El model docent EDvolució es caracteritza per posar l’aprenentatge actiu i col·laboratiu de l’estudiant al centre, i per cercar un equilibri més flexible, transversal i individualitzat entre classe prensencial i treball autònom, i entre la classe magistral i les metodologies actives d’aprenentatge. Té en compte els formats docents híbrids, amb un ús intensiu de les noves tecnologies i de la plataforma d’aprenentatge en línia (Learning Management System) a través d’un entorn personal d’aprenentatge (EPA).

En aquest sentit, EDvolució proposa que la plataforma virtual serveixi com a interfície des de la qual l’estudiant pugui modular el seu ritme i la seva profunditat en l’adquisició de coneixement.

2.1. L’estudiant al centre del procés educatiu

El model docent de la UPF posa l’èmfasi en allò que l’estudiant aprèn i en la pluralitat de recursos de que disposa per fer-ho, més que no pas en l’avaluació dels coneixements o en les metodologies de docència unidireccionals. Cal afavorir aquelles formes d’interacció que promoguin l’aprenentatge actiu i personalitzat, és a dir, un aprenentatge que s’adapti a les necessitats de cada estudiant, que promogui la seva autonomia i que li permeti aprendre col·lectivament amb la resta dels estudiants. Això vol dir afavorir els tipus de classe presencial que impliquin grups més reduïts i diversificar les formes d’interacció amb el professor i entre els mateixos estudiants. A més, les activitats presencials no poden ser ja l’únic element d’un model d’aprenentatge actiu i col·laboratiu. Cal promoure i experimentar nous formats i noves metodologies, i utilitzar nous recursos educatius, en especial aquells que es puguin desenvolupar en la plataforma d’aprenentatge en línia. L’equilibri entre activitats d’aprenentatge presencials i no presencials, entre classe magistral i altres tipus de classe, i entre els diferents recursos d’aprenentatge ha d’obeir a un conjunt de decisions docents que comencen pel disseny de l’estudi i acaben en un pla d’aprenentatge de cada assignatura o matèria en què l’equip docent encarregat pugui dissenyar de manera global les activitats i els itineraris d’aprenentatge dels estudiants, i pugui donar al mateix temps una resposta al més individualitzada possible a les necessitats i les expectatives de cada estudiant.

2.2. Equilibri entre classe presencial i treball autònom

EDvolució pretén flexibilitzar la relació entre la classe presencial i el treball autònom de l’estudiant, així com diversificar i flexibilitzar els formats de classe magistral i de seminaris segons les necessitats d’aprenentatge corresponents (en l’àmbit de l’UCA, del cicle, de l’assignatura, etc.). EDvolució entén les modalitats d’ensenyament-aprenentatge com el conjunt d’activitats formatives que l’estudiant ha de realitzar, d’una manera seqüencial, al llarg d’un curs o d’una assignatura, posant l’èmfasi en les metodologies, els recursos i el temps que necessitarà per a la seva execució òptima. La interacció directa de l’equip docent i l’estudiant passa per les classes teòriques o magistrals, pels seminaris o classes pràctiques, els tallers, els laboratoris i les tutories, a més d’altres activitats formatives autònomes (ja siguin individuals o mitjançant el treball en grup). La combinació de totes aquestes activitats, presencials o no, hauria de respondre a les necessitats específiques d’aprenentatge per a cada estudi, 6 assignatura i, idealment, de cada estudiant, amb l’objectiu d’assolir el perfil competencial de la titulació o grau. És molt important que el disseny dels programes de les titulacions i els plans d’aprenentatge de les assignatures introdueixin flexibilitat i individualització. Tota titulació de grau inclou assignatures més fonamentals i bàsiques i d’altres de més especialitzades i aplicades. També inclou assignatures més teòriques i d’altres de més pràctiques. I és evident que les capacitats i les necessitats d’un estudiant de primer curs són diferents de les d’un estudiant de quart curs. Tots aquests aspectes, entre d’altres, haurien de ser tinguts en compte a l’hora de repensar el tipus de classe presencial que cal potenciar en cada curs i en cada assignatura, així com mirar d’assolir un millor equilibri entre la classe presencial i les activitats d’aprenentatge no presencials.

2.3. Formats híbrids i ús de la plataforma d’aprenentatge en línia

La plataforma d’aprenentatge en línia ha d’adquirir un rol central en cada assignatura, i permetre la creació d’entorns personals d’aprenentatge (EPA) que possibilitin la singularització de l’adquisició de coneixement. Aquesta plataforma hauria d’esdevenir l’espai central d’aprenentatge de l’estudiant, i fer que tant les classes magistrals com els seminaris es converteixin en un recurs més dins els processos d’aprenentatge. L’Aula Global ha de convertir-se en un espai àgil, intuïtiu i flexible. Cada aula virtual s’ha de poder adaptar a les necessitats de cada assignatura i ha de treure el màxim profit de totes les potencialitats pròpies dels formats docents híbrids o blended, on les classes presencials conviuen amb materials escrits, audiovisuals, recursos d’Internet, exercicis, tests, treball en grup, debats i tot el ventall de funcionalitats que ofereixen les plataformes.

2.4. Metodologies docents

En coherència amb el Marc Educatiu EDvolució, es proposa prioritzar metodologies docents com:

1. L’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP)
2. El mètode de cas
3. L’Aprenentatge Orientat a Projectes (AOP)
4. L’Aprenentatge Basat en Recerca (ABR)
5. La classe inversa o flipped classroom
6. La Ludificació
7. El Mètode Expositiu
8. L’Aprenentatge-Servei (ApS)

2.5. Avaluació de l’aprenentatge

L’avaluació constitueix una eina essencial per aconseguir un aprenentatge efectiu. El professor ha de tenir flexibilitat a l’hora d’escollir el sistema d’avaluació de cada assignatura, en funció de les característiques de cada grup-classe, de la matèria, dels recursos disponibles, del tipus d’instruments que es volen aplicar, etc. L’objectiu principal ha de ser avaluar les competències a partir dels resultats d’aprenentatge definits en el pla d’aprenentatge de les assignatures. S’haurien de privilegiar, en general, els mètodes d’avaluació contínua. Aquests plans d’aprenentatge no s’han de limitar a explicar les activitats avaluables i els mètodes d’avaluació, sinó que també haurien d’incorporar la rúbrica o matriu d’avaluació que s’utilitzarà en cada activitat, a fi de garantir la comprensió adequada dels criteris des de l’inici del curs. En la mesura del possible, ha de poder donar progressivament una retroalimentació individualitzada i constructiva de cada activitat avaluable.