l’assoliment de les competències (o els resultats d’aprenentatge [RA]) amb pes en la nota final de l’assignatura. Per exemple, treball en grup, treball/informe individual, diari d’aprenentatge, examen individual, examen en grup (Aa2F), exàmens orals i escrits, qüestionari i portafoli electrònic, entre altres.

Les activitats d’avaluació han de facilitar la valoració de les competències (o RA) de l’assignatura, alhora que tenir un volum sostenible, tant per al professorat com per a l’alumnat. Per tant, en aquest còmput s’ha de considerar el temps que es necessita per donar feedback.

També és recomanable explicitar les activitats recuperables i els terminis de lliurament.

No totes les activitats formatives que es detallen al pla d'aprenentatge (PA) de l'assignatura són tasques d’avaluació, tot i que totes les activitats formatives han de contribuir a l’aprenentatge de l’estudiant.

Activitats formatives / Tasques d’aprenentatge

Són termes sinònims que fan referència a activitats que proposa el docent i que ajuden l’estudiant a assolir determinades competències (o RA). Alguns exemples serien: analitzar un cas, analitzar un article, fer un vídeo, revisar material, resoldre exercicis, exposar un treball, tutories, pràctiques i debats. 

A l’hora de descriure les activitats formatives, cal esmentar el tipus de disseny social (individual amb o sense professorat, grupal amb o sense professorat), i els materials, recursos, eines i espais (vídeos propis, vídeos externs, lectures, podcast, webs, eines de l’Aula Global, presencial, en línia sincrònic o en línia asincrònic, etc.).

Tingues en compte plantejar activitats formatives en el marc de les metodologies d’ensenyament-aprenentatge, tals com: aprenentatge basat en projectes, aprenentatge basat en recerca, aprenentatge basat en problemes, estudi de cas, aprenentatge i servei, ludificació, classe inversa, lliçó magistral i aprenentatge cooperatiu. Més informació

Bibliografia recomanada (BR)

És la llista de documents que es recomana en cadascuna de les assignatures durant el curs acadèmic. Pot incloure llibres, documents audiovisuals, números de revistes, pàgines web, etc. 

Pots demanar l'actualització de la BR de les teves assignatures i també pots sol·licitar documents per comprar a través del CAU. Recorda fer-ho amb prou temps perquè estiguin disponibles a l’inici de l’assignatura.

Competències (o resultats d’aprenentatge)

Cal triar si seran les competències de l’assignatura o els resultats d’aprenentatge l’eix per alinear les activitats formatives (també anomenades tasques d’aprenentatge) i les activitats d'avaluació.

Competències: les trobaràs a la Guia docent de l’assignatura. Les competències indiquen el domini real d’una tasca o coneixement al qual s’arriba al llarg d’un procés; signifiquen una capacitat demostrada per utilitzar els coneixements i les habilitats en situacions de treball o d’estudi i en desenvolupament professional i personal (1). A l’hora de formular una competència s’acostuma a expressar-la com a capacitat adquirida per fer una activitat concreta (per ex., capacitat per redactar un recurs d’apel·lació) o bé mitjançant un verb substantivat (per ex., manteniment de serveis i equips electrònics de telecomunicacions).(2)

Resultats d'aprenentatge (RA): els trobaràs a la Guia docent de l’assignatura. Els RA són afirmacions del que s’espera que l’estudiant pugui conèixer i sigui capaç de demostrar després d’haver completat un procés d’aprenentatge (mòdul, assignatura, etc.). La seva redacció ha de fer palesa la tasca o tasques que permeten comprovar-ne l'assoliment (per ex., al final del mòdul, l’estudiant podrà redactar una memòria concisa, clara i ordenada d’una pràctica de laboratori que s’ha d’estructurar en el format establert).(2)

Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació (què avaluem) defineixen els aspectes que es pretenen avaluar i identifiquen la qualitat de l’assoliment dels RA o de la competència que s’ha de desenvolupar. Alguns criteris per avaluar podrien ser: format estètic d’una presentació, ús adequat de l’ortografia i la llengua, fluïdesa verbal, comprensió escrita, ús dels conceptes clau/tecnicismes, participació activa, treball col·laboratiu, aplicació del pensament crític, resolució de problemes i exercicis, etc.

Aquests criteris han de ser mesurables i observables. Per fer-ho, necessitem instruments (com avaluem) per sistematitzar les valoracions sobre els diferents criteris d'avaluació. Per exemple, es pot valorar mitjançant rúbriques, escales, fitxa d’observació, autoavaluació, avaluació externa, coavaluació, avaluació entre iguals (P2P), informe de persones expertes.

Hores de dedicació de l'estudiant

Els crèdits ECTS (European Credit Transfer System) són un sistema de comptabilització de les accions docents basat no tant en el que fa el professor (les hores de classe), sinó en el temps i l’esforç que s’exigeix de l’estudiant. Cal traduir a hores de rellotge la quantitat de crèdits que té l’assignatura, sabent que 1 ECTS = 25 hores.

Miguel Á. Zabalza i Mª Ainoha Zabalza (3) proposen fer servir un factor per calcular la quantitat de temps no presencial que es precisa per fer l’aprenentatge i/o les activitats demanades en el temps presencial. El factor que s’ha d’aplicar depèn del tipus d’activitat. En el cas de:

  • Les classes teòriques, els seminaris i les pràctiques (d’aula o laboratori), s’aplica el factor 1,5, perquè per cada hora de classe en aquests formats un estudiant mitjà necessitaria entre 1 i 1 ½ hora per portar al dia els temes tractats (per ex., si es fan 25 hores presencials * 1,5 = 37,5 hores de treball autònom, el que fa un total de 62,5 hores de dedicació de l’estudiant).
  • Els debats, s‘aplica el factor 3 (si es fan 4 hores de debats * 3 = 12 hores de treball autònom, el que fa un total de 16 hores de dedicació de l’estudiant).
  • Els treballs (individuals o en grup), s’aplica el factor 10 (per ex., si es fan 2 hores de treballs * 10 = 20 hores de treball autònom, el que fa un total de 22 hores de dedicació de l’estudiant);
  • La tutoria, s’aplica el factor 0,5 (per ex., si es fan 2 hores de tutoria * 0,5 = 1 hora de treball autònom, el que fa un total de 3 hores de dedicació de l’estudiant), i,
  • Els exàmens, s’aplica el factor 2 (per ex., si es fan 3 hores d’exàmens * 2 = 6 hores de treball autònom, el que fa un total de 9 hores de dedicació de l’estudiant).

És a dir, en la columna del PA “Hores de dedicació de l’estudiant” es tracta de calcular (i escriure-hi) les hores que inverteix l’estudiant (temps presencial i temps de treball autònom) en cadascuna de les activitats formatives especificades, tot comprovant que sumin el total de crèdits que té l’assignatura.

Tipus d’activitat d’aprenentatge

Descripció explícita sobre la naturalesa de l’acció d’aprenentatge que fomenta l’activitat formativa. N’hi ha de 4 tipus: de preparació per a l’aprenentatge futur (per ex., tasques com lectures i vídeos abans de la sessió de classe, identificar problemes, revisar exemples o generar explicacions pròpies sobre conceptes abans de treballar-los a l’aula); d’instrucció (per ex., proposar la presa de notes selectiva i estructurada sobre el que s’explica, diàlegs amb preguntes i respostes, o altres tipus d’interacció i de construcció col·lectiva del coneixement); de consolidació (tasques com problemes, projectes i casos, que permeten que l’estudiant recuperi i practiqui el que s’ha explicat prèviament), i de descobriment (per ex., ABP i ABPj, bàsicament aprenentatge guiat sense instrucció directa, però amb seguiment i retroalimentació del professorat).

Aquestes accions i la seva combinació permeten fer diferents propostes metodològiques.(4) Caracteritzar la tipologia de les tasques d’aprenentatge ajuda el professorat a verificar la seva presència en el programa formatiu de l’assignatura i el seu equilibri. Per això és recomanable que totes quatre hi siguin presents.

 

(1) Barberà Gregori, Elena, i Martín Rojo, Elena de (2009). Portfolio electrónico: aprender a evaluar el aprendizaje. Editorial UOC.

(2) Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (2023). Avaluació dels resultats d’aprenentatge. Focus 2. Eines per a la qualitat universitària. https://www.aqu.cat/es/Estudios/Distribuidora-de-publicaciones/Evaluacion-de-los-resultados-de-aprendizaje

(3) Zabalza Beraza, Miguel Ángel y Zabalza Cerdeiriña, Mª Ainoha (2018). Planificación de la docencia en la universidad. Elaboración de las Guías Docentes de las Materias (3a ed.). Narcea.

(4) Universitat Pompeu Fabra (22 de març de 2022). Pla d’aprenentatge. Davinia Hernández Leo [Arxiu de vídeo]. Youtube. https://youtu.be/v_c8E1qNMO8

Per enllaçar el Pla d'Aprenentatge a l'aula de la teva assignatura, primer cal que activis l'edició del recurs perquè apareguin les icones de treball. Un cop apareguin fes clic a la icona de la roda d'engranatge dins la línia del Pla d'Aprenentatge. Si no surten les icones és perquè el menú de la dreta està ocult, fes clic a fletxa de la part superior dreta per mostrar-lo de nou.

Automàticament sortirà un quadre de text on podràs enllaçar el Pla d'Aprenentatge. Selecciona el text, fes clic a la icona de la cadena que apareix en la barra d'eines del quadre d'edició i cerca en els repositoris el document a enllaçar.


 

Un cop enllaçat fes clic al botó Desa els canvis per guardar la informació.