L’aula ha d’esdevenir l’espai d’integració de l’aprenentatge, ha de servir per posar en pràctica el que s’ha après i fomentar el debat i la reflexió

Explica-m’ho i ho oblidaré. Ensenya-m’ho i ho entendré. Deixa-m’ho fer i ho aprendré”. Humberto Llavador, professor del Departament d’Economia i Empresa, se sol repetir aquesta frase de Confuci per entendre cap a on es dirigeix l’educació avui en dia. “Cal ser conscients que els nostres estudiants poden anar a Internet i trobar un vídeo que expliqui el que podem ensenyar en una classe tradicional, amb l’avantatge que ha estat editat cuidadosament i que permet avançar i retrocedir tantes vegades com es desitgi”, explica.

L’entorn és canviant i el model de docència universitari no en queda al marge. “Els estudiants de les nostres aules són nadius digitals, a diferència dels professors, que majoritàriament poden considerar-se immigrants digitals”, explica Mireia Trenchs, vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica. A més a més, “estan acostumats a reciclar-se ràpidament, aprenen a utilitzar aplicacions i programaris nous amb gran facilitat i de manera autò- noma”, afegeix. Aquest fet comporta una necessària actualització constant no només del professorat, sinó també de la institució.

Per a Manel Jiménez, professor del Departament de Comunicació i responsable de la incorporació de les noves tecnologies en la docència a la Universitat, els estudiants “han passat a ser multitasca, acostumats a desenvolupar-se a través de segones pantalles, mecanismes d’engagement i storytelling, i sota el paraigua del social learning, l’aprenentatge col·laboratiu”.

Aquest nou estudiant tipus “ja no veu barreres entre disciplines, encaixades dins les assignatures tal com s’han entès fins ara, sinó que es mou en un model d’aprenentatge a través de projectes i interdisciplinari”, afirma Trenchs. Per tant, “cal adoptar aquest model, cada vegada més present en l’ensenyament primari i secundari, per oferir una formació que veritablement prepari els joves per enfrontar-se a la complexitat del món contemporani”, indica.

En aquest escenari, quin rol ha de tenir el professor a l’aula? Manel Jiménez ho té clar, “ha de ser la veu autoritzada que organitza i transmet el coneixement; passa a ocupar la figura del preceptor i mentor de les dinàmiques d’aprenentatge de l’alumne”. Això obliga a fer un gir en els esquemes pedagògics actuals, “l’aula ha d’esdevenir l’espai d’integració de l’aprenentatge, ha de servir per posar en pràctica el que s’ha après i fomentar el debat i la reflexió; els continguts, en canvi, s’adquireixen durant les hores de treball de l’estudiant, fora de l’aula”, explica.

Però els desafiaments no acaben aquí, perquè en opinió de Mireia Trenchs, ens trobem en un moment en que “hi ha una creixent necessitat d’articular un aprenentatge individualitzat”. En aquest sentit, la UPF treballa decididament per oferir models pioners que s’ajustin a les necessitats concretes dels estudiants. És el cas del nou Grau Obert UPF, un accés a la universitat que no predefineix quina titulació cursarà l’estudiant, sinó que obre la porta a múltiples possibilitats. La potenciació dels cursos en línia massius i oberts (MOOC) també va en aquesta direcció: formació de qualitat, disponible per a tots els públics i sense un ritme predefinit d’aprenentatge.

D’altra banda, la vicerectora assegura que “els joves d’avui en dia arriben a la universitat amb noves consciències i és la nostra responsabilitat donar-los un espai d’aprenentatge per tal que contribueixin en la formació d’una societat més justa”. Les metodologies d’aprenentatge-servei, po tenciades en els últims anys, són un clar exemple que la UPF comença a incentivar.

Finalment, ens trobem amb la necessitat de fer canvis en la docència perquè les aules universitàries estan esdevenint veritables espais internacionalitzats, multilingües i multiculturals, amb presència de joves estrangers i també de joves locals que tenen les seves arrels en d’altres cultures. “Caldrà internacionalitzar el contingut del currículum així com les competències finals que hauran d’assolir els nostres estudiants”, afirma Mireia Trenchs.

En definitiva, ens trobem amb estudiants digitals i multitasca, amb mentalitat interdisciplinària, altament internacionalitzats, que busquen una formació a mida, que volen adquirir un compromís social amb el seu entorn. Un còctel de característiques que representa un dels reptes més engrescadors, alhora que complexos, d’adaptació de l’ensenyament superior en força temps.  

Plataforma per a la innovació docent

El projecte VEU (Vídeos d’Ensenyament Universitaris), impulsat per l’anterior vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica, Josep-Eladi Baños, és una de les respostes de la Universitat al repte que es planteja a escala mundial d’innovar en docència. Baños assegura que “és una obligació, com a professors, conèixer les noves possibilitats per impartir la docència i utilitzar els mètodes que millor ajudin els estudiants a assolir els objectius d’aprenentatge”.

És una iniciativa inclusiva, productiva i de formació, que pretén incorporar les noves tecnologies als espais d’aprenentatge, des de vídeos complementaris, a petites aplicacions, dinàmiques de blended learning (combinació d’aprenentatge presencial i en línia) o MOOC.

I una proposta innovadora perquè recull les habilitats d’un equip transversal ja existent. Tal com explica Manel Jiménez, un dels principals responsables de VEU, “la UPF ha apostat per un sistema d’acompanyament i coproducció amb el professorat, a diferència d’altres universitats”. L’equip està integrat pels professors que formen part de l’experiència de millora docent; per membres del Centre per a la Qualitat i la Innovació Docent (CQUID), en tas ques de disseny pedagògic i formació del professorat; el Servei d’Informàtica, que aporta un salt qualitatiu en la producció dels materials audiovisuals i tècnics; i la Biblioteca que, a més a més de centre de gestió dels recursos d’informació, hi contribueix amb La Factoria, que actua com a secretaria tècnica dels projectes. També hi col· laboren els estudis de Traducció i Interpretació, per tot el que fa referència a la correcció lingüística i a la traducció de textos.

Compta amb un programa d’activitats formatives per orientar i possibilitar la integració dels recursos tecnològics a les aules amb una certa autonomia per part del professorat, i assessora en el desenvolupament de projectes futurs, tant des d’un vessant tècnic com pedagògic. Des de la seva creació, fa dos anys, el projecte VEU ha donat suport a la producció de cartorze MOOC i ha servit per tirar endavant onze projectes d’inclusió de noves tecnologies en l’àmbit de la docència. 

INCORPORACIÓ DE LA INNOVACIÓ DOCENT EN ASSIGNATURES DE LA UPF

El métode Newton

Anna Carreras, professora de l’assignatura Càlcul i Mètodes Numèrics, que s’imparteix a primer curs de les enginyeries de l’Escola Superior Politècnica, va detectar que els estudiants necessitaven més suport per entendre el mètode Newton i que els llibres de matemàtiques, de vegades, no ajuden a fer-lo més comprensible. Sota aquesta premissa, es van crear una sèrie de materials audiovisuals que van permetre reproduir l’explicació gràfica del mètode d’una manera molt més eficient i professional del que podia fer en una classe de teoria tradicional. D’altra banda, es van incorporar breus qüestionaris al final de cada capítol que van ajudar els estudiants a autoavaluarse. Utilitzar aquest format va permetre els estudiants visualitzar el contingut tantes vegades com fos necessari i que cadascú seguís el seu ritme, millorant els resultats finals globalment.

Blended Learning

Humberto Llavador, del Departament d’Economia i Empresa, està al capdavant d’un projecte que combina els conceptes de classe invertida i classe programada. La part teòrica, programada, de l’assignatura passa a fer-se en línia, totalment adaptada al ritme de cada estudiant i proporcionant retroalimentació a través de la comprovació dels seus coneixements. La part pràctica, invertida, es desenvolupa presencialment a les classes de seminari. Serveix per treballar, aplicar i debatre els conceptes clau adquirits prèviament a distància. L’avaluació es realitza en funció dels continguts assimilats que permeten a l’estudiant treure profit del seminari. Per tant, la participació en la part pràctica es converteix en un dret que l’estudiant s’ha de guanyar.

Els cursos en línia oberts i massius

El 2012 va ser l’any en què el fenomen MOOC va agafar volada. Alguns experts van alertar que seria un tsunami per a les universitats, ja que les veien amb poca capacitat de reacció als canvis sobtats. Malgrat això, la UPF ha reaccionat amb celeritat, en part gràcies a la creació del projecte VEU. Tal com explica Manel Jiménez, “és una de les universitats que ha treballat amb més plataformes — MiríadaX, Coursera, OpenEdX, P2PU, UCATx— , una experiència que ha aportat expertesa i criteri comparatiu a l’hora de treballar el disseny dels MOOC”. En relació amb convocatòries de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), la UPF ha esdevingut la institució més competitiva en termes relatius, en obtenir finan- çament per crear vuit cursos.

D’altra banda, ha estat la primera universitat estatal a entrar a la plataforma FutureLearn, impulsada des de l’Open University, la British Library i la BBC, i una de les primeres de parla no anglesa a Europa. També està contribuint, de la mà de Miquel Oliver, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), a l’estudi del fenomen MOOC gràcies a la càtedra Telefónica-UPF d’Innovació Social en Educació. A més a més, Oliver forma part del grup que treballa en el desenvolupament de la plataforma catalana UCATx.

Però per què és important formar part de l’onada? Segons Davinia Hernández, professora del DTIC i experta en introducció de les TIC en l’educació, “perquè aquest model no només implica un augment important de l’oferta formativa i un increment dels recursos educatius oberts disponibles, sinó que representa un nou instrument de divulgació científica i de projecció i internacionalització de la universitat i dels seus professors”.

I la UPF ho vol fer de manera prioritària i competitiva en un entorn global, “pensant en assolir fites d’optimització de la qualitat de l’aprenentatge, la innovació metodològica i la conflu- ència entre docència, recerca i transferència de coneixement”, assegura Manel Jiménez. 

MOOC AMB SEGELL UPF

La 3a. edat d’or de la televisió

“Per fer-ne un de bo cal passió!”. Així de contundent respon Carlos Scolari, professor del Departament de Comunicació, quan explica què és imprescindible per fer un MOOC. “És com un llargmetratge o un projecte interactiu, requereix molta preproducció. Però, cal sumar-hi el disseny de l’estratègia d’aprenentatge, els continguts, el ritme i la successió d’activitats, les avaluacions”.

Va per la segona edició del curs ofert a través de la plataforma MiríadaX, elaborat conjuntament amb l’escriptor Jorge Carrión, i està tenint un èxit remarcable, més de 7.500 inscrits entre les dues convocatòries.

La temàtica és clau per tenir èxit, “vam valorar que pogués interessar persones amb diferents formacions, perfils i passions”, indica Scolari. “Les noves sèries de televisió són un fenomen global i és necessari acostar la universitat a les noves formes narratives”, afegeix.

Pioner en l’àmbit dels MOOC, ja està pensant com continuar innovant en aquest camp: “Hauríem de comen- çar a experimentar altres formats, per exemple, cursos brevíssims de formació en línia o, per què no, explorar les possibilitats educatives del llenguatge i l’estètica dels YouTubers”.

Parla’m amb les Mans i Escolta’m amb els Ulls

El MOOC d’introducció a la llengua de signes catalana (LSC) està en fase de producció i està previst que s’ofereixi a finals del 2015, a través de FutureLearn. Els seus impulsors, Josep Quer i Cristina Gelpí, professors del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, estan motivats “per un component de responsabilitat social ja que es pretén contribuir a la promoció de la llengua natural de les persones sordes”, expliquen. Gelpí afirma que “cal promoure estratè- gies per contribuir a la plena integració de les persones sordes com a ciutadans de ple dret”.

En la ideació del curs han tingut molt clar que no estaven treballant amb material convencional reciclat, “ha implicat dissenyar un itinerari nou d’aprenentatge tutelat, amb materials i activitats que contribueixin a assolir unes competències prèviament determinades”, exposa Quer. De l’experiència destaquen, a banda de les facilitats d’infraestructura que ofereix la Universitat, la cooperació interdisciplinà- ria, perquè els ha permès “establir sinergies amb altres àmbits i constatar que l’intercanvi de punts de vista enriqueix a tots els membres del projecte”, indica Gelpí.

The European Discovery of China

És la primera proposta que la UPF ha ofert des de la plataforma FutureLearn, i ha acumulat més de 5.000 inscrits. Dolors Folch, professora emèrita del Departament d’Humanitats, és la creadora d’aquest curs que aborda la història de la Xina i la d’Europa dins d’un context global per tal d’entendre els orígens i la pervivència d’arquetips sobre el país asiàtic que encara perduren a Europa.

Folch destaca que és vital “conèixer bé el funcionament de la plataforma escollida per oferir el MOOC, ja que exigeix adaptacions, tant per a la mateixa universitat com per al professor”.

“Incorporen gent de tot el món, i aquesta és una de les fortaleses més grans que tenen perquè permet obrir molt els temes que es tracten”, explica Folch. En aquest sentit, afirma que “han de servir de palanca per rellançar la formació en línia de qualitat que permeti obrir les portes de la Universitat a un gran nombre d’estudiants”.

Però no només hi ha avantatges per als estudiants, “són una gran eina per als professors, perquè poden tenir a l’abast una quantitat de recursos de qualitat abans impensable”, afegeix.